Cercar un “Smith” en un paller

Smith va ser un jugador que va disputar tres partits amistosos amb el Barça l’any 1913. Qui era aquest Smith? Fins ara no s’havia identificat, atès que no hi havia cap dada i que Smith és el cognom més freqüent del món anglosaxó, i per tant, era una tasca difícil.

INTRODUCCIÓ

La fictícia pau entre els clubs afiliats a la Federació Catalana de Futbol es va trencar la tardor de 1912. Mefisto al Mundo Deportivo l’agost de 1912 descrivia la situació: “La Federación Catalana de Clubs de Foot-ball …. ha venido disfrutando de una vida bastante mísera a causa de la oposición que le han hecho los elementos de la izquierda y de la derecha que han querido gozar de privilegios”.

La dimissió de la junta de la Federació Catalana de Futbol el juliol de 1912, encapçalada per Norman J. Cinnamond, va obligar a elegir els nous càrrecs. Les decisions d’aquests comportaran l’escissió de l’organisme: setze clubs liderats pel FC Barcelona abandonen la Federació, i funden la Football Associació Catalana (F.A.C.). Mesos abans, a l’Estat espanyol també hi havia hagut un cisma en la Federació Espanyola de Clubs de Football. El FC Barcelona també hi estava involucrat i va ser un dels “rebels”.

Davant aquest panorama, el FC Barcelona es va dedicar pràcticament tota la temporada a disputar partits amistosos amb equips, teòricament de primera fila, tant nacionals com europeus. Entre aquests últims, l’Auckland Wanderers, el Crook Town AFC, el FC Zürich i el Daring Club de Bruxelles van passar pel camp del carrer Indústria.

Partits del Barça contra l’Auckland Wanderers, FC Zürich i Daring Club de Bruxelles

JACK GREENWELL

John Richard “Jack” Greenwell, nascut l’any 1884 al poble miner de Crook, abandona l’escola per treballar a les mines, i comença a jugar d’extrem al Crown Town a l’edat de disset anys. Quan en tenia vint-i-cinc va ser convidat pel West Auckland Town FC a participar en el Sir Thomas Lipton Trophy a Torí. Aquest torneig de 1909 va ser guanyat per l’Auckland i Greenwell va participar en els dos partits que va disputar l’equip.

Tres anys després, quan tenia vint-i-vuit anys, Greenwell ingressa a la disciplina del FC Barcelona. Juntament amb Greenwell es va incorporar el que seria el nou entrenador del Barça, Mr. Barren, Barzon o Baron, el qual crec que també he identificat i serà tractat en una nova entrada.

Com es va produir la migració de Crook a Barcelona és un misteri. La teoria és que durant el trofeu Lipton algú del Barça desplaçat, el va veure, li va agradar i va aconseguir que acabés venint.

Pels vincles amb el seu exequip, Greenwell va ser l’artífex de la gira del Crook Town a Barcelona l’abril de 1913.

Equip del West Auckland Town FC durant el II Torneo Internazionales di Foot-ball – I Sir Thomas Lipton Trophy de 1909. Greenwell és el primer jugador de la dreta, agenollat

LES NOTÍCIES DE BARCELONA

Cap al 10 d’abril, la premsa de Barcelona comença a donar notícies sobre el Crook Town. El FC Barcelona havia rebut un telegrama del secretari del club anunciant que vindria a la ciutat a disputar tres partits amistosos els dies 20, 24 i 27 d’abril. A partir de llavors, els principals diaris de la ciutat van inundar de notícies referides al Crook i als partits.

Els elogis vers l’equip britànic es van multiplicar: “un dels millors equips anglesos (amateur)”, “molt millor que l’Auckland Wanderers”, “proper campió de la North League”, “guanyador per 4 a 2 al South Bank FC, futur campió de la Copa Anglaterra”, …

A les 7.53 de matí del 19 d’abril van arribar els jugadors i acompanyants. Després de donar diferents versions del nombre i del nom dels jugadors, la premsa els publica: George Horsman, porter; George Hedley i Ernest Woodhall, defenses; Joseph English, Arthur Sams, Frank Smith i William Stewart, mitjos; James Walton, William Clennell, George Pyke, Alan Leonard Smith i James Best, davanters.

