Durant més d’un segle, la figura de Gustavo H. Green va estar envoltada d’imprecisions biogràfiques. Les publicacions de la seva època no coincidien ni tan sols en aspectes tan bàsics com el seu lloc de naixement o el seu origen familiar. Mentre algunes fonts el presentaven com a anglès o fill d’anglesos, d’altres el consideraven simplement un esportista espanyol format a Anglaterra. El que gairebé ningú no va posar en dubte va ser la seva vinculació amb el món britànic, fruit dels anys que va passar a Londres i de la seva formació esportiva en aquell país.
Els treballs d’investigació d’Arrechea, Scheinherr i Salas de 2018, van permetre aclarir algunes de les qüestions fonamentals de la biografia de Gustavo H. Green. Gràcies a aquesta recerca es va poder establir que el pare era alemany i la mare espanyola, havia nascut a Màlaga el 10 de maig de 1880 i va morir a Bilbao el 9 de novembre de 1965.
El propòsit d’aquest treball no és tant reconstruir la carrera esportiva de Gustavo Green, ja estudiada en diverses ocasions, sinó aprofundir en els seus orígens familiars. La documentació localitzada permet afirmar que Green era el cognom original de la família i també seguir la trajectòria de diverses generacions des de la ciutat hanseàtica de Lübeck fins a Màlaga, Londres, Barcelona, Sevilla i altres indrets. Aquesta perspectiva aporta una nova visió sobre la biografia de Gustavo i sobre l’entorn familiar en què es va formar.
Un cognom del nord d’Alemanya
Durant l’edat mitjana i els segles posteriors, la llengua habitual del nord de l’actual Alemanya no era l’alemany estàndard (Hochdeutsch), sinó el baix alemany (Plattdeutsch), una llengua germànica estretament emparentada amb l’anglès, el neerlandès i el frisó.
En aquell context, la paraula que designava el color verd apareixia en formes com grēn o grene, molt semblants a l’actual neerlandès groeni a l’anglès green. No resulta estrany, per tant, trobar el cognom Green documentat al nord d’Alemanya molts segles abans que els seus portadors tinguessin cap relació coneguda amb Anglaterra.
I és precisament a Lübeck on trobem una de les famílies Green més influents de la regió.
La poderosa nissaga Green de Lübeck
Lübeck va ser una de les grans ciutats de la Lliga Hanseàtica i va mantenir la seva condició de ciutat lliure durant més de set segles, des de 1226 fins a 1937.
Dins d’aquesta ciutat van destacar diverses generacions de la família Green, convertida amb el temps en una de les nissagues burgeses més importants de Lübeck.
Els Green apareixen vinculats al comerç internacional des del segle XVII. Diversos membres formaren part dels Schonenfahrer, els comerciants que mantenien relacions comercials amb Escània i els territoris escandinaus. La família també proporcionà diversos regidors i senadors a la ciutat, i també un alcalde, Friedrich Green, que exercí el càrrec a partir de 1769.
Un altre membre destacat fou Johann Nicolaus Green, impressor oficial del consell municipal durant el segle XVIII. Fins i tot avui la petjada de la família continua visible a Lübeck a través de la Green-Kapelle, una capella vinculada a l’església de Santa Caterina.
L’antecessor més antic conegut de la branca familiar és Hinrich Green, nascut cap a l’any 1607 i documentat com a comerciant i ciutadà de Lübeck entre 1631 i 1632.
L’avi i el pare de Gustavo Green
El 10 de març de 1804 va néixer a Lübeck Georg Christian Green, membre de la setena generació documentada de la família. Era fill del comerciant Friedrich Johann Green i de Magdalena Catharina Richertz.
Georg Christian Green desenvolupà una destacada carrera pública a la ciutat. Va exercir responsabilitats al Departament de Finances, la Diputació d’Impostos, el Col·legi de Comerç i la Caixa d’Assegurances contra Incendis. Posteriorment, fou elegit representant principal dels Schonenfahrer, una de les corporacions comercials més antigues de Lübeck.
Casat amb Wilhelmine Poser (1806-1886), la parella va tenir sis fills: Richard, Gustav, Helene, Georg, Theodor i Natalie.
El tercer d’ells, Georg Green, nascut a Lübeck el 4 de febrer de 1835, acabaria canviant per sempre la història de la família.
