Smart prové d’un malnom anglosaxó que descrivia algú enèrgic o àgil. Deriva de l’anglès mitjà smert i de l’anglès antic smeart. Segons les bases de dades de distribució genealògica com Forebears, el cognom es troba principalment en països de parla anglesa, tot i que hi ha presències destacables en altres regions per migracions recents, encara que la concentració més gran de persones amb el cognom Smart es troba als Estats Units i a Anglaterra.

En honor al significat del cognom, Don Adams va encarnar a l’Agent 86 en la sèrie americana Get Smart. També una marca coneguda d’automòbils va batejar a un model amb aquest nom.

I Smart va ser un jugador encara no identificat del FC Barcelona, inclòs dins dels nascuts al Regne de la Gran Bretanya i Irlanda, que va participar en uns pocs partits, tant oficials com amistosos, entre 1900 i 1904, en les demarcacions de porter i defensa.

A les hemeroteques digitalitzades he trobat prop de 65 entrades relatives a Smart, en 44 d’ells sense cap inicial, 13 amb les inicials A.I. i a molta distància A.Y. en 3 ocasions, A.J. en 2, i A.S. i Y. en 1.

Recercant per internet vaig trobar 3 Smart amb les inicials A.I.: Archibald Ingran, escocès mort a Nova Zelanda el 1890, Albert Islip, anglès, mort el 1878 i Alfred Innis, anglès, nascut a Sunderland el 1881 i mort el 1951, però no sembla que es bellugués d’Anglaterra. De fet, aquest Smart apareix al cens anglès de 1901, cens que es va fer la nit del 31 de març, el mateix dia que el nostre Smart jugava un partit amistós o estava arbitrant un partit, com veurem.

Valorant totes les errades dels mateixos periodistes i de la linotípia, no només dels noms estrangers, sinó també dels nacionals, seria possible que la transcripció de les inicials fos errònia?, posats a suposar, quina lletra podria sonar igual per confondre-la amb una altra?, qualsevol nom que comencés per J o per Y podria ser confós amb la I, que ja podria quadrar amb les dades d’inicials donades amb anterioritat: A.Y. i A.J. I tenim una pista més, el nostre Smart podria ser que visqués o treballés a Portugal.

Vaig trobar una ressenya d’un tal Alexander Young Smart, escocès que va viure a Portugal i va morir al mateix Porto. Podria ser ell?, podria! La cerca de qualsevol altre personatge britànic que el seu segon nom comencés per J, és pràcticament impossible per la gran quantitat de A.J. Smart que hi ha.

Els Smart

Robert Smart (1839-1891) i Margaret Kynoch (1843-?), escocesos de Montrose i Abeerden, respectivament, es van casar el 3 d’agost de 1864 a Glasgow. Les dues famílies eren benestants. Un fet curiós és que els tres primers fills, Robert, Elizabeth i Alexander Young van néixer abans del matrimoni i van ser registrats amb el cognom «Smart Kynoch», si més no, així apareixen als documents. Posteriorment tots tres serien Smart.

L’any 1866, Robert, Margaret i els seus tres fills emigren a Nova Zelanda, on neixen els dos següents fills, George Arthur i William Young. I a finals del decenni la família tornar a emigrar a Mollendo (Perú), on va néixer l’últim fill, Patrick Young. Aquest tres últims registrats com Smart.

Poques coses se sap de la seva estada a Nova Zelanda i Perú. La mare, Margaret va morir en algú d’aquests llocs. Al voltant del 80 els fills, excepte Robert, viuen a Escòcia, els nois a un internat d’Edimburg i Elizabet a casa dels germans de Robert, a Elgin.