La premsa també notificava que juntament amb el Crook es desplaçaria un jugador del Newcastle United, davanter centre i molt famós, anomenat J.E. Smith. Aquest formaria part de les alineacions del Barça en els tres partits. La premsa explicava que la raó era que en Steel estava lesionat i seria el seu substitut.

CROOK TOWN AFC (fins primera guerra mundial)

El Club es va fundar l’any 1889 per la fusió de dos equips de la ciutat, el Crook FC i el Crook Excelsior. Va jugar per primera vegada un partit oficial l’any 1889 a la Durham Challenge Cup.

L’any 1894 el club va ser comprat pel Crook Cricket Club, i es va inscriure a l’Auckland & District League. El primer partit de lliga disputat va ser el 15 d’agost de 1894 contra el Shildon Town amb el resultat d’empat a un.

La temporada 1896-1897 va competir a la Northern League, malgrat el reeixit inicial, l’equip va finalitzar antepenúltim. Aquella mateixa temporada també va jugar per primera vegada la FA Amateur Cup.

La temporada 1900-1901 va resultar força reeixida: va finalitzar en cinquena posició a la lliga i va guanyar la FA Amateur Cup contra el Kings Lynn, en el partit de desempat.

L’any 1906, la Northern League va adoptar l’estatus d’amateur, diversos equips van abandonar la competició, i el Crook va poder finalitzar en tercera posició. L’any 1908, el Crook decideix convertir-se en un club professional, vol abandonar la Northern League i incorporar-se a la North Eastern League, amb estatus semiprofessional. Una revisió exhaustiva de les finances, prèvia a l’inici de la competició, va obligar l’equip a mantenir-se en la condició d’amateur i quedar-se a la Northern League.

La temporada 1913-1914 va guanyar la Durham Benevolent Bowl, i la següent temporada, la 1914-1915, en plena guerra, va guanyar per fi el campionat de lliga.

Equip de Crook Town AFC amb directius del mateix club i del Barça. Gamper és el primer de l’esquerra

ELS PARTITS

El dia 6 d’abril, el Barça i Espanyol havien disputat la final de l’eliminatòria de Barcelona de la Copa Pirineus. Un partit força dur, en el qual es va lesionar Steel. Segons la premsa, Steel no podria jugar els partits amb el Crook i per això s’havia fet venir Smith.

La realitat és que Steel va acabar jugant els tres partits, els dos primers de porter, ja que segons recull la premsa “Renyé estava viatjant per la península endolcint la boca als que els hi agraden les llaminadures”.

Els partits es van disputar al camp del carrer Indústria, propietat de FC Barcelona, els dies 20, 24 i 27 d’abril.

El primer partit, es disputa diumenge 20 d’abril a les quatre de la tarda.

F.C. Barcelona – Crook Town A.F.C.    2 – 4

Sota les ordres d’en Hamilton, els dos equips presenten les següents alineacions:

Horsman
Hedley  Woodhall
English  Sams  Smith (F)
Walton  Clennell  Pyke  Smith (AL)  Best

Peris (E)  Apolinario  Smith (JE)  Allack (FA)  Forns
Bori  Massana (A)  Rozitsky
Amechazurra  Irizar
Steel

Davant nombrós públic i amb una tarda assolellada, es va celebrar el primer partit. El servei d’honor el va fer el vicecònsol britànic. Greenwell no va jugar per malaltia.