De Lübeck a Màlaga
Entre 1830 i 1870 Màlaga va viure una de les etapes més pròsperes de la seva història. La ciutat es convertí en un important centre industrial i comercial gràcies a l’exportació de vins, panses, ametlles i productes manufacturats.
Aquest dinamisme econòmic atreia comerciants i empresaris procedents de tot Europa. Encara que els britànics constituïen la colònia estrangera més nombrosa, també hi havia una destacada presència centreeuropea i alemanya.
En algun moment anterior a 1865, Georg Green abandonà Lübeck. Encara avui no sabem si va emigrar primer a Anglaterra i posteriorment a Màlaga, o si es va instal·lar directament a la ciutat andalusa. El darrer rastre clar que tenim d’ell a Alemanya el situa encara a la llar materna l’any 1857.
Cap al 1865 es casà a Màlaga amb Concepción «Concha» Córdoba, nascuda aproximadament el 1847. A la ciutat andalusa van néixer els seus tres primers fills: Carmen, George i Ricardo.
Una família entre Màlaga i Londres
La crisi econòmica que afectà Màlaga durant la dècada de 1870 podria explicar el següent moviment de la família.
El cens britànic de 1871 situa els Green a Dalston, al municipi de Hackney, al nord-est de Londres. També hi residia Josefa «Pepa» Córdoba, germana de Concepción.
En aquell moment la família estava formada per Georg i Concha i pels seus fills Carmen (1866), George (1867), Ricardo (1869) i Victoria (1871), aquesta última acabada de néixer a Londres i inscrita al registre civil londinenc. La professió de Georg apareix indicada com a Clerk Banking Business, és a dir, empleat administratiu en el sector bancari.
Durant aquella etapa londinenca van néixer també Guillermo, cap al 1873, i una altra filla anomenada Concepción, el 1874. I així com Concepción també va ser inscrita en el registre, no he trobat la de Guillermo.
Cap a 1875 els Green van tornar a Màlaga. Allí naixerien Natalia (1876), Gustavo H. (1880) i Adolfo (1882).
Entre el naixement d’Adolfo, aproximadament el 1882, i l’inici dels estudis de Gustavo a Anglaterra el 1887, la família va tornar a instal·lar-se a Londres. El cens de 1891 mostra Concepción Córdoba i els fills Ricardo, Victoria, Guillermo, Concepción, Natalia, Gustavo i Adolfo. El pare, Georg Green, ja no apareix convivint amb la resta de la família.
Un final encara ple d’interrogants
A partir d’aquell moment la documentació conservada no permet reconstruir amb exactitud els moviments de la família.
Sabem que Georg Green va morir a Guatemala el 2 de febrer de 1894, tot i que encara es desconeixen les circumstàncies que el van portar fins a aquell país centreamericà. Tampoc sabem si abans de la seva mort havia continuat residint a Anglaterra, si havia retornat temporalment a Espanya o si desenvolupava alguna activitat professional relacionada amb el comerç internacional.
Els anys immediatament posteriors continuen plens d’incògnites. No s’ha pogut determinar quan Concepción Córdoba i els seus fills van abandonar Londres ni quin va ser el seu destí inicial. L’existència de forts vincles familiars amb Màlaga fa pensar en un possible retorn a la ciutat andalusa, però fins ara no ha aparegut cap document que ho confirmi.
Les primeres referències segures corresponen als diferents membres de la família. George Green es va casar a Londres amb Margaretha Pagenkopf. Ricardo Green sembla haver-se establert posteriorment a Màlaga, on apareix relacionat amb un establiment d’ortopèdia. Victoria Green es va casar a Londres amb Leonard Augustus Stephens i va formar una família que posteriorment residiria entre Barcelona, Anglaterra i Sudàfrica. Natalia Green moriria a Barcelona el 1959.
Gustavo H. Green
Segons la biografia publicada a Los Deportes el 12 de gener de 1902, Gustavo Green va començar a jugar a futbol l’any 1887. La dada resulta especialment significativa perquè aquell any tenia només sis anys i n’havia de complir set al mes de maig. Aquesta circumstància fa pensar que els seus primers contactes amb el futbol podrien haver coincidit amb l’inici de la seva escolarització a Londres o amb la seva incorporació a algun centre educatiu de l’àrea de Streatham i Balham, al sud de la capital britànica.