La guerra del Pacífic (1879-1883) va ser un conflicte entre Xile i l’aliança del Perú i Bolívia per controlar territoris rics en salnitre al desert d’Atacama.
Xile va derrotar els seus rivals tant al mar com a terra i va ocupar territoris peruans i bolivians. Com a conseqüència, Bolívia va perdre la seva sortida al mar, Xile va annexar territoris importants d’Atacama i Tarapacá i Perú va cedir diverses províncies després de la guerra.
Mollendo és una ciutat a l’oceà Pacífic al sud del Perú. Va ser el port principal de la costa sud peruana. Des del 1830 fins al 1880 aproximadament va ser un punt clau en el comerç del salnitre i guano amb Europa. Amb la construcció del Ferrocarril del Sur l’any 1871, famílies de diferents nacionalitats es van instal·lar. Durant la guerra del Pacífic, Mollendo va ser envaïda per forces xilenes sota el comandament del coronel Orozimbo Barbosa, l’any 1880. Van destruir la línia de ferrocarril per evitar l’arribada de reforços d’Arequipa. Mentrestant, part del seu regiment va saquejar i incendiar la ciutat. 

Elizabeth es va casar amb James Golding a Mollendo. Tota la resta de germans van emigrar a Xile, uns a Iquique, altres a Valparaiso i Santiago. Robert, el pare va retornar a Escòcia i va ser ingressat en un centre de salut mental (Montrose Royal Asylum) l’any 1890, on va morir un any després. El seu testament va ser per Alexander, William i James Golding, marit de la seva filla.

El germà petit Patrick, Patricio, es va casar a Iquique amb Matilde Fabrés Fuenzalida. Actualment, molts dels seus descendents encara hi viuen a Xile.

Alexander Young Smart

Va néixer a Aberdeen (Escòcia) el 19 de maig de 1864, va ser el tercer fill del matrimoni. L’any 1895 abandona Xile per retornar a Europa. Entre 1900 i 1905 en trobem a cavall de Barcelona i Lisboa, i a partir de 1905 s’instal·la definitivament a Portugal, primer a Lisboa i posteriorment a Porto. Tots els estius, excepte en el període de la primera guerra mundial i fins a la jubilació, a principis dels trenta, retornava durant aproximadament un mes a Londres. Va morir a Porto el 6 de gener de 1949 a 84 anys. Tal com diu la ressenya, Alexander va ser representant a l’estranger d’una empresa de productes químics industrials, tindria relació amb els seus anys al Perú i Xile, i els nitrats?

Futbol

La primera ressenya sobre Smart va ser per la disputa del partit de revenja entre el FC Barcelona i el FC Català, previst pel diumenge 28 de gener de 1900.

Partit que per les inclemències del temps es va arribar a suspendre, encara que tots els jugadors es van presentar, el partit finalment es va jugar.

El següent partit, nascut arran del repte que va fer Hamilton als jugadors del Barça i Català el dia 6 de gener, es va jugar entre el FC Barcelona (sense la participació de cap jugador del Català) contra l’Escocès FC. El partit es va disputar el divendres 2 de febrer, i la crònica de Los Deportes deixa en molt bon lloc a Smart en la demarcació de porter.

Dos dies més tard s’havia programat la revenja «oficial» entre el FC Barcelona i el FC Català. El partit es va suspendre novament per culpa del temps. Finalment, es va jugar el diumenge 11. Smart va ocupar novament la demarcació de porter. Del partit ja s’ha parlat en aquest blog i en altres llocs.

Arran dels incidents d’aquest partit, el Barça es va quedar sense contrincant i no va disputar cap partit més fins al maig.

Mentrestant, Smart va jugar, novament de porter, en el partit disputat entre els expatriats britànics i els oficials de l’HS Calliope.

El partit final de la temporada es va jugar el diumenge 24 de maig a l’hipòdrom entre el FC Barcelona i el Team rojo, jugadors dissidents del FC Català, que molt probable estaven farts de tenir un equip tan fluix.

La següent temporada, amb la fundació de l’Hispània AC i altres clubs, l’oferta de partits s’ampliava. A més, es creava la primera competició de futbol estatal més o menys oficial, la Copa Macaya.

Abans del seu inici, el Barça es va enfrontar en tres ocasions contra l’Hispània, amb un balanç decebedor: un empat i dues derrotes. Smart va participar en dos d’ells, el del 18 de novembre i el del 2 de desembre de 1900, empat i derrota, respectivament. Smart va jugar de porter en les dues ocasions. Tal com diu la ressenya de Los Deportes del 18 de novembre, «el inesperado regreso de Portugal del antiguo goal keeper Sr. Smart, permite ocupe este lugar, en substitución del también excelente D. Vicente Reig, que en principio estaba designado». El tercer partit no el va arribar a jugar per malaltia, i va ser substituït per Reig.

