Barcelona començava a desemperesir-se del seu son provincià i començava a pensar en el seu destí de gran ciutat. Havia estat un fet l’Exposició Universal del 1888 i la capital catalana ja comptava en el món. Aquesta influència es reflectia en totes les seves activitats, artístiques o socials, que miraven enfora i es volien incorporar a Europa. Es pensava en la moda de París, la literatura de l’exterior, el nou art de l’estranger i els usos i costums que havien portat els visitants del gran certamen internacional, que havien meravellat els barcelonins de l’època. L’esperit de Catalunya es feia sentir a través dels seus artistes, poetes, escriptors, polítics, en la seva esplendorosa Renaixença en marxa … Només en un aspecte Barcelona restava isolada: l’esport.
Un dels grans misteris de la història del FC Barcelona és el cas dels “Soler”.
Entre la fundació del club i l’any 1910 hi van passar diversos jugadors amb el cognom Soler o Solé. Fins i tot hi va haver un president amb aquest cognom, encara no identificat, que podria haver estat també jugador.
El cognom Soler —i les seves variants Solé o Sulé— és originari de Catalunya i, a més, molt freqüent. Segons dades de l’Idescat, l’any 2014 hi havia 24.709 persones amb Soler/Solé/Sulé com a primer cognom i 24.577 com a segon. Això fa que la identificació d’aquests jugadors i del president sigui especialment complexa: cal recórrer a hemeroteques i registres civils, sovint amb informació fragmentària.
Fins avui han aparegut diverses hipòtesis sobre la seva identitat. Si es fa una cerca per internet, sembla que hi ha cert consens a identificar un dels jugadors com a Joan Soler Lluch:
Tanmateix, aquesta identificació presenta problemes importants. Costa d’entendre com es pot afirmar que els dos personatges que apareixen en aquestes imatges s’afirmi que siguin la mateixa persona!!.
A més, hi ha dues dades fonamentals: Joan Soler Lluch va néixer el 23 de març de 1881 i no tenia cap germà més petit. Aquesta informació entraria en contradicció amb la meva hipòtesi sobre els Soler.
Registre de naixement d’en Joan Soler Lluch
Els Soler jugadors: què diuen les hemeroteques
El setmanari Los Deportes del 7 de juny de 1903, arran del triomf del segon equip del Barça a la Copa Mercier, publica una imatge de l’equip i menciona un tal Joan Soler, porter.
Los Deportes
Anys després, el mateix diari, el 7 de juliol de 1906, en una crònica d’un partit de la Copa Salut entre el Barça i l’Internacional, parla dels “germans Soler”, un dels quals també era porter.
Los Deportes
Tot fa pensar que el porter mencionat el 1903 és el mateix que apareix posteriorment, però amb un element nou: l’existència d’un germà.
Entre 1904 i 1907 apareix documentat un altre Soler, suposadament germà d’en Joan. El fet que aquest segon Soler jugui en posicions molt diverses —defensa, mig i davanter— ha generat dubtes sobre si es tracta d’un sol jugador polivalent o de dos futbolistes diferents.
La pista decisiva: el registre civil
El primer article indica que Joan Soler tenia 19 anys i havia nascut a Barcelona. Això situa el seu naixement entre juny de 1883 i maig de 1884.
Una primera cerca al registre civil resulta descoratjadora: apareixen sis Joan Soler o Solé nascuts en aquest període, però cap d’ells consta amb un germà més petit. Cal tenir en compte que l’any de l’article, el 1903, excepte Horta i Sarrià, Barcelona havia annexat altres muncipis veins: Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Sant Gervasi de Casoles, Les Corts i Sant Andreu de Palomar. Podia ser que Joan Soler, hagués nascut en algun dels municipis annexats?
Tanmateix, una segona revisió revela un detall clau: un dels registres contenia un error. El segon cognom estava mal consignat —s’hi havia escrit el cognom de l’àvia paterna, Pujol, en lloc del de la mare, Tressols.
A partir d’aquesta correcció emergeix una nova hipòtesi sòlida: els germans Joan i Modest Soler Tressols, el primer nascut el nascut el 14 de març de 1884 i el segon el 20 de setembre de 1887, podien ser els jugadors desconegurs del Barça.
Per què han passat desapercebuts?
Malgrat aquesta identificació, no ens ha arribat pràcticament cap informació sobre els Soler Tressols.
La seva trajectòria esportiva va ser relativament curta:
Joan va jugar entre 1901 i 1907
Modest, entre 1904 i 1908
Quan van deixar el futbol, tenien només 23 i 20 anys, respectivament.
La seva germana petita, Antònia, nascuda el 3 de gener de 1894, tenia només tretze anys en aquell moment. Joan va morir solter l’any 1950, i Modest va morir prematurament en un accident el 1912.
La Veu de Catalunya 18 de gener de 1912
Defunció Modest: possible contusió a la melsa i posterior hemorràgia
L’única branca familiar amb descendència va ser la d’Antònia, que va tenir una sola filla. Tot i haver contactat amb un besnebot dels dos germans, de moment no s’ha pogut obtenir nova informació.
