Barcelona Cricket Club: els primers en jugar a futbol

Comença l’espectacle

Barcelona, diumenge 25 de desembre de 1892, dia de Nadal. Són les 7 del matí. Una vintena de joves s’han reunit a la plaça Universitat i es preparen a pujar als carruatges que els esperen. La gran majoria són estrangers, concretament britànics. Animadament, ocupen els seients i enfilen el carrer Pelai, Rambles avall fins a la plaça de la Pau, on des de feia poc havien instal·lat el monument a Colon. Giren a la dreta pel passeig Colon, en direcció a Montjuïc, deixant l’estació a un costat i els horts de Sant Beltran a l’altra i enfilen la carretera de Can Tunis. Els acompanyen només les llums dels carruatges i la del far de Montjuïc. Malgrat que fa poc que ha començat a clarejar, es veu un cel completament tapat que impedeix veure la sortida del sol per l’horitzó. Deixen enrere el Morrot, travessen les vies del ferrocarril Barcelona-Madrid i entren a la zona menys abrupta de la platja de Can Tunis, abandonen el municipi de Barcelona i entren al de Sants, concretament a la Marina de Sants.

Tot arribant a les portes de l’hipòdrom, els carruatges s’aturen i tots baixen a terra. Caminant en direcció a l’Arsenal Civil, s’aturen en un camp proper i es preparen per disputar un partit de futbol.

Potser va ser així, avui en fa 128 anys, com els membres del Barcelona Cricket Club van organitzar el primer partit de futbol a Barcelona.

El 5 de setembre de 2015, el diari Ara em va publicar un article sobre els primers anys (coneguts) de futbol a Catalunya. No era un article inèdit, abans ja se n’havien fet d’altres, el millor: “Orígenes del Fútbol en Barcelona” de Xavier Torrebadella a Revista Internacional de Ciencias del Deporte. Al meu article publicat, només afegia algunes dades prou interessants fruit de les hemeroteques. Ara el torno a refer: avui sabem que el primer club que va jugar a futbol a casa nostra va ser el Barcelona Cricket Club.

Introducció – context

El segle XIX és especialment funest per a Espanya, la qual cosa es posa de manifest en la seva nul·la influència a Europa: ni tan sols és convidada al Congrés de Viena del 1815. Ancorada en una administració de l’estat arcaica, la seva economia ha de suportar tres guerres civils, deu aixecaments militars de major o menor intensitat i la proclamació de la I República, amb la consegüent inestabilitat que tot això implica. Tret d’algunes taques industrials a Barcelona, Biscaia i Màlaga, Espanya és un territori amb una economia agrària que encara continua immersa en pràctiques senyorials i una estructura que no afavoreix gens el creixement. Amb una classe burgesa restringida, es capbussa en una crònica insuficiència recaptatòria, compensada amb un endeutament públic fora de control que ha de ser objecte de diverses reconversions. La guerra de Cuba no és res més que el colofó per a una potència que, en realitat, mai no ho ha estat. (https://www.leconomic.cat/article/1846130-quan-es-va-torcar-espanya.html Santiago Niño Becerra 13 setembre 2020).

D’altra banda, el segle XIX va representar per a la ciutat de Barcelona un període de canvis cabdals que va començar amb les vicissituds de la guerra del Francès en una urbs captiva de les seves muralles i va acabar amb la conversió de la capital catalana en una ciutat moderna i europea en plena expansió. Entremig, Barcelona va viure els estralls de guerra, revolucions, revoltes, atemptats i bombardejos, però alhora va viure la revolució industrial, l’enderrocament de les muralles, el naixement de l’Eixample i l’exposició universal de 1888.

Barcelona ho tenia tot per triomfar. Aquesta circumstància va ser aprofitada per les grans potències europees, que ens portaven anys de diferència quant a desenvolupament, i van començar a desembarcar en aquells indrets on podien fer negoci.