El 23 de desembre, Smart era l’àrbitre designat pel partit entre el FC Barcelona i la Sociedad Espanola de foot-ball. 

Previ a l’inici de la copa Macaya, els clubs inscrits van presentar la llista de jugadors. A la del Barça apareixia Smart.

Malgrat estar inscrit per jugar la copa Macaya, Smart no va participar en els tres primers partits del campionat, Reig va ser el porter titular. El dia 10 de febrer el Barça jugava el tercer partit de la copa Macaya, on com s’ha dit Reig va ser porter titular. El mateix dia el segon equip del Barça jugava un partit amistós contra el Català, on Smart va jugar de porter.

Smart ja no jugaria més en la demarcació de porter, si més no en el primer equip, ja que Reig, pel que sembla es va guanyar el lloc.

Així, Smart passava a la demarcació de defensa, on va jugar només un dels partits de la copa Macaya d’aquesta temporada, el que corresponia al desplaçament a Tarragona.

El diumenge 31 de març es va jugar un partit amistós entre els primers equips del Barça i Club Espanyol al camp del Mas Casanovas. Segons el llibre de Daniel Carbó, Smart va jugar de defensa. No hi ha cap ressenya als diaris sobre l’alineació. El partit segons les cròniques es va jugar a la tarda, però és que la mateixa tarda es jugava un amistós entre el primer equip del Català i el segon de l’Hispània, al camp del carrer Muntaner, i l’àrbitre del partit era Smart!!

La temporada 1901-1902, Smart és inclòs en el segon equip i a més com suplent

A banda de la copa Macaya, es crea una segona competició per primers equips que no han participat en l’esmentada competició i per tots els segons equips. La competició organitzada per la Federació gimnàstica espanyola, atorgava al campió una medalla cedida per l’Ajuntament de Barcelona. El Barça va inscriure a Smart, però tal com diu la notícia del diari, Smart no va arribar a jugar cap partit: «no habiendo tenido necesidad de utilizar este bando á los buenos jugadores señores Smart, …»

Respecte a la seva participació en els partits de la temporada i malgrat ser inclòs en el segon equip, Smart va acabar jugant alguns partits del primer equip, en total quatre, dos amistosos i dos de la copa Macaya. 

Del segon equip, només tenim dues referències, el jugat el dia 1 de desembre contra el club Espanyol, i un segon a disputar el 15 de desembre, que no el va arribar a jugar per absència.

Els quatre partits disputats amb el primer equip foren contra el Català, amistosos i en dues ocasions, i contra l’Universitari i Català en la copa Macaya.

A més, per indisposició de l’àrbitre designat pel partit de la copa Macaya, Parks, entre el Club Espanyol i el Barça, Smart va ser el que el va dirigir.

A la temporada 1902-1903 no hi ha cap ressenya de Smart en cap dels diaris, i en conseqüència se suposa que no va participar en cap, si més no, del primer equip. Encara que hi ha una notícia a Los Deportes, que pot ser un error, però diuen que Smart va jugar algun partit de la Copa Barcelona.

I durant l’última temporada que va estar a Barcelona, la 1903-1904, el trobem en dues alineacions de dos dels partits del campionat de Barcelona, una amb el segon equip i una altra amb el primer, els dos partits contra el Salut.

És obvi que Smart va jugar més partits dels que surten reflectits a l’entrada. El problema són poques referències que trobem als diaris, sobretot del segon equip del Barça.

Un dels grans misteris de la història del FC Barcelona és el cas dels “Soler”.

Entre la fundació del club i l’any 1910 hi van passar diversos jugadors amb el cognom Soler o Solé. Fins i tot hi va haver un president amb aquest cognom, encara no identificat, que podria haver estat també jugador.

El cognom Soler —i les seves variants Solé o Sulé— és originari de Catalunya i, a més, molt freqüent. Segons dades de l’Idescat, l’any 2014 hi havia 24.709 persones amb Soler/Solé/Sulé com a primer cognom i 24.577 com a segon. Això fa que la identificació d’aquests jugadors i del president sigui especialment complexa: cal recórrer a hemeroteques i registres civils, sovint amb informació fragmentària.

