Entre els noms menys coneguts entre els jugadors de futbol de finals del segle XIX i principi del XX, hi ha el de Leigh, un escocès que va jugar uns mesos amb l’Hispània AC i va participar en la primera Copa Macaya. La seva identificació ha estat complicada per les variants i errors amb què apareix a la premsa, però els registres familiars i militars permeten reconstruir, amb prudència, la trajectòria d’un futbolista fugaç que connecta la Barcelona esportiva de 1900 amb la memòria britànica de la Primera Guerra Mundial.

Durant el segle XIX, el Regne Unit va rebre un notable flux d’immigrants d’origen alemany, tot i que mai no va ser tan massiu com el d’altres grups europeus. Les causes principals d’aquesta migració van ser econòmiques, polítiques i religioses. Molts alemanys fugien de les crisis agrícoles, de la pobresa o de la inestabilitat derivada dels moviments revolucionaris de 1848. Altres buscaven noves oportunitats en un país que, amb la revolució industrial, oferia feina i estabilitat.
Els immigrants alemanys es van establir sobretot a Londres —especialment a barris com Whitechapel i Soho—, com també a ciutats industrials com Manchester o Liverpool. Entre ells hi havia artesans, comerciants, músics, forners, enginyers i científics.

La història dels primers anys del futbol català amaga nombrosos enigmes, i un dels més curiosos és el del jugador que ha estat conegut com a White. Tradicionalment, s’havia identificat el futbolista del FC Barcelona amb un escocès que havia militat abans a l’Escocès FC i a l’Hispània AC entre 1900 i 1903. La investigació presentada en aquest article demostra que aquella identificació, repetida durant dècades, era incorrecta: el blaugrana no era White, sinó Witte, un jugador anglès. Més d’un segle després, la semblança entre els dos cognoms ha quedat finalment aclarida.