Una de les colònies més emprenedora va ser la britànica (encara que la premsa i l’Estat -censos- els deien anglesos a tots). 370 “anglesos” censats a la província de Barcelona l’any 1877, 341 dels quals vivien als municipis existents (Barcelona, Les Corts, Gràcia, Horta, Sant Andreu, Sant Martí, Sant Gervasi, Sants i Sarrià). L’any 1887 eren 456 a la província, dels quals 432 vivien als municipis. I atenció, 6 es declaren escocesos! I l’any 1900 trobem 600 expatriats britànics, ara sí. L’any 1902 eren 540 els expatriats britànics que vivien al municipi de Barcelona (ni Horta ni Sarrià encara eren Barcelona).

Fabricants, empresaris, corredors, tècnics, enginyers, professors, …. tots veien oportunitats a casa nostra. I com fan tots els expatriats en terres alienes, es reunien! Els britànics tenien el costum de fundar els British club, on es reunien per compartir experiències i sentir-se com a casa. D’aquí sortien la major parts d’iniciatives d’oci i, com no, també dels esports.

Criquet i futbol

Futbol i criquet, criquet i futbol, dos esports tan diferents i tan relacionats. Poques similituds tenen: les mesures del camp de joc, el nombre de jugadors, 11, i l’origen anglès, … la resta incomparable.

Tal com està escrit, el criquet va ser l’esport preferit pels anglesos durant molt de temps, sobretot al segle XIX, durant l’època victoriana. Cent anys de pràctica pau a Europa donava per a molt. L’aristocràcia i els benestants anglesos utilitzaven l’esport per mantenir-se en forma durant l’estiu, entre ells i de manera majoritària, el criquet. Aviat la resta d’anglesos van imitar l’alta societat, i es van fundar equips que només es dedicaven a la pràctica del criquet. Recorrien el país disputant partits amistosos i, evidentment, cobrant. Molt aviat es va començar a professionalitzar, els jugadors només vivien dels diners recaptats amb els partits. Però hi havia un problema, l’hivern. El criquet no es jugava ni es juga a l’hivern.

Un altre esport de no menys importància també tenia els seus seguidors, el football. Fins a l’inici d’unificació de regles, 1863 i per tant el trencament amb el rugbi, no es va gestar aquest esport. Aquells equips que a l’estiu jugaven a criquet, a l’hivern es van dedicar a jugar a futbol i així …. (http://www.lamediainglesa.com/articulo/el-cricket-o-como-se-creo-el-futbol Quico Muñoz 6 d’octubre de 2015).

Per això trobem clubs que en els seus inicis es van dedicar al criquet, per després esdevenir clubs de football, o clubs amb el nom de Cricket o de Cricket i Football (Sheffield United FC, primer Sheffield United Cricket Club; Sheffield Wednesday FC, primer The Wednesday Cricket Club; Tottenham Hotspurs FC, primer Hotspur Cricket Club; St Domingo FC, després Everton FC; primer Villa Cross Cricketers, Aston Villa FC; Vienna Cricket and Football Club; Porto Cricket and Lawn Tennis Club, Genoa and Athletic Club, després Genoa Cricket & Football Club, etc)

Barcelona Cricket Club

El 18 de novembre de 1919, el diari El Figaró, publicava un article d’Agustí Peris de Vargas:

“El Foot-ball Association se introdujo en España en 1892, siendo las primeras poblaciones en practicarlo Barcelona, Málaga, Bilbao y Mahón.

El primer “match” del que tengo noticias se verificó en el Hipódromo de Barcelona, en 1892, entre jóvenes de la colonia inglesa, que pertenecían a una Sociedad, domiciliada en la ronda de San Pedro, denominada “Cricket Club Barcelona”, y entre ellos algunos nacionales.”