La primera part va ser de domini anglès, però els jugadors del Barça van fer jugades de mèrit i perill. Durant els primers deu minuts, Smith a centre de Forns i Clennell va marcar els primers gols, i fins la meitat de la primera part, Pyke marca i Smith novament estableix l’empat. A la segona meitat d’aquest part, el Crook fa dos gols més, un de resultes d’un córner i altre en escapar-se la pilota de les mans d’Steel. L’autor dels gols va ser A.L. Smith. A la segona part no va haver-hi gols, el Crook més cansat no va tenir tant de domini. Steel de porter, durant la primera part va patir de valent i a la segona va estar més encertat. Irizar també va cometre diverses errades durant la primera part  i va estar més encertat a la segona. La resta bé. Sobre Smith, tots opinen què és bon jugador, però pot ser no tant com es deia. Durant la segona part va estar molt més apàtic, potser perquè no li arribaven pilotes. L’àrbitre molt bé.

No hi ha unanimitat en els autors dels gols britànics, el primer gol podria ser de Walton, i el segon de Sams. Dels dos últims, el màxim que diuen és que l’autor és l’interior esquerre.

El segon partit es disputa dijous 24 d’abril a les cinc de la tarda. Arbitra Lluís Torres Ullastres.

F.C. Barcelona – Crook Town A.F.C.   1 – 1

Alineacions:

Horsman
Hedley  Sams
English  Smith (F) Walton
Stewart  Clennell  Pyke  Smith (AL)  Best

Peris (E)  Allack (FA)  Smith (JE)  Alcántara (P)  Forns
Bori  Massana (A)  Greenwell
Amechazurra  Irizar
Steel

L’alineació britànica descrita és la indicada per Daniel Carbó a la seva obra. Únicamentla publica La Vanguardia i malauradament només inclou 10 jugadors. Respecte a la indicada, manca AL Smith i canvia a Sams per Woodhall.

Partit amb menys públic que l’anterior. Menys entretingut o interessant, alguns mitjans diuen avorrit. Molt més igualat amb alternatives. Els porters i les defenses van superar els davanters. Clennel aconsegueix el primer gol a la primera part i Alcántara fa l’empat a la segona.

Renyé estava a la llotja, havia arribat del seu viatge. Smith poc encertat. L’arbitratge bé, un mitjà diu que va ser en Gamper per indisposició de Torres Ullastres. També un mitjà adjudica el gol a Allack enlloc d’Alcántara

El tercer partit es disputa el diumenge 27 d’abril a les quatre de la tarda.

F.C. Barcelona – Crook Town A.F.C.   2 – 2

Arbitrat per Hamilton, s’alineen

Horsman
Hedley  Sams
English  Smith (F)  Walton
Stewart  Clennell  Smith AL  Pyke  Best

Peris (E) Apolinario  Smith (JE) Allack (FA)  Steel
Greenwell  Massana (A)  Rozitsky
Amechazurra  Irizar
Renyé

L’alineació del Crook apareix en sis diaris, a banda de la d’en Carbó. La indicada és la més freqüent. Al Diario de Barcelona, El Diluvio i el Poble Català no juga AL Smith i sí Woodhall.

Camp ple a vessar, partit sensacional amb alternatives i moltes oportunitats desaprofitades per ambdós equips. El partit comença amb un jugador menys per part del Barça, Irizar s’incorpora una mica més tard. Apolinario marca el primer gol i de seguida respon el Crook amb un gol de Pyke. Ja a la segona part, Pyke torna a marcar i cap al final del partit, Peris iguala el marcador. Hi ha dos gols anul·lats per fora de joc, un al Barça quan anaven 0 a 0, i un al Crook quan anaven 1 a 1. Unes mans involuntàries de Rozitsky a dins de l’àrea són castigades amb penal. Clennel s’encarrega del llançament i estavella la pilota al pal, anaven 1 a 2. La segona part Steel és substituït per Forns.

Tampoc hi ha unanimitat en els golejadors: del primer gol del Barça l’autor en podria ser Peris o Allack, del segon Forns, i del segon gol del Crook, Woodhall, aquest últim notificat pel Poble Català.

