Sherlock Holmes, el Barça i Tolosa de Llenguadoc

Poc arribaria a imaginar Arthur Ignatius Conan Doyle (1859-1930) l’èxit que tindria la creació del famós detectiu Sherlock Holmes. Entre 1887 i 1927 Doyle va publicar quatre novel·les i 56 relats de ficció amb Holmes de protagonista. Curiosament, Doyle mai va apreciar el personatge i sis anys després de la primera publicació va decidir posar fi a la vida de Holmes. Al relat “El problema final”, publicat el desembre de 1893, Moriarty, l’enèmic principal de Holmes, es troba amb Holmes a les cascades de Reichnbach i en el decurs d’una baralla, tots dos moren en caure a l’aigua. La resposta del públic va ser unànime: cartes, amenaces, insults, .. inclús milers de lectors van dur crespons negres al barret en senyal de duel. Doyle no va tenir més remei que “ressuscitar” al detectiu.

L’èxit de Holmes el va dur a la ràdio, teatre, televisió, cinema i videojocs. Holmes és el personatge humà literari més representat en la història del cinema i televisió. 41 actors han donat veu a Holmes a la ràdio, 46 al teatre, 29 en TV movies, 47 en sèries de TV i 47 en pel·lícules de cinema (algunes d’aquestes són animacions, per tant, l’actor només dona veu al personatge).

Per les crítiques rebudes, sembla que l’actor que millor ha interpretat a Shelock Holmes va ser Jeremy Brett. Nascut a Berkswell (Warwickshire, Anglaterra) el tres de novembre de 1933. Graduat a Eton en 1951, va estudiar durant tres anys a la Central School of Speech and Drama de Londres, començant les seves primeres passes professionals l’any 1954 a la companyia Library Theatre. Aquell mateix 1954 apareix en un personatge secundari a la pel·lícula Svengali. Els següents anys, compagina teatre, televisió i cinema.

L’any 1981 el van oferir a Brett el projecte d’una sèrie de televisió de totes les aventures de Sherlock Holmes. L’any 1984 es van començar a emetre els primers episodis de la sèrie The Adventures of Sherlock Holmes, amb un gran èxit. A aquesta li seguirien The Return of Sherlock Holmes, The Casebook of Sherlock Holmes i The Memoirs of Sherlock Holmes. Entremig protagonitza The Sign of Four i The Hound of the Baskervilles, dos TV movies emeses el 1987 i 1988. També, l’any 1988 va tornar al teatre amb The Secret of Sherlock Holmes.

L’any 1959 va tenir el seu únic fill, també actor, David Huggins

Jeremy va morir el 12 de setembre de 1995 a Londres.

El 17 de setembre de 1903, Arthur Witty era elegit president del FC Barcelona. Li acompanyaven en la junta, George Meyer, José Quirante, Eugeni Xammar, Josep Llobet, Bartomeu Terrades i Bernat Lassaleta. Witty, al davant de la junta i amb l’ajut d’en Andrés Roca de Tolosa, van acordar un partit de futbol contra l’Stade Olympien des Étudiants de Toulouse (SOET), encara faltarien uns anys per ser l’Stade Toulousain (realment Stade Olympien Véto-Sport Toulousain).

El partit es va programar per l’1 de maig de 1904, i malgrat les dificultats, el Barça va poder formar un equip amb garanties.  

El Barça va jugar amb, Marial a la porteria, Miguel Morris i Quirante a la defensa, Arthur Witty, Llobet i Carlos Comamala al mig, i Gaissert, Ossó, Steinberg, Forns i Lassaleta, davanters. Set espanyols, dos anglesos, un alemany i un suís, notificava la premsa occitana. Pel SOET van jugar, Jehan Arabet, a la porteria, Jack i Baron a la defensa, Pujol, Huggins i Willy al mig, i Huggins, Tourneux, Chandon, Cuillé i Gaubain davanters.

El partit jugat a la Prairie des filtres, va acabar amb victòria del Barça per 2 a 3.

HUGGINS

Si heu estat atents al text, hauran comprovat que ja havia aparegut un altre Huggins: el fill de Jeremy Brett. El nom autèntic de Brett era Peter Jeremy William Huggins.

Els dos Huggins del SOET, George Willliam i Paul-Henri germans, eren els oncles de Jeremy Brett. A la imatge del partit contra el Barça només s’identifica George, l’assegut de la primera fila amb la pilota.

William Huggins (1820-1895), carnisser de professió, es va casar en primeres núpcies amb Mary Ann Thompson (1819-1854), van tenir quatre fills, John (1848-1884), Elizabeth (1849-1935), Mary Ann (1852-1928) i Lucy Maria (1854-1869). Una vegada vidu es va tornar a casar amb Eliza Parry (1827-1909), amb la que van tenir sis fills, William (1856-1865), Thomas (1857-1918), Henry (1859-1932), George (1861-1949), Frederick (1864-1942) i Annie Florence (1867-1920). La nissaga és originària del comtat de Warwickshire, i la gran majoria de membres van néixer a Warwick.

Henry casat amb Edith Maude Farey (1863-1944) va tenir quatre fills. Henry William (1891-1965), el segon, va ser militar de professió, arribant al grau de tinent coronel. Va combatre a la gran guerra, essent tinent al regiment Warwickshire Royal Horse Artillery. Casat l’any 1923 amb Elizabeth Edith Cadbury Butler (1903-1959), van tenir tres fills, el tercer va ser Jeremy Brett.

Thomas apareix als censos familiars d’Anglaterra dels anys 1861 i 1871, però ja no surt al de 1881. En algun moment entre 1870 i 1880 se’n va traslladar a la vila occitana de Tolosa. Thomas havia estudiat odontologia i a Tolosa va exercir tota la vida,. També va ser vicecònsol de Gran Bretanya en aquesta ciutat.

El 30 d’abril de 1879 es va casar amb Gabrielle Jeanne Marie Geoffroy-Gomez.

Van tenir tres fills, George William, nascut el 8 d’abril de 1881, Paul-Henri el 1883 i Suzanne el 1892.

George i Paul són els jugadors que apareixen a la fotografia de l’equip del SOET. George és el veritable esportista: futbol, rugbi, atletisme, boxa i rem són els esports que va practicar durant la seva joventut. Es decanta més pel rugbi, encara que no abandona el futbol.

George va cursar els estudis de medicina, graduant-se l’any 1909, condició que el va obligar a abandonar alguns dels esports practicats, sobretot el rugbi. El següent any va fer un stage a Filadèlfia (EUA).

A la mort del seu pare (8-3-1918) va passar a ser el vicecònsol de Tolosa. La seva mare va morir el 5 o 6 de març de 1916.

Es va casar amb Andre Emilie Augustine de Capol, probablement l’any 1910 o 1911.

Van tenir dues filles Muriel (2-9-1912) i Suzanne Evelyn (6-11-1914).

Va participar en la gran guerra, allistat a l’exèrcit britànic com a metge. Va ser ferit a la cara, dues cames i mà esquerra l’any 1917.

Va morir a París el 1963. El seu germà Paul-Henri va morir prematurament de sífilis l’any 1911.

Deixa un comentari