La primera publicació que fa referència a la disputa d’un partit de criquet va ser l’estiu de 1891 amb motiu de la visita de l’armada britànica al port de Barcelona. Oficials d’aquesta i membres de la colònia britànica, van jugar un partit de criquet. Era el 28 d’agost de 1891, a les 4 de la tarda. Sobre el lloc del partit hi ha certes controvèrsies. No sabem si era al mateix hipòdrom de la Marina de Sants (avui Can Tunis) o a algun camp entre l’hipòdrom i l’arsenal civil, fet que es repeteix constantment en les diferents cròniques. Estius d’anys posteriors, i cada vegada que apareixia l’armada britànica, es disputava el corresponent partit de criquet. Tenim el nom d’alguns membres del Barcelona Cricket Club: Quiney, Wood, Dumsday, Littell, Morris, Hart, Smither, Richardson, Morris, Reeves (o Rews), Angell, S Morris, CJ Morris, Fallon, Littell, Heater, Quiney, Beaty Pownall, Mac Andrews, Deskin, els Parsons.

Association Football

Agustí Perís ens va desvelar el secret: no van ser ni el Club Regatas, ni els membres de l’església metodista de Barcelona. L’any 1892 existia una societat anomenada Barcelona Cricket Club, amb seu a la Ronda Sant Pere, que tal com era costum, a l’estiu practicava el criquet i a l’hivern el futbol. Potser aquesta societat es va gestar al British Club de les Rambles, suposo que mai ho sabrem.

Malgrat ser una colònia de nombrosa presència, trobar 22 individus (més l’àrbitre) no era tasca fàcil, cal tenir en compte que els expatriats venien a treballar i molts d’ells tenien llocs de responsabilitat. A més, recordem que el diumenge no era festiu. L’any 1887, eren censats, al que ara és municipi de Barcelona, uns 250 homes (crec que no hi devia haver molta variació 4 o 5 anys després). Segons la premsa, no va ser fins a final de 1892 (l’hivern) quan van aconseguir ser suficients jugadors per muntar un equip, encara que com veurem en la gran major part de partits no completaven els 11 per bàndol.

La relació dels britànics amb els catalans, òbviament era deguda a la feina, però també es relacionaven per l’esport. Els britànics eren uns amants de l’esport. El contacte i, per tant, l’aportació barcelonina al futbol va ser a través del Club Regatas. Un dels anglesos, Reeves, era el portaveu dels seus compatriotes en aquesta societat, i alguns dels socis autòctons es van incorporar a l’equip.

És de suposar que el partit es va disputar, però d’aquell dia de Nadal de 1892 no en sabem res, només el que diu la premsa.

La primera crònica d’un partit, la primera imatge del Barcelona Cricket Club

La primera crònica de la disputa d’un partit de futbol apareix al diari La Dinastia els dies 11 i 16 de març de 1893, escrites per Enrique Font València. Les cròniques ens informen que diumenge 12 de març, a les quatre de la tarda, en un terreny prop l’hipòdrom, es va disputar l’últim partit de la temporada. Ens informen que va acudir públic a presenciar-lo, i a més es va preparar un servei especial de cotxes que sortien cada 15 minuts de la Plaza de la Paz.

Font ens descriu les primeres alineacions dels dos equips, el color de la roba, el nom de l’àrbitre i el resultat, i conclou assegurant que la temporada vinent fundaran un equip de futbol! Un extracte de la ressenya: “… Figuraban en el partido de los azules, capitaneados por Mr. Cochran, los señores Lockie, como guardia; Wood y Chofre, como retaguardia; Barrié, Park é Hlgguis formando la media vanguardia; y Noble, Bell, Morris, hijo, y Figueras la vanguardia. Entre los encarnados, que capitaneaba Mr. Reeves, el señor Morris, padre, era el guardia; componían la retaguardia los señores MacAndrews y Tuñi; la media vanguardia los señores Dunsday, Brown y Cerda Richardson, y la vanguardia los señores Beaty Pownall, Serra, Damst y Dagniere.