En relació a Smith, el Poble Català diu: “En Smith, que amb aquests partits s’ha fet tant popular, marxà amb els mateixos companys que havia vingut. Sembla que la Junta del Barcelona, escarmentada d’aquests reforços per forts que siguin els rivals amb qui hagin de lluitar, no n’enviarà a buscar cap més.

Nosaltres quant menys, els hi aconsellaríem que’ls enviessin a buscar d’una nacionalitat diferenta a la del equip amb qui hagi de lluitar. No obstant, desitjariem que aquests reforços no’s repetíssim més. En els nostres primers teams son ja massa els estrangers professionals que hi juguen”

Imatges dels partits disputats entre el Barça i el Crook Town

INVESTIGACIÓ

Els gran elogis dedicats pel club i per la premsa al Crook i amb la situació en que es trobava el club, no tenen altra explicació que mantenir el nombre de socis, fer taquilla i que el camp estigués ple. La realitat del Crook és que era un equip amateur com molts que hi havia a Anglaterra, no va guanyar la Northern League, va finalitzar en quarta posició ja que el campió va ser l’Esh Winning Rangers. El 16 d’abril de 1913, el Crook disputava el seu últim partit de lliga contra el South Bank, va perdre per 4 a 0. La copa que va acabar guanyant-la aquest últim, era l’English Amateur Cup.

La resposta a qui era Smith era molt més complicada. Qui era un jugador anomenat J. E. Smith, famós davanter centre del Newcastle? Manuel Tomás em va donar una altra pista, es coneixia per Jack Eddie Smith. Jack és, majoritàriament, l’hipocorístic de John, encara que també pot ser de Jacob o Jackson. Eddie pot ser l’hipocorístic d’Edward, Edwin, Edmund i Edgar.

John Edward? John Edwin? …..

Les hemeroteques i Michael Manuel, historiador del Crook Town, van aconseguir que identifiqués el nostre JE Smith.

Vaig comprovar els jugadors del Newcastle que havien jugat algun partit de primera divisió o copa durant la temporada 1912-1913: Alderson, Blake, Lawrence, Carr, Dunglinson, Hudspeth, Little, McCracken, Whitson, Curry, Finlay, Hay, Hewison, Low, Spink, Veitch, Cooper, Hardy, Hibbert, Higgins, Hughes, Liddle, Lowes, McDonald, Sheperd i Wilson. Ni rastre de Smith!!

Als diferents diaris britànics vaig trobar molts jugadors de diversos clubs amb el cognom Smith, però en algunes de les alineacions apareixia com JE Smith. Així, el trobo en el Shildon Ath., el Newcastle United Reserves i al Hartlepools, tots tres clubs pertanyents a  la North Eastern League.

(Alderson era aquell jugador que es va desplaçar amb el Auckland Wanderers el Nadal de 1912, llavors encara era jugador del Middlesbrough. Amb el primer equip del Newcastle només va disputar un partit en les 6 temporades que hi va romandre).

El 16 d’abril de 1913, dos diaris de Newcastle informaven del desplaçament del Crook Town a Barcelona. Els jugadors que formaven l’expedició eren: Hedley, Horsman, Woodhall, English, Sams, F. Smith, A.L. Smith, Clennel, Stuart, Walton, J. Best i Eddie Smith.

Vaig suposar que, o bé era un error o bé aquest Eddie Smith podia ser el nostre home, ja que ni es va alinear amb el Crook amb cap dels partits i no estava referenciat en el llistat de jugadors del Crook donats pel Club. El que no quadrava és, si realment va viatjar, perquè els diaris el posaven com jugador del Crook? Cal tenir en compte que els jugadors amateurs no sempre es podien permetre abandonar la feina i de vegades els equips es nodrien de jugadors d’altres clubs. Per tant, la idea que Eddie Smith fos un jugador “prestat” agafava cos.