Fins avui han aparegut diverses hipòtesis sobre la seva identitat. Si es fa una cerca per internet, sembla que hi ha cert consens a identificar un dels jugadors com a Joan Soler Lluch:

• – https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Soler_i_Lluch 
• – https://players.fcbarcelona.com/ca/jugador/841-soler-joan-soler-lluch-1903-1907
• – https://www.cuadernosdefutbol.com/2012/04/j-soler-el-presidente-del-barca-sin-rostro/
• – https://cronicaglobal.elespanol.com/culemania/historias-del-barca/20240811/el-misterioso-paso-familia-soler-por-barca/862663780_0.html

Tanmateix, aquesta identificació presenta problemes importants. Costa d’entendre com es pot afirmar que els dos personatges (Joan Soler Lluch a l’esquerra i Joan Soler a la dreta) que apareixen en aquestes imatges s’afirmi que siguin la mateixa persona!!.

A més, hi ha dues dades fonamentals: Joan Soler Lluch va néixer el 23 de març de 1881 i no tenia cap germà més petit. Aquesta informació entraria en contradicció amb la meva hipòtesi sobre els Soler.

Els Soler jugadors: què diuen les hemeroteques

El setmanari Los Deportes del 7 de juny de 1903, arran del triomf del segon equip del Barça a la Copa Mercier, publica una imatge de l’equip i menciona un tal Joan Soler, porter.

Anys després, el mateix diari, el 7 de juliol de 1906, en una crònica d’un partit de la Copa Salut entre el Barça i l’Internacional, parla dels “germans Soler”, un dels quals també era porter.

Tot fa pensar que el porter mencionat el 1903 és el mateix que apareix posteriorment, però amb un element nou: l’existència d’un germà.

Entre 1904 i 1907 apareix documentat un altre Soler, suposadament germà d’en Joan. El fet que aquest segon Soler jugui en posicions molt diverses —defensa, mig i davanter— ha generat dubtes sobre si es tracta d’un sol jugador polivalent o de dos futbolistes diferents.

La pista decisiva: el registre civil

El primer article indica que Joan Soler tenia 19 anys i havia nascut a Barcelona. Això situa el seu naixement entre juny de 1883 i maig de 1884. 

Una primera cerca al registre civil resulta descoratjadora: apareixen sis Joan Soler o Solé nascuts en aquest període, però cap d’ells consta amb un germà més petit. Cal tenir en compte que l’any de l’article, el 1903, excepte Horta i Sarrià, Barcelona havia annexat altres muncipis veins: Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Sant Gervasi de Casoles, Les Corts i Sant Andreu de Palomar. Podia ser que Joan Soler, hagués nascut en algun dels municipis annexats?

Tanmateix, una segona revisió revela un detall clau: un dels registres contenia un error. El segon cognom estava mal consignat —s’hi havia escrit el cognom de l’àvia paterna, Pujol, en lloc del de la mare, Tressols.

A partir d’aquesta correcció emergeix una nova hipòtesi sòlida: els germans Joan i Modest Soler Tressols, el primer nascut el nascut el 14 de març de 1884 i el segon el 20 de setembre de 1887, podien ser els jugadors desconegurs del Barça.

Per què han passat desapercebuts?

Malgrat aquesta identificació, no ens ha arribat pràcticament cap informació sobre els Soler Tressols.

La seva trajectòria esportiva va ser relativament curta:

• Joan va jugar entre 1901 i 1907
• Modest, entre 1904 i 1908

Quan van deixar el futbol, tenien només 23 i 20 anys, respectivament.

La seva germana petita, Antònia, nascuda el 3 de gener de 1894, tenia només tretze anys en aquell moment. Joan va morir solter l’any 1950, i Modest va morir prematurament en un accident el 1912.

L’única branca familiar amb descendència va ser la d’Antònia, que va tenir una sola filla. Tot i haver contactat amb un besnebot dels dos germans, de moment no s’ha pogut obtenir nova informació.

Trajectòria esportiva

Inicis (1901-1903)

Joan Soler apareix per primera vegada com a suplent del tercer equip del Barça la temporada 1901-1902.