Los azules ganaron dos goals, hechos por los señores Figueras y Barrié, y los encarnados uno, que efecfuó el señor Reeves.

Actuó de juez de campo el señor Collett…”

Anys més tard, concretament el 6 de gener de 1906, el diari esportiu setmanal Los Deportes, a les pàgines 8 i 9, apareix publicat un article signat per Joaquim Escardó, anomenat “Los primeros partidos de foot-ball en esta capital”, i, encara que extens, val la pena reproduir-lo per complet: “Dado el interés que siempre despierta el recuerdo de lo pasado, hemos creído de importancia para esta sección la publicación de estos dos teams que formaban allá por los años de 1892 á 1895 los dos bandos del «Barcelona Football Club» entonces existente.

El campo de juego en donde se efectuaban importantes partidos de Association los días festivos, con asistencia de algunas autoridades y de la colonia inglesa en general, se hallaba sito en las inmediaciones del Hipódromo.

El individuo de la colonia inglesa Reewes fue el alma de aquel Club y logró imprimir á algunos de sus paisanos su espíritu emprendedor de tal modo que en poco tiempo logró un número de socios respetable y hasta jugar, más adelante, interesantes match en el Velódromo de la Bonanova, entonces en auge, intersocios primero y con un Club de Torelló más tarde, del cual match se ocupó por vez primera toda la prensa diaria local.

Los bandos, tal y como en el grabado se presentan, los formaban: Rojos: Beaty-Pownall, Dumsday, Reewes (cap.), Daunt y Serra (forwards);— Tuñí, Chofre, Mac Andrews (halt backs);—Brown y Richardson (backs) y Morris (senior) goal keeper.

Azules: — Sr. Figueras, O. Noble, Cochran (cap.), Higgins y Bell (f.); Barrie, Morris, Lochie (h. b.); Park y Dagniere (b.) y Wood (g. k.) referée Collet.

De los jugadores mencionados, como habrán observado hasta hace poco tiempo en determinados Clubs de reciente formación; otros han debido trasladar su domicilio por causa de sus negocios y, por fin, alguno ha pagado su tributo á la muerte. Entre los primeros podemos nombrar á S. Morris, J. Morris (que en aquella época era un chiquillo), Brown, Dagniere, Bell, Parck, etc. Entre los segundos recordamos á Reewes, Cochran, Barrie, Higgins, Wood, etc. etc.

Y por fin entre los últimos se hallan Dumsday y O. Noble, que sepamos, hasta el presente.

Salta á la vista que de los teams en cuestión, sólo formaban parte tres jóvenes barceloneses, que bien podemos afirmar que son los primeros que se sintieron inspirados por la bondad higiénico-atlética de dicho juego, que tanto arraigo ha adquirido luego, aquí en particular, en España en general”.

La coincidència dels jugadors i àrbitre fa pensar que aquest gravat correspon al partit del 12 de març de 1893. A més, també es comprova que la gran majoria de jugadors són els mateixos que els cricketers.

L’idil·li britànic: anglesos contra escocesos

Les notícies que ens arriben del següent hivern són poques i breus. Entre els mesos de desembre de 1893 i març de 1894, anglesos de Barcelona i escocesos de Sant Martí s’enfrontaren en algunes ocasions.

L’any 1893, John Shields i Edward Birkhead Steegmann van llogar una nau a una fàbrica de Sant Martí de Provençals, llavors municipi independent. Van crear una sucursal de la Johnston, Shields & Co, coneguda com L’Escocesa. Amb ells van arribar al voltant de 40 escocesos, homes i dones.

Tot fa pensar que uns eren els del Barcelona Cricket Club i els altres els treballadors de l’escocesa.

Aquests últims, es digui el que es digui, van ser els que anys més tard crearien l’Escocès FC.

FI DE LA PRIMERA PART

Leave a Reply