Barcelona començava a desemperesir-se del seu son provincià i començava a pensar en el seu destí de gran ciutat. Havia estat un fet l’Exposició Universal del 1888 i la capital catalana ja comptava en el món. Aquesta influència es reflectia en totes les seves activitats, artístiques o socials, que miraven enfora i es volien incorporar a Europa. Es pensava en la moda de París, la literatura de l’exterior, el nou art de l’estranger i els usos i costums que havien portat els visitants del gran certamen internacional, que havien meravellat els barcelonins de l’època. L’esperit de Catalunya es feia sentir a través dels seus artistes, poetes, escriptors, polítics, en la seva esplendorosa Renaixença en marxa … Només en un aspecte Barcelona restava isolada: l’esport.
Joan Garcia Castell, 1968