Trajectòria esportiva
Inicis (1901-1903)
Joan Soler apareix per primera vegada com a suplent del tercer equip del Barça la temporada 1901-1902.
Los Deportes 22 de desembre de 1901
La temporada següent, amb la victòria a la Copa Mercier, es publica la imatge de l’equip i la menció al porter Joan Soler. Tot i que només hi ha publicada l’alineació del primer partit i no consta en Joan, és raonable pensar que va participar en diversos partits del torneig.
Los Deportes 24 de maig de 1903
Equipación campió de la Copa Mercier. Joan al mig de l’última fila
Consolidació (1903-1905)
La temporada 1903-1904, Joan participa en els tres equips del club —primer, segon i tercer—, tant en partits oficials del Campionat de Catalunya com en amistosos. En alguns casos, arriba a jugar més d’un partit el mateix dia.
També disputa partits organitzats per l’Associació Catalana de Clubs de Football.
Cap al final d’aquesta temporada, Modest Soler debuta en dos amistosos amb el primer equip, coincidint amb el seu germà.
La temporada 1904-1905, Joan és esmentat com a jugador del primer equip, mentre que Modest apareix vinculat al segon. Modest arriba a disputar almenys tres partits amistosos amb el primer equip.
Los Deportes 3 de desembre de 1904
Los Deportes 8 d’abril de 1905
Equip que va disputar el partit del 12 de febrer de 1905 contra el Club Espanyol. Joan Soler “el llarg” al mig de l’última fila
Punt àlgid (1905-1906)
El 6 d’octubre de 1905 es constitueix una nova junta del FC Barcelona, amb un president identificat com a J. Soler.
Aquella temporada, Modest participa en partits oficials del primer equip, i el 7 de gener es produeix un fet destacat: els dos germans coincideixen en un partit del Campionat de Catalunya.
També participen en un partit entre jugadors actuals i veterans del club. En paral·lel, el Barça fa un viatge a Euskadi per disputar dos amistosos. En aquesta expedició hi participa un altre Soler, Josep Maria Soler, jugador del Club Espanyol.
Alineacions del partit entre jugadors actuals i veterans
Declivi (1906-1908)
El primer d’octubre de 1906 la presidència passa a Juli Marial. La porteria queda en mans de Romà Solà, i la participació dels germans Soler disminueix notablement.
Joan només disputa un partit més abans de retirar-se, mentre que Modest encara participa esporàdicament.
Partit contra el SOET. Modest és el de l’esquerra de l’última fila
La temporada 1907-1908, Modest només juga un partit amistós.
El president “J. Soler”
Entre el 6 d’octubre de 1905 i l’1 d’octubre de 1906, un tal J. Soler figura com a president del FC Barcelona.
És cert que Joan Soler Tressols tenia només 20 anys i no havia assolit la majoria d’edat legal. Tanmateix, en el context de l’època, això no necessàriament era un impediment insalvable.
Podria haver estat ell aquest president?, no es pot descartar.
Joan Soler Tressols apareix al Butlletí oficial del FC Barcelona de 1921 com soci de l’entitat.
La família Tressols
La família materna dels germans Soler estava vinculada a diversos personatges destacats, alguns dels quals van perdre una de les “s” del cognom amb el temps:
Antoni Tressols Campaña (1854-1931), conegut com “el Vinagret”, policia de mètodes poc ortodoxos implicat en els fets del carrer dels Canvis Nous de 1896 i el posterior procés de Montjuïc
Joana Tressols Cors (1855-1888), cantant d’òpera
Francesc Tressols Cors (1860-1950), actor
Joana Tressols Darder (†1961), filla de l’anterior i Dolors Darder. Establertes a Argentina, Joana va tenir tres fills amb l’actor català Joan Vehil Vilalta.
Anna Tressols Costa (1889-?), casada amb Julià Clapera Roca (1887-1976), futbolista i fundador de la Sociedad Espanola de Football.
Ana Maria Clapera Tressols (1914-2009), filla dels anteriors, casada amb Pere Piulachs Oliva (1908-1976), prestigiós cirurgià.
Adelina Nebot Tressols (1908-1987), anarquista, exiliada. Va morir a Perpinyà.
Josep Maria Casasús Guri (n. 1944), periodista i acadèmic
Antoni Tressols Campaña
Francesc Tressols Cors
Joana Tressols Darder
Dolors Darcer, Joana Tressols i les tres filles d’aquesta: Paquita, Luisa i Monica
L’octubre de 1900, el futbol ja havia arrelat a casa nostra. Un nou club es fundava, l’Hispània AC, continuació de l’escissió d’una part dels jugadors del Català, que inicialment havien format el Team Vermell.
Alfons Macaya 1917
La presidència honorària del club fou atorgada a Alfons Macaya Sanmartí (Barcelona, 7 d’abril de 1878 – Barcelona, 14 d’abril de 1950), i una de les primeres actuacions va ser promoure una competició en format de lliga: la Copa Macaya, en oferir un trofeu de plata perquè diferents clubs el disputessin en format de lliga. Aquesta competició seria el precedent de la Copa Catalunya i el primer torneig disputat a l’Estat espanyol. Se celebrà entre els anys 1900 i 1903. La Vanguardia del 4 de desembre va publicar el primer article que feia referència a aquesta competició.