Em vaig posar en contacte amb en Michael. L’amable correu d’en Michael va confirmar les meves teories: Eddie Smith va escriure una carta a la seva germana, Lily, dimecres 23 d’abril des de l’hotel Ranzini de Barcelona, on li explicava l’estada a la ciutat i el primer partit disputat amb el Barça on va marcar els dos gols.

JOHN EDWIN SMITH

Jack Eddie Smith és el jugador del fons de la imatge a la dreta

John Edwin, conegut per Jack o Eddie, va ser el segon fill de la família Smith-Raine, originària de Crook, ciutat minera de carbó del nord-est d’Anglaterra. Els pares, William i Alice es van casar el 9 de març de 1889. El 1891 van tenir Lily i un any després, el 22 de setembre de 1892 John Edwin.

Va compaginar la feina de miner amb els estudis d’enginyeria agrimensora. Va treballar a l’empresa de mineria Pease & Partners de Crook. Quan va començar la guerra, Eddie tenia 21 anys. Es va allistar a la Durham Light Infantry. El destí va ser Egipte. Ferit en combat, es va recuperar en algun hospital prop de Londres. Allí va conèixer la que seria la seva dona, Constance Mary Stuart Simpson, infermera de l’hospital.

Es van casar el 12 d’octubre de 1918 a Woolwich i van tenir una filla l’any 1924, Winifred Mary.

Eddie va morir el 18 de gener de 1966, a l’edat de setanta-tres anys, a Wythenshawe Hospital de Manchester.

Eddie va practicar el futbol i el criquet. Compaginant els estudis i/o la feina i practicant un esport semiprofessional, es podia guanyar més diners.

Només he trobat referències de futbol dels anys 1912, 1913 i 1914. La seva posició al camp era de davanter centre. La temporada 1912-1913 juga al Shildon Althletic, equip semiprofessional que participa en la North Eastern League. El febrer de 1913 s’incorpora al Newcastle United, i juga a l’equip reserva a la mateixa lliga. Aquests mesos coincideix amb George Pyke i Jack Alderson.

El setembre de 1913 torna al Shildon, on juga tota la temporada. L’equip acaba en novena posició. El trobem a moltes de les ressenyes de partits.

El juny de 1914 s’anuncia la seva incorporació al Hartlepools United, també de la mateixa lliga. Aquell juliol, un centenar de britànics estiuejaven a Finhaut, cantó de Valais (Suïssa), entre ells Eddie. La guerra els agafa en ….. L’ambaixador britànic a Berna fa les gestions per a la repatriació. Fan tot el recorregut en tren: Finhaut, Martigny, Ginebra, Lió, París i Dieppe. A totes les estacions per on passen, troben ciutadans francesos enarborant banderes britàniques, que criden “Vive l’Anglaterre”, “Vive les deux grandes armées”.

Arribat a Anglaterra, s’incorpora a les files del Hartlepools. Només tinc referències d’un partit disputat contra el West Stanley, ja que al cap de poc s’allista a l’exèrcit. Assignat a la companyia B del County Battalion de la Durham Light Infantry, juntament amb altres jugadors, programen la disputa d’un partit de futbol contra la companyia D. Malauradament, a causa d’un fort refredat, no va poder jugar.

I Pyke? Qui era? No apareix a la relació de jugadors del Crook desplaçats descrits pels diaris britànics! Probablement va ser un afegit d’última hora.George Woolston Pyke, natural de Gateshead, nascut el 28 d’agost de 1893, es va iniciar al futbol al Rutherford College. El gener de 1913 el va fitxar el Newcastle i va romandre a l’equip reserva durant sis anys. Entre les temporades 1919-20 i 1921-22 va disputar 13 partits amb el primer equip. L’any 1922 i fins al 1927 va jugar amb el Blyth Spartans.

Plantilla del Newcastle United FC de 1919-1920 amb Pyke

Leave a Reply