Aquesta és la segona part d’una trilogia dedicada a tres futbolistes dels primers temps del FC Barcelona units per un denominador comú: les seves arrels alemanyes. Després de Hermann Witte, de tradició protestant, ens aproximem ara a James Albert Eckes, fill d’una família catòlica originària del Palatinat. La tercera i última entrega estarà dedicada a Henry Solomon Wihl, de família jueva, completant així tres trajectòries ben diferents sorgides d’un mateix origen geogràfic.

Entre els noms menys coneguts entre els jugadors de futbol de finals del segle XIX i principi del XX, hi ha el de Leigh, un escocès que va jugar uns mesos amb l’Hispània AC i va participar en la primera Copa Macaya. La seva identificació ha estat complicada per les variants i errors amb què apareix a la premsa, però els registres familiars i militars permeten reconstruir, amb prudència, la trajectòria d’un futbolista fugaç que connecta la Barcelona esportiva de 1900 amb la memòria britànica de la Primera Guerra Mundial.

Durant el segle XIX, el Regne Unit va rebre un notable flux d’immigrants d’origen alemany, tot i que mai no va ser tan massiu com el d’altres grups europeus. Les causes principals d’aquesta migració van ser econòmiques, polítiques i religioses. Molts alemanys fugien de les crisis agrícoles, de la pobresa o de la inestabilitat derivada dels moviments revolucionaris de 1848. Altres buscaven noves oportunitats en un país que, amb la revolució industrial, oferia feina i estabilitat.
Els immigrants alemanys es van establir sobretot a Londres —especialment a barris com Whitechapel i Soho—, com també a ciutats industrials com Manchester o Liverpool. Entre ells hi havia artesans, comerciants, músics, forners, enginyers i científics.