Una consulta a qualsevol publicació que faci referència al Campionat de Catalunya (1900-1940) ens dirà que es van disputar 40 campionats (incloent-hi Copa Macaya i Copa Barcelona), dels quals en 23 ocasions el guanyador va ser el FC Barcelona, en 9 ocasions  el RCD Espanyol, en 3 el FC Espanya i FC X, i en una ocasió el CE Sabadell, CE Europa i Hispània AC. La suma d’aquests campions dona 41, donat que a la temporada 1912-1913 van haver-hi dues competicions paral·leles organitzades per dues federacions catalanes diferents, i per tant dos campions, un d’ells, el FC Barcelona.
Sembla que ningú posa en dubte el caràcter oficial dels dos campionats d’aquesta temporada, i tampoc que en un d’ells, el campió va ser el FC Barcelona.
El relat oficial és que els dos campionats es consideren oficials, que el primer equip del Barça va disputar un d’ells i va ser campió.
Però, va passar el mateix que amb els dos campionats de copa estatals paral·lels dels anys 1910 i 1913, en què tots dos van ser declarats oficials? Els dos campionats van ser considerats Campionats de Catalunya? Realment el FC Barcelona va ser el campió d’un d’ells? Jo tinc serioses dubtes d’aquest relat, malauradament les publicacions de l’època no ajuden gaire, però exposaré el que he pogut trobar de les hemeroteques i les meves conclusions.

Entre la primera imatge, del 12 de març de 1893, i la segona d’abril de 1903 van passar deu anys. La primera correspon al primer equip de futbol de Catalunya, sorgit principalment del Barcelona Cricket Club, i que acabaria fundant el Barcelona Football Club, primer club de Catalunya. El segon és l’Athletic Club, guanyador del campionat de copa de 1903.

En les dues imatges hi ha un personatge amb el mateix cognom: Cochran. Potser és el mateix jugador? Jo apostaria que sí.

Poc arribaria a imaginar Arthur Ignatius Conan Doyle (1859-1930) l’èxit que tindria la creació del famós detectiu Sherlock Holmes. Entre 1887 i 1927 Doyle va publicar quatre novel·les i 56 relats de ficció amb Holmes de protagonista. Curiosament, Doyle mai va apreciar el personatge i sis anys després de la primera publicació va decidir posar fi a la vida de Holmes. Al relat “El problema final”, publicat el desembre de 1893, Moriarty, l’enèmic principal de Holmes, es troba amb Holmes a les cascades de Reichnbach i en el decurs d’una baralla, tots dos moren en caure a l’aigua. La resposta del públic va ser unànime: cartes, amenaces, insults, .. inclús milers de lectors van dur crespons negres al barret en senyal de duel. Doyle no va tenir més remei que “ressuscitar” al detectiu.