Entrada destacada

L’esport a Barcelona

Barcelona començava a desemperesir-se del seu son provincià i començava a pensar en el seu destí de gran ciutat. Havia estat un fet l’Exposició Universal del 1888 i la capital catalana ja comptava en el món. Aquesta influència es reflectia en totes les seves activitats, artístiques o socials, que miraven enfora i es volien incorporar a Europa. Es pensava en la moda de París, la literatura de l’exterior, el nou art de l’estranger i els usos i costums que havien portat els visitants del gran certamen internacional, que havien meravellat els barcelonins de l’època. L’esperit de Catalunya es feia sentir a través dels seus artistes, poetes, escriptors, polítics, en la seva esplendorosa Renaixença en marxa … Només en un aspecte Barcelona restava isolada: l’esport.

Joan Garcia Castell, 1968

Frank Ball, un jugador desconegut del Barça

A les acaballes del segle XIX, la pràctica del futbol es va reactivar a Barcelona per quedar-s’hi per sempre. És en aquell any 1899 quan es funden el FC Barcelona, el Català FC i un tercer equip format per membres del gimnàs Santanach.
Els expatriats britànics artífexs de la introducció del futbol a Barcelona feia uns anys, van crear un equip efímer, que la premsa va batejar com “Team Inglés”. Es van enfrontar fins a tres vegades amb els novells clubs de Barcelona. Alguns dels seus jugadors es van integrar en el FC Barcelona.
Un d’aquest partits va tenir lloc el 26 de desembre de 1899. Un combinat de socis del FC Barcelona i FC Català es van enfrontar al “Team Inglés”. Aquella tarda de dimarts festiu, Sant Esteve per als catalans i Boxing Day per als britànics, els dos equips es van trobar al velòdrom de la Bonanova. Per part del combinat: Soley, Mir, Lomba, Valdés, Planells, Artús, Gamper, Wild, Urruela, Ossó i Llobet; i per part britànica: A. Witty, E. Witty, E. Brown, F. Morrison, J. Parsons, Fitzmaurice, F. Ball, J. Ball, J. A Ball, W. Parsons (capità) i J.F. Bastow. L’arbitratge va correspondre una part a Arthur Leask i l’altra a Albert Serra. Aquest últim és qui ens va deixar la crònica del partit a La Vanguardia i a Los Deportes.

Els Ball

John Henry Ball, nascut l’any 1856 a Lambeth, barri de Londres, i Julia Emma Dale, nascuda l’any 1859 a Pancras (Londres), es van casar a Coventry el 5 de juny de 1881.
Van tenir 7 fills: John Henry, Frank, Percy Edward i Eleanor Marion, nascuts a Coventry, el 1883, 1884, 1886 i 1888, respectivament; Charles Bernard, nascut a Londres el 1889, David Lewis, nascut el 1891 i Walter Lawrence nascut el 1893, aquests dos últims a Nottingham.

John Henry era enginyer i l’any 1889 crea una empresa, juntament amb altres socis, a Ilkeston, prop de Nottingham, anomenada Nottingham Mechanists Company, Ld. Ell era “especialista” en bicicletes, de fet va idear algunes modificacions que va patentar.
Anys més tard, el 1899, el trobem a Barcelona, apareix a la premsa en diverses ocasions: des de mecànic de bicicletes fins a inventor i constructor de maquinari.Ball va fundar una empresa anomenada J. H. Bell, Constructor de máquinas y tornillos, localitzada en el carrer Ali Bei núm. 26. Va inventar i patentar diferents maquinaris. A partir de 1905, l’empresa canvia el nom a “Sucesores de J. H. Bell” tot mantenint la localització.El 13 d’octubre de 1901 Julia Ball va morir a Barcelona. L’any 1905 els diaris parlen d’un accident ocorregut al carrer de la Mercè: Lawrence, llavors tenia 13 anys, havia trobat un objecte metàl·lic a la muntanya de Montjuïc, i quan el manipulava li va esclatar i va perdre parcialment tres dits de la mà esquerra. Es tractava d’un fulminant dels que s’utilitzen per a treballs en pedreres i mines.
Abans de la Primera Guerra Mundial, havien retornat al Regne Unit. Del pare no en sabem res, és possible que es tornès a casar i que tingués més fills. John Henry fill, Percy, Charles, David i Walter es van casar. Percy va tenir la seva primera filla a Barcelona, David va emigrar als EUA on es va establir definitivament. Walter es va casar amb una barcelonina, Antònia Sànchez i va tenir dos fills John José i Julia Angela. D’aquest últim es desconeix si va retornar al Regne Unit.
Frank, Percy i Charles es van allistar a l’exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial.