La mateixa biografia afirma que també va practicar rugbi, criquet i beisbol, una combinació d’esports característica de l’educació britànica de l’època. Tot i que encara no s’ha pogut identificar amb certesa el centre on va estudiar, la informació disponible indica que va rebre una educació plenament integrada en la cultura esportiva anglesa de finals del segle XIX.
En algun moment situat entre la seva etapa escolar londinenca i la seva aparició en l’escena futbolística catalana, Gustavo es va traslladar a Espanya. És possible que tant ell com la família abandonés Anglaterra coincidint amb la mort del pare, l’any 1894, que a més, tal com indica la ressenya anterior, és quan va deixar de jugar al futbol.
La primera presència documentada a Barcelona correspon a l’any 1900, quan ja apareix vinculat als pioners del futbol de la ciutat.
Aquesta trajectòria ajuda a comprendre per què els seus contemporanis el consideraven anglès. Encara que era fill d’un alemany i una malaguenya i havia nascut a Andalusia, la seva educació, la seva formació esportiva i bona part de la seva joventut havien transcorregut a Anglaterra.
Entre el telègraf i la ràdio
Paral·lelament a la seva activitat esportiva, Gustavo H. Green va exercir professionalment com a telegrafista. Malauradament, la documentació localitzada fins ara no permet determinar en quin organisme o empresa va treballar, ni si desenvolupà aquesta activitat a Barcelona o en altres ciutats. Tanmateix, resulta interessant observar que diversos membres del seu entorn familiar apareixen vinculats al món de les telecomunicacions. Carl Pagenkopf, pare de Margaretha Pagenkopf, esposa del seu germà George, ocupava el càrrec de Chief Clerk a la Indo-European Telegraph Company, una de les grans companyies telegràfiques internacionals de l’època. Per la seva banda, Leonard Augustus Stephens, marit de la seva germana Victoria, figura al cens britànic de 1891 com a Telegraph Clerk. Aquesta coincidència no permet establir cap relació directa, però suggereix que els Green es movien en entorns socials i professionals on el telègraf tenia una presència destacada.
L’any 1907 Gustavo Green es casà a Barcelona amb Maria Anglada Ribas, amb qui va tenir dos fills: Maria del Carmen, nascuda el 1908, i Gustavo Ramón, nascut el 1910. Les darreres referències periodístiques conegudes sobre Gustavo corresponen als anys 1912 i 1913. A partir d’aquell moment desapareix gairebé completament de les fonts esportives i de la premsa general, obrint un llarg període de la seva vida encara pendent de reconstrucció. Sabem, però, que va sobreviure moltes dècades al seu retir esportiu i que va morir a Bilbao el 9 de novembre de 1965, on ja constava com a vidu.
Curiosament, el fill de Gustavo també apareix relacionat amb el món de les comunicacions. Els anys 1933 i 1934, Gustavo Ramón Green Anglada figura en documentació de la Unión de Radioemisores Españoles i del Diario Oficial de Comunicaciones com a radioaficionat establert a Bilbao.
Gustavo i el futbol
Gustavo va ser un excel·lent futbolista en la demarcació de davanter, entre 1900 i 1913 va disputar una vuitantena de partits (coneguts) tant oficials com amistosos, marcant uns 24 gols coneguts. Va jugar en quatre equips diferents, l’Hispània AC, el FC Barcelona, el Club Espanyol de Football i el Club Deportivo Espanyol. Individualment, va guanyar les tres copes Macaya, la primera, 1900-01 amb l’Hispània, la segona, 1901-02 amb el Barça, i la tercera, 1902-03 amb el Club Espanyol. També va guanyar el primer campionat de futbol creat per l’Asociación de Clubs de Foot-ball, la temporada 1903-04, i també el campionat de 1911-12. Així mateix, va impartir «justícia» en diferents partits, tant de campionat com amistosos.
A partir de la temporada 1909-10, amb menys càrrega de partits, inicia la singladura a dins la junta del CD Espanyol. La temporada del cisma en el futbol català, 1912-1913, va ser escollit vicesecretari de la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball. Ell, juntament amb altres membres de la junta, Domènech, Boronat i Masferrer, va ser escollit per dur a terme les negociacions amb els membres de la Foot-ball Associació de Catalunya (Torres Ullastres, A. Peris, Casades i Balaguer) per solucionar el cisma creat.
