L’ENTRENADOR DESCONEGUT DEL BARÇA: Mr. BARRON

Com ja he esmentat en anteriors entrades, la temporada 1912-1913 va ser un període molt difícil per al futbol català. La baixa del FC Barcelona i d’altres clubs del si de la Federació, va tenir un efecte negatiu sobre el futbol. El públic i els diaris, a poc a poc, van perdre l’interès en els dos campionats existents.

Per subsistir, el FC Barcelona es va veure obligat a contractar una sèrie de partits contra clubs estrangers per així aconseguir atreure públic al camp i poder fer “caixa”. S’havia de poder pagar la nòmina dels futbolistes “no professionals” que tenia en plantilla, els anomenats “turistas”.

Aquella temporada van passar pel camp del carrer Indústria, l’Auckland Wanderers, el Crook Town (https://memoriesfutbolcatala.com/2022/04/20/cercar-un-smith-en-un-paller/), el FC Zürich i el Daring Club de Bruxelles. Tots ells anunciats com equips punters del panorama europeu.

Com a novetat, el Barça portava un nou entrenador fins ara no identificat i un jugador que faria història en el club, John Richard “Jack” Greenwell. El nom de l’entrenador apareixia escrit a la premsa de Barcelona de l’època de diferents formes: Mr. Barzon, Mr. Barren, Mr. Baron o Mr. Brauen. El seu cognom real era Barron.

Miles Coverdale Stocks “Sidney” Barron

Barron va nèixer a Hedley Hill Terrace, barri Waterhouses, municipi situat a l’est de la ciutat de Durham, l’any 1871. Inscrit al registre civil de Durham entre el juliol i setembre del mateix any. John Barron (1840-1915) i Grace Stocks (1841-1913) van ser els seus pares, i van tenir 3 fills més: Margaret Ada (1869-1872), John Garnett (1875-1950) i Grace Dora (1879-1953).


Durham és un dels comtats històrics localitzat al nord-est d’Anglaterra. L’economia tradicional del comtat estava basada en la mineria, que ocupava gairebé tota la població que no es dedicava a la pagesia. Carbó mineral per un costat, i plom, coure i zinc eren els metalls extrets.

Pease and Partners Ltd. va ser una de les empreses gegantines propietària de moltes mines. Es va constituir el 1882 amb la fusió de Joseph Pease and Partners, propietaris de mines i J. W. Pease and Co, propietaris de pedreres de ferro i mineral. Aquesta empresa hauria promogut la construcció del poble de Waterhouses.

(https://en.wikipedia.org/wiki/Pease_family)


John va ser treballador d’aquesta empresa, era un “colliery agent”, una mena de director sènior. Quan el propietari de la mina proporcionava el capital, el “colliery agent” organitzava l’estructura de la mina, determinava els mètodes d’extracció, assessorava el propietari sobre la gestió comercial i la política laboral de la mina. Posteriorment, la figura dels “colliery agent” va ser atribuïda a un enginyer de mines. Miles també va ser empleat de la mateixa empresa.

Miles es va casar l’any 1893 amb Mary Ann Bird (1870-?), i es van instal·lar inicialment a la ciutat de Lynesack i posteriorment a St. Helen Auckland, totes dues a prop de West Auckland.

El matrimoni va tenir 5 fills, Myles Cyril (1895-1895), Percival Arnold (1897-1981), Muriel Gwendoline (1899-1985), Miles Laurence Vivien (1906-1907) i Maisie Constance (1908-1981). Miles va ser membre francmaçó de la United Grand Lodge of England des del 1905. Ell i el seu fill Percy van ser mobilitzats durant la Primera Guerra mundial, integrats al cos dels “Royal Engineers”. El pare va romandre a Anglaterra amb el rang de sergent i el fill va ser destinat al continent.

Cens de 1911

Sidney va morir el 9 de setembre de 1924 a Glenary House de St. Helen Auckland.

Futbol – West Auckland FC

Barron va estar vinculat al West Auckland FC probablement des de la seva fundació. Es desconeix si va ser jugador de futbol. Va acompanyar el West Auckland FC a Torí per disputar el trofeu Thomas Lipton els anys 1909 i 1911, i va ser l’impulsor de l’Auckland Wanderers FC, equip format per jugadors de diferents clubs de futbol del comtat de Durham.

