Aquesta és la segona part d’una trilogia dedicada a tres futbolistes dels primers temps del FC Barcelona units per un denominador comú: les seves arrels alemanyes. Després de Hermann Witte, de tradició protestant, ens aproximem ara a James Albert Eckes, fill d’una família catòlica originària del Palatinat. La tercera i última entrega estarà dedicada a Henry Solomon Wihl, de família jueva, completant així tres trajectòries ben diferents sorgides d’un mateix origen geogràfic.

El 5 de maig de 1881 John Baptiste Eckes (1847-1911) i Anna Elisabetha Voellinger (1853-1928) es casaven a l’església catòlica Our Lady of Mount Carmel de Liverpool. Ell era resident a Liverpool i ella havia vingut de Ludwigshafen (Regne de Baviera – Imperi Alemany) pel casament.

Les dues famílies tenien el seu origen al Palatinat, zona de l’actual land Renània-Palatinat, que va pertànyer al regne de Baviera entre 1816 (congrés de Viena) i el 1945 (final de la segona guerra mundial)

Tres mesos abans, John havia obtingut la nacionalitat britànica i amb el matrimoni la seva dona l’adquiria automàticament.

A partir de 1870, la Naturalization Act britànica permetia l’adquisició de la nacionalitat per dos mètodes: haver estat al servei de la Corona durant un període determinat, o haver residit 5 anys dins els 8 anys immediatament anteriors a la sol·licitud. Per tant, com a mínim John residia a Liverpool des del febrer de 1876. John i Anna havien nascut els anys 1847 i 1853, respectivament, al mateix municipi, Trippstadt, al Palatinat. Probablement eren cosins i ja eren promesos abans  que John residís a Liverpool: primer assegurar la situació jurídica i econòmica mitjançant la naturalització, i després formalitzar el matrimoni. 

El matrimoni va tenir quatre fills: James Albert (1882-1947), Ernest Herbert (1885-1944), Alice (1888-1889) i Frieda (1891-1953). 

James Albert Eckes

El 18 de febrer de 1882 naixia James Albert al barri de Toxteth, Liverpool. Batejat dies després a l’església Our Lady of Mount Carmel, amb els noms catòlics de Jacobus Albertus.

Tal com diu al setmanari Los Deportes l’educació de James va ser al mateix Liverpool i a Suïssa, a l’escola Le Rosey, on va practicar el rugbi, el futbol, el criquet i el tenis. També va ser soci de l’exclusiu club Carnatic fundat el 1858, on va practicar l’hoquei.

El pare i els dos fills van ser els representants de l’empresa Langstaff, Ehrenberg & Pollak a Liverpool.

Langstaff, Ehrenberg & Pollak fou una important firma mercantil creada durant les darreres dècades del segle XIX. Amb oficines o representacions a Liverpool, Londres, París i Le Havre, formava part de les extenses xarxes comercials que connectaven diferents ports d’Europa i Amèrica. L’empresa actuava com a agent i intermediària en operacions de comerç internacional i transport marítim, mantenint una notable activitat de correspondència comercial. L’empresa ja va estar present a Barcelona per motiu de l’Exposició Universal de 1888.

Frederick Field Langstaff (1825-1900), britànic, s’establí a partir de 1868 a Le Havre com a empleat i agent d’una casa de trànsit comercial entre Le Havre i Southampton (i posteriorment entre Le Havre i Boston, Haití, el Cap de Bona Esperança, Natal i Zanzíbar), com també dels ferrocarrils del South-Western, que comunicaven Southampton amb Londres. Es dedicà a la comercialització del carbó anglès, del guano del Perú i del cafè, productes pels quals disposava de cases comercials a París, Londres i Liverpool. A principis de 1880 juntament amb Ehrenberg i després el 1885 amb Pollack, funda la Langstaff, Ehrenberg & Pollack. Tant ell com els fills va ser impulsor del rugbi a l’Havre, un dels fills, William Ramsay (1857-1925), va ser presidents de l’Havre Athletic Club, fundat el 1884. De fet, l’estadi de rugbi es diu Stade Langstaff.

Entre 1900 i 1937, per motius laborals James Albert va estar viatjant contínuament. Ell era un «Shipping & Forwarding Agent». S’encarregava d’organitzar l’embarcament de mercaderies, reservava espai als vaixells, preparava documentació duanera i comercial, coordinava el trànsit entre ports, mantenia contacte amb exportadors, importadors i navilieres i visitava clients i corresponsals estrangers. Abans del telèfon i del correu electrònic, moltes operacions comercials importants es tancaven presencialment.

També va ser membre de la Cambra de Comerç de Liverpool.

Poc després de tornar de Barcelona, James Albert s’allista al 4th Volunteer Battalion, The King’s (Liverpool Regiment) amb el grau de sotstinent. No era militar professional, compaginava la seva professió civil amb serveis a temps parcial a l’exèrcit, fins que va arribar el 1914. James Albert passa a formar part de les noves estructures territorials i de guerra. Lluita al front occidental (França) arribant al grau de Capità i Major.

Jubilat l’any 1937, va viure a Liverpool fins a la seva mort, el 12 d’octubre de 1947.

Barcelona i el futbol

La primera ressenya on apareix James Albert és de l’abril de 1901. Incorporat al segon equip del Barça, havia de jugar un partit contra el segon equip del Club Espanyol de Foot-ball el dilluns de Pasqua 8 d’abril al camp de l’Hotel Casanovas. El partit es va jugar i el Barça va ser derrotat per 0 a 7, malauradament, mai sabrem si James Albert va jugar, ja que els diaris no ens van donar la informació.

No trobem cap ressenya més fins al desembre de 1901, a partir d’aquest i fins a l’abril del següent any va jugar pràcticament tots els partits del segon equip del Barça. Va ser nomenat sots capità de l’equip fins a la renúncia d’Ossó que va passar a ser el capità. Tots els partits va jugar a la davantera, excepte en dos que va defensar la porteria. Va participar en disset partits, cinc oficials del concurs «Medalla de l’Ajuntament» i 12 amistosos. Va marcar nou gols.

El segon equip del Barça va guanyar aquest concurs amb un balanç espectacular: dotze partit guanyats, cap empat i cap derrota, 65 gols a favor (dels quals 5 van ser de James Albert) i 7 gols en contra. Els dos partits que va jugar de porter no va rebre cap gol.

Possiblement, ara tindríem una imatge de James si el seu retorn a Liverpool s’hagués endarrerit.