Els Ball i el futbol

En aquell partit de 1899 hi va participar tres jugadors amb el cognom Ball. La crònica apareix en tres diaris (dos són idèntics, ja que l’autor és Albert Serra), a banda del llibre de Daniel Carbó. En tres de les publicacions, les inicials de dos dels Ball, són “F” i “J”, la del tercer membre és més dispar, apareix com “A”, “J. A.” i “W”.
El 26 de desembre de 1899, John, el pare, tenia 43 anys, John, el fill, 16 i Frank, 15. La resta de germans penso que eren massa petits per jugar en aquest partit.
Un any després, un Ball és inscrit amb el FC Barcelona per participar en la I copa Macaya. L’única inicial que apareix a Los Deportes és la “I”. Malgrat tot, en cap de les alineacions dels partits que va disputar el Barça apareix en Ball. Aquesta temporada, el mateix Ball arbitra dos partits, el primer partit oficial del país corresponent a la copa Macaya, entre el FC Barcelona i l’Hispània AC del diumenge 20 de gener de 1901, i un partit amistós entre el segon equip del FC Barcelona i el primer del Català FC. Novament, trobem Ball d’àrbitre, aquesta ocasió en el partit Hispània AC contra FC Barcelona de la segona edició de la Copa Macaya, de 6 de gener de 1902

Frank Ball

L’any 1902 es va crear un trofeu (medalla de la Federació Gimnàstica Espanyola) per a primers equips que no participaven en la copa Macaya d’aquell any i per a segons equips dels clubs que sí hi participaven. El primer equip de l’Internacional es va inscriure i un dels seus jugadors va ser Frank Ball. Va jugar els 12 partits del concurs en la posició de defensa.
La temporada següent, amb motiu de la Festa de La Mercè, la Federació Gimnàstica Espanyola va organitzar un altra competició que va resultar força polèmica. Finalment, només dos clubs es van inscriure, l’Espanyol i l’Internacional. El partit, disputat l’1 d’octubre, el va guanyar l’Internacional per 2 a 0.És molt possible que Frank sigui el jugador del mig, dempeus de l’última fila. Sempre que la distribució de la foto sigui el clàssic 2-3-5 que utilitzaven. El company del costat seria Felipe L. Aguado de Filipines, les faccions del qual podrien delatar el seu origen.

La mateixa temporada es va crear la “Copa pergamino”, concurs en el qual podien participar els clubs fundats la temporada 1901-1902. L’Internacional i quatre clubs més es van inscriure. Frank Ball era jugador i capità de l’equip. L’internacional només va jugar 3 partits, després es va retirar del concurs. Frank apareix en 2 dels tres partits (en un d’ells no hi ha alineacions). I aquell 16 de novembre de 1902 és l’últim partit en què trobem en Frank.

Conclusions

Podríem assegurar que un dels futbolistes Ball és el segon fill de la nissaga, Frank. Va jugar el partit del “Team Inglés”, va ser jugador del FC Barcelona i de l’Internacional. Té l’honor d’haver arbitrat el primer partit oficial de l’Estat. Els altres dos jugadors del “Team Inglés”, podrien ser el pare i el fill gran. Possiblement no ho sabrem mai.

 

El primer penal de la lliga. Un dubte raonable

Actualment, després d’un partit de futbol, podem disposar de totes les dades possibles sobre ell: possessió, passades, xuts, ocasions, i un llarg etcètera d’estadístiques. La tecnologia ho permet tot.
Òbviament, fa 92 anys això era impossible. Les cròniques aparegudes als diferents diaris, moltes de les quals estaven esbiaixades i/o equivocades, són les úniques fonts de què disposem per interpretar què havia passat en aquell partit.

Continua llegint

A voltes amb l’Escocès (FC)

L’Escocès FC

Després d’uns anys de “silenci”, el futbol va tornar a la ciutat de Barcelona a final de 1899 per quedar-s’hi definitivament. L’Escocès FC va ser un dels primers equips de futbol fundat a la ciutat. Va ser un equip format, majoritàriament, per treballadors britànics del tèxtil. La seva vida, malgrat molt efímera, va deixar molta empremta.

Equips del Català FC, FC Barcelona i Escocès FC (hivern 1900)

Continua llegint