Temporada 1899-1900
La primera ressenya on apareix Gustavo data de finals de març de 1900, quan s’anuncia un nou partit entre el FC Català i l’Escocès FC, partit que es va suspendre per la pluja. És cert que Gustavo surt a la fotografia de l’Escocès, però no s’ha trobat cap alineació en què fos inclòs. També va ser dels impulsors de la dissidència del Català, ja que a banda del fugaç Team Rojo, va fundar l’Hispània.
Temporada 1900-1901
Amb l’Hispània fundat, Gustavo és nomenat capità de l’equip, jugant a la davantera. L’Hispània serà el millor equip d’aquesta temporada i guanyarà el primer campionat oficial de l’estat.
Temporada 1901-1902
La temporada s’inicia amb el concurs creat per la Federació Espanyol de Gimnàstica. A banda d’altres demostracions esportives, els quatre equips punters havien de disputar sengles partits de 45 minuts cadascun. A l’Hispània li correspon jugar amb el Barça, i al Català amb la Societat Espanyola. Tant el Barça com l’Espanyola van guanyar per 1 a 0. La sorpresa va venir després, Gustavo va ser convidat pel Barça a disputar un partit amistós contra l’Espanyola el diumenge 17 de novembre. Dies més tard, La Vanguardia publica una carta de Gustavo on donava explicacions sobre la seva actuació. Amb el Barça guanyava la seva segona Copa Macaya.
Temporada 1902-1903
A finals de la temporada passada, Gustavo disputa un partit amb el Club Espanyol de Football, segons la crònica de Los Deportes, la seva demarcació seria de porter. Situació que es va materialitzar en la temporada, ja que Gustavo va jugar amb el Club Espanyol fins a la seva desaparició. Amb aquest torna a guanyar la Copa Macaya i va quedar classificat en segona posició en la copa Barcelona.
Temporada 1903-1904
Aquesta temporada la Federació crea i gestiona el campionat de futbol. El Club Espanyol el guanya sense perdre cap partit, només cedeix un empat, Gustavo disputa cinc dels tretze partits jugats per l’Espanyol. El fet de guanyar el campionat fa que el trofeu de la Copa Macaya resti en el seu poder.
Temporada 1904-1905
El 27 de desembre de 1904 el Club Espanyol juga el seu primer partit internacional contra el Stade Olympien des Étudiants de Toulouse (SOET) en el que Gustavo participa.
Temporades 1905-1908
El gener de 1906 el Club Espanyol desapareix, ja que la gran majoria de jugadors han de centrar-se en els estudis. La resta s’inclou en altres equips de futbol. Gustavo deixa de jugar, excepte un partit que, per alguns l’equip va ser el Barça, encara que per altres aquest partit és d’una selecció de jugadors de Barcelona que s’enfronten al Madrid CF.
Temporada 1908-1909
El febrer de 1909 el Club Espanyol de Jiu-Jitsu es fusiona amb l’X SC, i funden el Club Deportivo Espanyol, que serà inscrit al registre el 28 de febrer de 1911. Gustavo tornarà al club, a més escollit membre de la junta i jugador el primer equip.
Temporada 1909-1910
Amb 29 anys disputa catorze partits coneguts, dos d’ells internacional contra el Stade Bordelais i contra el Cardiff Corinthians FC. El novembre de 1909 torna a sortir escollit membre de la junta de l’Espanyol.
Temporades 1910-1913
Entre octubre de 1910 i agost de 1913, Gustavo va continuar formant part de la Junta de l’Espanyol. Els partits disputats són pocs.
L’Espanyol va contractar al Plumstead de Londres per jugar tres partits el mes de maig de 1911, i Gustavo va jugar amb l’equip anglès, ja que tres dels seus jugadors acabaven de «fitxar» per l’Espanyol i jugaven amb ell. També va participar en el partit de veterans contra els jugadors en actiu del Barça, disputat el 8 de setembre de 1911.