El West Auckland FC va ser fundat l’any 1893 a la ciutat del seu nom. Els jugadors, tots amateurs, eren treballadors a les mines.

Durant els primers anys va disputar diferents lligues fins a arribar a la Northern League:

Després de dues temporades finalitzant en cinquena posició, la temporada 1911-1912 l’equip finalitza en penúltima posició i per problemes econòmics va abandonar la Northern League. El trofeu Lipton, del qual parlaré més endavant, havia passat factura.

Wikipedia: Northern Football League 1911-1912

L’any 1914 es va tornar a fundar amb el nom actual de West Auckland Town AFC. Després d’uns quants anys de “travessia pel desert”, van ser admesos novament a la Northen League la temporada 1934-1935, en la qual juga fins aleshores. Els anys 60 i 61 es va proclamar  campió.

Futbol – Copa Lipton

Trofeu Lipton

L’any 1909 el West Auckland va ser convidat a participar en el primer trofeu Thomas Lipton, que alguns consideren la primera copa del món. Un any abans s’havia creat a Torí el Torneo Internazionale Stampa Sportiva. El suplement esportiu setmanal del diari La Stampa va crear aquesta competició. El campió va ser l’equip suís del Servette.

Malgrat l’èxit del torneig, les autoritats del futbol italià van pensar que l’absència d’un equip anglès feia que al torneig li manqués “internacionalitat”.

Thomas Lipton

L’any 1909 la família reial italiana va guardonar Thomas Lipton amb el títol de “Cavaliere del Grand Ordre de la Corona d’Italia”. L’ambaixador, en nom de les autoritats esportives italianes var fer una petició a Lipton durant la cerimònia del lliurament. Volien un equip anglès que vingués a jugar el torneig. Lipton, personatge altruista fins a la medul·la, va donar un trofeu pel campió de l’edició següent i es va posar en contacte amb la Federació Anglesa (FA).

La FA no va voler saber-ne res del torneig. Finalment, va ser el West Auckland FC el representant dels anglesos. Com va ser elegit aquest equip amateur, envoltat per altres equips més “potents”, entra a formar part de la llegenda. Circulen tres versions, hi ha qui creu que Lipton va donar instruccions al seu assistent per contactar amb el Woolwich Arsenal, indicant “Contact W.A.”. Una segona teoria és que el club triat havia estat el Bishop Auckland, guanyador el 1912 de la Northern League, la segona lliga més antiga d’Anglaterra i més pròxima a Escòcia. I l’última versió, era que un empleat de Lipton havia estat àrbitre de la Northern League i va contactar amb ella perquè enviessin un representant.

Equips amb més renom que el West Auckland

La qüestió és que amb error o sense, l’equip del West Auckland va ser el participant anglès en el trofeu. La invitació va ser acollida amb estupor, alegria, però també amb molta por. El club estava format per gent molt humil que no podien permetre’s un viatge a Torí.

L’oportunitat de representar Anglaterra internacionalment es va veure com una d’aquelles possibilitats que només passen una vegada a la vida. Molts jugadors fins i tot van comprometre o fins i tot van vendre una gran part dels seus actius i possessions. Moltes donacions van ser fetes per altres famílies. El club va fer tot el que va poder i finalment es va trobar prou diners per comprar bitllets de tren per al viatge de West Auckland a Dover, per a un ferri de Dover a Calais i per a altres bitllets de tren de Calais a Torí passant per París.

L’expedició estava formada per Jimmy Dickinson, Rob Gill, Jack Greenwell, Robert Jones, Tom Gill, Charlie ‘Dirty’ Hogg, Ben Whittingham, Douglas Crawford, Bob Guthrie, Alf ‘Tot’ Gubbins, Jock Jones, David ‘Ticer’ Thomas, Tucker Gill i Sidney Barron, secretari del club. Greenwell, jugador del Crook Town i amic de Barron, va acompanyar l’equip.

Els altres equips participants van ser l’Sportfreunde Stuttgart, que comptava amb el davanter Eugen Kipp i participava en la lliga del sud-oest d’Alemanya; el FC Winterthur, campió de la lliga est de Suïssa (1909), va perdre la final contra el campió de la lliga oest, el Young Boys Bern; i el Torino XI, equip format pels millors jugadors dels clubs de la ciutat de Torí.