La temporada següent, amb la victòria a la Copa Mercier, es publica la imatge de l’equip i la menció al porter Joan Soler. Tot i que només hi ha publicada l’alineació del primer partit i no consta en Joan, és raonable pensar que va participar en diversos partits del torneig.

Consolidació (1903-1905)

La temporada 1903-1904, Joan participa en els tres equips del club —primer, segon i tercer—, tant en partits oficials del Campionat de Catalunya com en amistosos. En alguns casos, arriba a jugar més d’un partit el mateix dia.

També disputa partits organitzats per l’Associació Catalana de Clubs de Football.

Cap al final d’aquesta temporada, Modest Soler debuta en dos amistosos amb el primer equip, coincidint amb el seu germà.

La temporada 1904-1905, Joan és esmentat com a jugador del primer equip, mentre que Modest apareix vinculat al segon. Modest arriba a disputar almenys tres partits amistosos amb el primer equip.

Punt àlgid (1905-1906)

El 6 d’octubre de 1905 es constitueix una nova junta del FC Barcelona, amb un president identificat com a J. Soler.

Aquella temporada, Modest participa en partits oficials del primer equip, i el 7 de gener es produeix un fet destacat: els dos germans coincideixen en un partit del Campionat de Catalunya.

També participen en un partit entre jugadors actuals i veterans del club. En paral·lel, el Barça fa un viatge a Euskadi per disputar dos amistosos. En aquesta expedició hi participa un altre Soler, Josep Maria Soler, jugador del Club Espanyol.

Declivi (1906-1908)

El primer d’octubre de 1906 la presidència passa a Juli Marial. La porteria queda en mans de Romà Solà, i la participació dels germans Soler disminueix notablement.

Joan només disputa un partit més abans de retirar-se, mentre que Modest encara participa esporàdicament.

La temporada 1907-1908, Modest només juga un partit amistós.

El president “J. Soler”

Entre el 6 d’octubre de 1905 i l’1 d’octubre de 1906, un tal J. Soler figura com a president del FC Barcelona.

És cert que Joan Soler Tressols tenia només 20 anys i no havia assolit la majoria d’edat legal. Tanmateix, en el context de l’època, això no necessàriament era un impediment insalvable.

Podria haver estat ell aquest president?, no es pot descartar.

Joan Soler Tressols apareix al Butlletí oficial del FC Barcelona de 1921 com soci de l’entitat.

La família Tressols

La família materna dels germans Soler estava vinculada a diversos personatges destacats, alguns dels quals van perdre una de les “s” del cognom amb el temps:

• Antoni Tressols Campaña (1854-1931), conegut com “el Vinagret”, policia de mètodes poc ortodoxos implicat en els fets del carrer dels Canvis Nous de 1896 i el posterior procés de Montjuïc
• Joana Tressols Cors (1855-1888), cantant d’òpera
• Francesc Tressols Cors (1860-1950), actor
• Joana Tressols Darder (†1961), filla de l’anterior i Dolors Darder. Establertes a Argentina, Joana va tenir tres fills amb l’actor català Joan Vehil Vilalta. 
• Anna Tressols Costa (1889-?), casada amb Julià Clapera Roca (1887-1976), futbolista i fundador de la Sociedad Espanola de Football.
• Ana Maria Clapera Tressols (1914-2009), filla dels anteriors, casada amb Pere Piulachs Oliva (1908-1976), prestigiós cirurgià.
• José Figuerola Tressols (1897-1970), va ser un jurista, professor universitari i polític espanyol i argentí que va desenvolupar la seva activitat professional i política entre el seu país d’origen i Argentina, col·laborant tant amb el govern de Miguel Primo de Rivera com, sobretot, amb el de Juan Domingo Perón.
• Adelina Nebot Tressols (1908-1987), anarquista, exiliada. Va morir a Perpinyà.
• Josep Maria Casasús Guri (n. 1944), periodista i acadèmic

L’octubre de 1900, el futbol ja havia arrelat a casa nostra. Un nou club es fundava, l’Hispània AC, continuació de l’escissió d’una part dels jugadors del Català, que inicialment havien format el Team Vermell.