Guillermo Green: ciclisme i negocis
A diferència del seu germà Gustavo, vinculat principalment al futbol, Guillermo Green apareix relacionat amb el món del ciclisme des de la seva arribada documentada a Madrid l’any 1895. Amb poc més de vint anys, ja era una figura prou coneguda en els ambients velocipèdics de la capital. Aquell mateix any exercia com a secretari del Salón Humbert de Madrid i participava activament en la promoció de proves ciclistes. A l’estiu i la tardor de 1895 va organitzar les carreres de Quintanar de la Orden, iniciativa que va rebre el suport de diverses personalitats locals i de la premsa especialitzada. Les cròniques de l’època el descriuen indistintament com a ciclista, organitzador i promotor de l’esport velocipèdic.
L’activitat de Guillermo no es limitava a la competició. A finals de 1895 i durant 1896 va iniciar una destacada activitat comercial relacionada amb la importació i venda de bicicletes angleses. Sota la raó social Guillermo Green y Compañía va introduir a Madrid la marca britànica New Rapid, obrint un establiment a la Carrera de San Jerónimo. La premsa especialitzada el presentava com a representant exclusiu de la marca a Espanya i les notícies mostren una intensa activitat empresarial entre Madrid, Londres, Birmingham i Barcelona.
El cas de Guillermo resulta especialment interessant perquè el converteix en un dels primers membres de la família Green documentats a Espanya després de l’etapa londinenca. A més, permet entendre que la vinculació dels Green amb l’esport no es limitava al futbol. Mentre Gustavo acabaria convertint-se en un dels pioners del futbol català, Guillermo participava plenament en l’expansió del ciclisme modern, tant com a esportista com a empresari vinculat a la comercialització de bicicletes.
A partir de 1897 les referències canvien de caràcter i apareixen repartides entre Madrid i Barcelona. Sabem que continuà mantenint una presència activa en els ambients esportius i periodístics, arribant fins i tot a col·laborar amb la premsa especialitzada. Tanmateix, després de les darreres referències localitzades l’any 1899, el seu rastre torna a esdevenir difús fins a instal·lar-se definitivament a Sevilla.
Alguns autors han afirmat que Gustavo i Guillermo Green haurien competit en proves ciclistes a Anglaterra sota el nom Green. No obstant això, aquesta identificació presenta diversos problemes. D’una banda, la documentació familiar demostra que Green era el seu cognom real i no un àlies. De l’altra, les referències aparegudes a la premsa ciclista internacional de 1896 descriuen un corredor anglès anomenat Green, sovint associat a Edwards i actiu al màxim nivell del ciclisme europeu, però sense cap element que permeti relacionar-lo de manera inequívoca amb Gustavo o Guillermo Green. A més, la biografia esportiva de Gustavo publicada el 1902 no menciona el ciclisme entre els esports practicats durant la seva joventut. Per tot això, la identificació d’aquest corredor amb els germans Green ha de considerar-se, de moment, una hipòtesi no demostrada. I finalment l’edat, Guillermo neix el 1873, Gustavo el 1880, si van fer alguna cursa junts seria abans de 1895 i, òbviament no és impossible que un adolescent corres en bicicleta, però sí que és estrany posar al mateix nivell competitiu un corredor de vint anys i un nen de dotze o tretze.
Guillermo Green: del ciclisme a l’òptica
Tanmateix, la seva carrera professional acabaria allunyant-se del món esportiu. Instal·lat a Sevilla, Guillermo Green va orientar la seva activitat cap al sector sanitari i comercial. És molt probable que hagués rebut formació en òptica, atès que durant les primeres dècades del segle XX apareix al capdavant del Bazar Médico-Óptico Guillermo Green, un establiment que la premsa i la memòria familiar descriuen com un dels més moderns de la seva especialitat. El negoci reunia instruments de cirurgia, aparells ortopèdics, material higiènic i especialitats òptiques procedents de París, Londres i els Estats Units.
A principis de 1910 es va casar amb Laura López-Ochoa y Sergeant, membre d’una coneguda família sevillana (marquesado de Monteflorido). El matrimoni va tenir quatre fills: Jorge, Laura, Esperanza i Guillermina Green, aquesta última futura actriu cinematogràfica de gran popularitat a Espanya i Mèxic.
Guillermo va morir a Sevilla el 30 de juliol de 1941.
I com no podia ser d’altra manera i igual que en el cas de Gustavo, totes les biografies de Guillermina diuen que el seu pare era anglès i que es va instal·lar a Sevilla. Guillermo va néixer a Londres, de pare alemany i mare malaguenya, i molt probablement de nacionalitat espanyola.