A principis de gener, sis equips s’havien inscrit a la competició: l’Hispània AC, el FC Barcelona, la Sociedad Espanyola de Foot-ball, el Club Franco-espanyol de Football, la Sociedad Deportiva Santanach i l’AUF Tarragona. Cadascun dels clubs havia d’inscriure els seus jugadors presentant-ne una llista al comitè de la competició, format per Thomas Shields, Ernest Witty i Juan de Urruela.
A la relació de jugadors del FC Barcelona apareix un tal Edward Gooch Owen. El mateix setmanari Los Deportes, del 6 de gener, anunciava els jugadors recentment ingressats: Girvan, Mauchan i Black (tots tres procedents del desaparegut Escocès FC), Groock i Freewan.
Los Deportes gener 1901
Edward Gooch Owen
Edward Gooch Fitzroy Kelly era el quart fill del matrimoni format per Edward Annesley Owen (1846–1924) i Charlotte Matilda Gooch (1846–1938). Va néixer a l’actual barri de Chelsea, quan encara pertanyia al comtat de Middlesex, el 25 de setembre de 1879. Cal dir que la família pertanyia a la classe alta, benestant, el pare era advocat, i la mare era filla d’Edward Sherlock Gooch, 6th Baronet of Benacre Hall, polític conservador britànic.
Escut baronet Gooch
Un cop acabats els estudis i, malauradament, sense que se’n conegui la causa, es va desplaçar a Barcelona probablement a finals de 1900 o principis de 1901. Crida l’atenció que segons el cens anglès de 1901, realitzat el 31 de març, Edward vivia a casa dels pares.
Cens anglès 1901
Futbol
Ingressat al Barça el gener de 1901, fou inscrit en la relació de jugadors del FC Barcelona per disputar la Copa Macaya.
El primer partit d’aquesta nova competició corresponia al FC Barcelona i a l’Hispània AC, al camp del primer, davant l’Hotel Casanovas, el diumenge 20 de gener. Els diaris previs al partit publicaven l’alineació, en què Owen apareixia com a linesman. No hi ha, però, cap diari posterior al partit que ho corrobori.
Linesman: als inicis del futbol, els partits eren dirigits per un àrbitre, acompanyat de dos linesmen, representants de cadascun dels equips. La seva funció era controlar si la pilota sortia fora del terreny de joc, indicar infraccions i assenyalar si la pilota havia travessat completament la línia de gol.
El diumenge 27 de gener, el Barça jugava el segon partit de la competició al mateix camp, aquesta vegada contra la Sociedad Espanyola de Foot-ball. Owen tornava a aparèixer a les alineacions, novament com a linesman. En aquesta ocasió, el setmanari Los Deportes sí que corrobora la participació d’Owen.
El diumenge 10 de febrer, el segon i el tercer equip del Barça s’havien d’enfrontar al primer i al segon equip del Català, respectivament. El primer partit es disputava al camp del Barça, davant l’Hotel Casanovas, i el segon, al camp del Català, l’exvelòdrom de la Bonanova.
Diversos diaris van publicar les alineacions prèvies als partits. Owen havia de jugar amb el segon equip, a la posició de davanter centre. No obstant això, Los Deportes del 17 de febrer informa que Owen finalment no va arribar a jugar.
Ja no es troba cap altra referència a Owen, fet que podria coincidir amb el retorn a Anglaterra i aparèixer al cens de 1901. És possible que el motiu de tornar a casa es degués al diagnòstic d’una tuberculosi, ja que pocs anys després, a principis de setembre de 1904 moria al domicili dels pares. Fou incinerat i enterrat al cementiri de Brompton, a Chelsea, el 17 de setembre del mateix any.
John Hamilton nascut el 19 de febrer de 1876 a Newmilns (Escòcia), va ser el primogènit dels dotze fills del matrimoni format per David Hamilton (1856-1918) i Elisabeth Gray (1858-1940).
Un cop acabats els estudis, va començar a treballar a una de les nombroses fàbriques tèxtils de la localitat, propietat de John Shields.
Barcelona començava a desemperesir-se del seu son provincià i començava a pensar en el seu destí de gran ciutat. Havia estat un fet l’Exposició Universal del 1888 i la capital catalana ja comptava en el món. Aquesta influència es reflectia en totes les seves activitats, artístiques o socials, que miraven enfora i es volien incorporar a Europa. Es pensava en la moda de París, la literatura de l’exterior, el nou art de l’estranger i els usos i costums que havien portat els visitants del gran certamen internacional, que havien meravellat els barcelonins de l’època. L’esperit de Catalunya es feia sentir a través dels seus artistes, poetes, escriptors, polítics, en la seva esplendorosa Renaixença en marxa … Només en un aspecte Barcelona restava isolada: l’esport.