West Auckland FC: Barron és el primer dempeus de l’esquerra i Greenwell el primer dempeus de la dreta
Torino XI
Sportfreunde Stuttgart
FC Winterthur
Medalla als guanyadors del torneig de 1909
West Auckland FC: imatge amb el trofeu aconseguit el 1909. Barron és el primer de l’esquerra, segona fila

Dos anys després, el 1911, eren convidats novament a participar en el segon trofeu Thomas Lipton. El club i els jugadors van aconseguir els diners per al viatge realitzant novament un gran esforç.

L’expedició la formaven J. Robinson, Tom Wilson, Charlie Cassidy, Andy ‘Chips’ Appleby, Michael Alderson, Bob ‘Dol’ Moore, Fred Dunn, Joe Rewastle, Robert Jones, Bob Guthrie, Charlie ‘Dirty’ Hogg, T. Riley, John Warick, Sidney Barron, secretari del club, Mr. Meek, Mr. Nolli, Mr. Hodgson i Mr. Chamberlain, directius del club. Només repetien tres jugadors, R. Jones, Guthrie i Hogg. Aquesta vegada, a banda de Barron, quatre directius del club acompanyaven l’equip.

Els equips inscrits van ser Juventus FC, Torino FC i FC Zürich. La Juventus i Torino, últim i tercer del campionat italià del Piemonte-Lombardia-Liguria; i el Zürich, quart en la lliga suïssa del grup est.

Imatge del partit West Auckland Fc contra Torino FC
Imatge del partit entre el West Auckland FC i la Juventus FC

Durant aquesta gira de 1911, l’Echo Northern va publicar dos articles escrits per Sidney Barron que captaven la meravella del viatge a l’estranger.

El trofeu va quedar en propietat del West Auckland. Abans de retornar a casa, van jugar tres partits amistosos en terres italianes contra la Fiorentina, Milan i Gènova.

El club, ofegat pels deutes, va sobreviure una temporada més a la Northern League. El trofeu, que era el seu únic actiu, va ser empenyorat, a canvi de 40 lliures de l’època, i va passar a mans de la Sra. Lanchester, propietària de l’hotel Wheatsheaf, seu del club.Va romandre en el seu poder durant gairebé cinquanta anys. El 1960, els directius del club van aconseguir localitzar la senyora Lancaster, que vivia a Liverpool. La Sra. Lancaster va fer negoci, ja que va retornar el trofeu a canvi de 100 lliures.

El trofeu va ser exposat al pub “Eden Arms” sense cap precaució. Posteriorment, va ser traslladat al West Auckland Working Men’s Club i després va ser robat el gener de 1994. Mai es va recuperar. Actualment, una rèplica torna a ocupar un lloc al Workingmen’s Club. El cost de la rèplica va ser cobert en gran part per la Lipton Company.

El 1982, Tyne Tees Television va fer una pel·lícula sobre aquesta història anomenada “The World Cup: A Captain’s Tale” amb Dennis Waterman interpretant el paper de Bob Jones i Richard Griffiths, en el paper de Barron. Es pot trobar a YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=oCfybENNh1k

Fotograma del TV film “The World Cup: A Captain’s Tale”. Baron seria el primer dempeus de la dreta

Futbol – FC Barcelona

Tal com he indicat, a principis de setembre la premsa de Barcelona es feia ressò de la incorporació del nou entrenador del Barça, Mr. Barron i d’un nou jugador, Greenwell.

Entre setembre i desembre de 1912, Barron va dirigir dotze partits* amistosos al primer equip del Barça, i va arbitrar-ne dos d’ells.

Futbol – (West) Auckland Wanderers FC

El desembre de 1912, l’equip de l’Auckland Wanderers va venir a Barcelona. Es va enfrontar amb el Barça en tres ocasions. Les gestions les havia fet Miles Barron.

L’equip que es va desplaçar no va ser el West Auckland FC, ja que feia alguns mesos que havia deixat de competir. Els clubs britànics tenien molt costum de fer gires pel continent per jugar amb altres clubs. Moltes vegades es reforçaven amb jugadors d’altres equips, i d’altres vegades es creaven equips de manera temporal.

