Barcelona començava a desemperesir-se del seu son provincià i començava a pensar en el seu destí de gran ciutat. Havia estat un fet l’Exposició Universal del 1888 i la capital catalana ja comptava en el món. Aquesta influència es reflectia en totes les seves activitats, artístiques o socials, que miraven enfora i es volien incorporar a Europa. Es pensava en la moda de París, la literatura de l’exterior, el nou art de l’estranger i els usos i costums que havien portat els visitants del gran certamen internacional, que havien meravellat els barcelonins de l’època. L’esperit de Catalunya es feia sentir a través dels seus artistes, poetes, escriptors, polítics, en la seva esplendorosa Renaixença en marxa … Només en un aspecte Barcelona restava isolada: l’esport.
L’octubre de 1900, el futbol ja havia arrelat a casa nostra. Un nou club es fundava, l’Hispània AC, continuació de l’escissió d’una part dels jugadors del Català, que inicialment havien format el Team Vermell.
Alfons Macaya 1917
La presidència honorària del club fou atorgada a Alfons Macaya Sanmartí (Barcelona, 7 d’abril de 1878 – Barcelona, 14 d’abril de 1950), i una de les primeres actuacions va ser promoure una competició en format de lliga: la Copa Macaya, en oferir un trofeu de plata perquè diferents clubs el disputessin en format de lliga. Aquesta competició seria el precedent de la Copa Catalunya i el primer torneig disputat a l’Estat espanyol. Se celebrà entre els anys 1900 i 1903. La Vanguardia del 4 de desembre va publicar el primer article que feia referència a aquesta competició.
A principis de gener, sis equips s’havien inscrit a la competició: l’Hispània AC, el FC Barcelona, la Sociedad Espanyola de Foot-ball, el Club Franco-espanyol de Football, la Sociedad Deportiva Santanach i l’AUF Tarragona. Cadascun dels clubs havia d’inscriure els seus jugadors presentant-ne una llista al comitè de la competició, format per Thomas Shields, Ernest Witty i Juan de Urruela.
A la relació de jugadors del FC Barcelona apareix un tal Edward Gooch Owen. El mateix setmanari Los Deportes, del 6 de gener, anunciava els jugadors recentment ingressats: Girvan, Mauchan i Black (tots tres procedents del desaparegut Escocès FC), Groock i Freewan.
Los Deportes gener 1901
Edward Gooch Owen
Edward Gooch Fitzroy Kelly era el quart fill del matrimoni format per Edward Annesley Owen (1846–1924) i Charlotte Matilda Gooch (1846–1938). Va néixer a l’actual barri de Chelsea, quan encara pertanyia al comtat de Middlesex, el 25 de setembre de 1879. Cal dir que la família pertanyia a la classe alta, benestant, el pare era advocat, i la mare era filla d’Edward Sherlock Gooch, 6th Baronet of Benacre Hall, polític conservador britànic.
Escut baronet Gooch
Un cop acabats els estudis i, malauradament, sense que se’n conegui la causa, es va desplaçar a Barcelona probablement a finals de 1900 o principis de 1901. Crida l’atenció que segons el cens anglès de 1901, realitzat el 31 de març, Edward vivia a casa dels pares.
Cens anglès 1901
Futbol
Ingressat al Barça el gener de 1901, fou inscrit en la relació de jugadors del FC Barcelona per disputar la Copa Macaya.
El primer partit d’aquesta nova competició corresponia al FC Barcelona i a l’Hispània AC, al camp del primer, davant l’Hotel Casanovas, el diumenge 20 de gener. Els diaris previs al partit publicaven l’alineació, en què Owen apareixia com a linesman. No hi ha, però, cap diari posterior al partit que ho corrobori.
Linesman: als inicis del futbol, els partits eren dirigits per un àrbitre, acompanyat de dos linesmen, representants de cadascun dels equips. La seva funció era controlar si la pilota sortia fora del terreny de joc, indicar infraccions i assenyalar si la pilota havia travessat completament la línia de gol.
El diumenge 27 de gener, el Barça jugava el segon partit de la competició al mateix camp, aquesta vegada contra la Sociedad Espanyola de Foot-ball. Owen tornava a aparèixer a les alineacions, novament com a linesman. En aquesta ocasió, el setmanari Los Deportes sí que corrobora la participació d’Owen.
El diumenge 10 de febrer, el segon i el tercer equip del Barça s’havien d’enfrontar al primer i al segon equip del Català, respectivament. El primer partit es disputava al camp del Barça, davant l’Hotel Casanovas, i el segon, al camp del Català, l’exvelòdrom de la Bonanova.
Diversos diaris van publicar les alineacions prèvies als partits. Owen havia de jugar amb el segon equip, a la posició de davanter centre. No obstant això, Los Deportes del 17 de febrer informa que Owen finalment no va arribar a jugar.
Ja no es troba cap altra referència a Owen, fet que podria coincidir amb el retorn a Anglaterra i aparèixer al cens de 1901. És possible que el motiu de tornar a casa es degués al diagnòstic d’una tuberculosi, ja que pocs anys després, a principis de setembre de 1904 moria al domicili dels pares. Fou incinerat i enterrat al cementiri de Brompton, a Chelsea, el 17 de setembre del mateix any.
John Hamilton nascut el 19 de febrer de 1876 a Newmilns (Escòcia), va ser el primogènit dels dotze fills del matrimoni format per David Hamilton (1856-1918) i Elisabeth Gray (1858-1940).
Un cop acabats els estudis, va començar a treballar a una de les nombroses fàbriques tèxtils de la localitat, propietat de John Shields.
El dijous 22 de setembre de 1892, part de l’armada britànica arribava al port de Barcelona. Igual que feia un any, s’anuncia una partida de criquet entre els expatriats britànics residents a Barcelona i els oficials de l’armada, seria la segona vegada des que es va fundar el Barcelona Cricket Club.
Partida de criquet de 1891 entre el Barcelona Cricket Club i els oficials de l’armada britànica
Barcelona començava a desemperesir-se del seu son provincià i començava a pensar en el seu destí de gran ciutat. Havia estat un fet l’Exposició Universal del 1888 i la capital catalana ja comptava en el món. Aquesta influència es reflectia en totes les seves activitats, artístiques o socials, que miraven enfora i es volien incorporar a Europa. Es pensava en la moda de París, la literatura de l’exterior, el nou art de l’estranger i els usos i costums que havien portat els visitants del gran certamen internacional, que havien meravellat els barcelonins de l’època. L’esperit de Catalunya es feia sentir a través dels seus artistes, poetes, escriptors, polítics, en la seva esplendorosa Renaixença en marxa … Només en un aspecte Barcelona restava isolada: l’esport.