La presidència honorària del club fou atorgada a Alfons Macaya Sanmartí (Barcelona, 7 d’abril de 1878 – Barcelona, 14 d’abril de 1950), i una de les primeres actuacions va ser promoure una competició en format de lliga: la Copa Macaya, en oferir un trofeu de plata perquè diferents clubs el disputessin en format de lliga. Aquesta competició seria el precedent de la Copa Catalunya i el primer torneig disputat a l’Estat espanyol. Se celebrà entre els anys 1900 i 1903. La Vanguardia del 4 de desembre va publicar el primer article que feia referència a aquesta competició.

A principis de gener, sis equips s’havien inscrit a la competició: l’Hispània AC, el FC Barcelona, la Sociedad Espanyola de Foot-ball, el Club Franco-espanyol de Football, la Sociedad Deportiva Santanach i l’AUF Tarragona. Cadascun dels clubs havia d’inscriure els seus jugadors presentant-ne una llista al comitè de la competició, format per Thomas Shields, Ernest Witty i Juan de Urruela.

A la relació de jugadors del FC Barcelona apareix un tal Edward Gooch Owen. El mateix setmanari Los Deportes, del 6 de gener, anunciava els jugadors recentment ingressats: Girvan, Mauchan i Black (tots tres procedents del desaparegut Escocès FC), Groock i Freewan.

Edward Gooch Owen

Edward Gooch Fitzroy Kelly era el quart fill del matrimoni format per Edward Annesley Owen (1846–1924) i Charlotte Matilda Gooch (1846–1938). Va néixer a l’actual barri de Chelsea, quan encara pertanyia al comtat de Middlesex, el 25 de setembre de 1879. Cal dir que la família pertanyia a la classe alta, benestant, el pare era advocat, i la mare era filla d’Edward Sherlock Gooch, 6th Baronet of Benacre Hall, polític conservador britànic.

Un cop acabats els estudis i, malauradament, sense que se’n conegui la causa, es va desplaçar a Barcelona probablement a finals de 1900 o principis de 1901. Crida l’atenció que segons el cens anglès de 1901, realitzat el 31 de març, Edward vivia a casa dels pares.

Futbol

Ingressat al Barça el gener de 1901, fou inscrit en la relació de jugadors del FC Barcelona per disputar la Copa Macaya.

El primer partit d’aquesta nova competició corresponia al FC Barcelona i a l’Hispània AC, al camp del primer, davant l’Hotel Casanovas, el diumenge 20 de gener. Els diaris previs al partit publicaven l’alineació, en què Owen apareixia com a linesman. No hi ha, però, cap diari posterior al partit que ho corrobori.

Linesman: als inicis del futbol, els partits eren dirigits per un àrbitre, acompanyat de dos linesmen, representants de cadascun dels equips. La seva funció era controlar si la pilota sortia fora del terreny de joc, indicar infraccions i assenyalar si la pilota havia travessat completament la línia de gol.

El diumenge 27 de gener, el Barça jugava el segon partit de la competició al mateix camp, aquesta vegada contra la Sociedad Espanyola de Foot-ball. Owen tornava a aparèixer a les alineacions, novament com a linesman. En aquesta ocasió, el setmanari Los Deportes sí que corrobora la participació d’Owen.

El diumenge 10 de febrer, el segon i el tercer equip del Barça s’havien d’enfrontar al primer i al segon equip del Català, respectivament. El primer partit es disputava al camp del Barça, davant l’Hotel Casanovas, i el segon, al camp del Català, l’exvelòdrom de la Bonanova.

Diversos diaris van publicar les alineacions prèvies als partits. Owen havia de jugar amb el segon equip, a la posició de davanter centre. No obstant això, Los Deportes del 17 de febrer informa que Owen finalment no va arribar a jugar.

Ja no es troba cap altra referència a Owen, fet que podria coincidir amb el retorn a Anglaterra i aparèixer al cens de 1901. És possible que el motiu de tornar a casa es degués al diagnòstic d’una tuberculosi, ja que pocs anys després, a principis de setembre de 1904 moria al domicili dels pares. Fou incinerat i enterrat al cementiri de Brompton, a Chelsea, el 17 de setembre del mateix any.