Fins a l’inici de la gran guerra, fins a deu equips britànics van passar per Barcelona: el Cardiff Corinthians FC, United Hospitals FC, New Crusaders FC, Plumstead FC, Woolwich Polytechnic, Auckland Wanderers, Crook Town AFC, Middlesex Wanderers AFC i Notts County FC. Molts d’ells van venir reforçats amb jugadors d’altres equips i els dos “Wanderers” van ser equips formats amb jugadors d’altres clubs per realitzar una gira per Europa.

De fet, l’Auckland Wanderers havia fet dues gires prèvies. Els diaris de Barcelona informaven de la gira per l’imperi austrohongarès, on van vèncer en dos partits disputats i el març de 1912 els diaris britànics anunciaven una gira pels Països Baixos.

Els dies 25, 26 i 29 de desembre s’enfrontaven al vell camp del carrer Indústria, el FC Barcelona i l’Auckland Wanderers. Els resultats van ser d’una victòria per a cadascun i un empat.

Equip de l’Auckland Wanderers a Barcelona. Barron és el primer dempeus a la dreta

Dades partits

1r partit          FC Barcelona – Auckland Wanderers FC        3-3
Àrbitre: John Hamilton
Gols: 0-1 0-2 1-2 Apolinario / 1-3 2-3 Allack 3-3 Steel

Renyé
Irizar Amechazurra
Rozitsky A Massana Greewell
Forns Allack Steel Apolinario E Peris

Gielder Bowerbank Appleby Robertson Robson
Drew Alderson Fairs
Hedley Morgan
Alderson

2n partit          FC Barcelona – Auckland Wanderers FC        0-4
Àrbitre: Glauck
Gols: 0-1 / 0-2 0-3 0-4 (AW falla un penal)

Renyé
Irizar Amechazurra
Rozitsky A. Massana Greenwell
Forns Allack Steel Apolinario E Peris

Gielder Bowarbank Appleby Robertson Robson
Drew Alderson Fairs
Hedley Morgan
Alderson

3r partit          FC Barcelona – Auckland Wanderers FC        2-0
Àrbitre: John Hamilton
Gols: 1-0 Steel / 2-0 Steel

Renyé
Irizar Amechazurra
Rozitsky A. Massana Greenwell
Forns Allack Steel Apolinario E Peris

Gielder Bowarbank Appleby Robertson Robson
Drew Alderson Fairs
Hedley Morgan
Alderson

L’equip britànic va disputar un altre partit amistós el dia 1 de gener de 1913 contra l’Olympique de Cette, a la ciutat de l’equip. L’equip on havia aterrat Gibson després del seu periple per Barcelona (https://memoriesfutbolcatala.com/2019/05/17/victor-gibson-el-primer-entrenador-oficial-de-la-seleccio-catalana-ni-era-escoces-ni-es-deia-victor-britanics-a-catalunya-3/). Van guanyar els anglesos per 3 a 2.

L’últim dia de l’any, els diaris informaven sobre la substitució de Barron per un jugador de l’Auckland Wanderers, el porter Alderson. Les raons són desconegudes. John Thomas “Jack” Alderson era jugador del Middlesbrough FC. El gener de 1912 el va fitxar el Newcastle FC, per la qual cosa va renunciar a la direcció del Barça.

Jack Alderson

Aquell mateix gener, Greenwell es feia càrrec de la direcció del Barça, on va estar com a entrenador-jugador fins a l’any 1917, i com a entrenador entre 1917 i 1923, i entre 1931 i 1933.

Els jugadors britànics desplaçats a Barcelona van tenir molts problemes amb la Durham Association, atès que els acusaven d’haver marxat sense el permís dels respectius clubs. Malauradament, no sabem com va acabar aquest conflicte. Hedley, el jugador que surt a la ressenya, va tornar a venir a Barcelona mesos més tard, aquesta vegada acompanyant el Crook Town (https://memoriesfutbolcatala.com/2022/04/20/cercar-un-smith-en-un-paller/)

Un pensament a “L’ENTRENADOR DESCONEGUT DEL BARÇA: Mr. BARRON

Leave a Reply