Reeves, el capità del decenni ocult

Des que els diaris de premsa escrita es van començar a digitalitzar i van estar a l’abast de tothom, s’han anat descobrint dades que fins aleshores eren pràcticament impossibles de trobar. Xavier Torrebadella va ser dels primers en apropar-nos la realitat del futbol anterior a 1899 (Orígenes del Fútbol en Barcelona 1892-1903, any 2012).

Malgrat tot, tal com dic al meu bloc, “resten moltes coses per descobrir”, i, malgrat que és possible que no puguem acabar d’esbrinar tot el que va passar, a poc a poc ens anem apropant a la realitat d’aquest decenni ocult.

La realitat és que abans de 1899, uns entusiastes esportistes van apostar pel futbol i, si més no, durant uns anys se’n van sortir prou bé: són els futbolistes del decenni ocult. https://memoriesfutbolcatala.com/2020/12/25/barcelona-cricket-club-els-primers-en-jugar-a-futbol/ i https://memoriesfutbolcatala.com/2022/08/24/els-inicis-del-futbol-a-catalunya-segona-part/

Avui us presento al primer gran capità, alma mater i catalitzador del primer club de futbol de Catalunya: el Barcelona Football Club. Es deia Reeves, Herbert James Reeves.

Aigua

Entre final del segle XIX i principi del XX, els municipis del pla de Barcelona van tenir un fort desenvolupament i industrialització. El ritme amb el qual s’expandien, sobretot Barcelona, va donar pas a una sèrie ineludible de necessitats. Una d’elles era l’abastiment d’aigua potable.

Des de temps antics, hi havia molts pous que proveïen d’aigua les cases. L’augment de població i l’activitat industrial van fer que aquests es contaminessin, impedint la seva utilització. Altres vies d’abastiment eren el Rec Comtal, l’aigua provinent de Collserola i el riu Besòs. Però l’abastiment era insuficient.

Publicava La Ilustración l’any 1882 “Una población como Barcelona, que aloja en su extensísimo perímetro cerca de quinientos mil habitantes, exije más de doscientos mil metros cúbicos de agua por día, y sin embargo hoy no cuenta con más que un caudal de que apenas si alcanza la cifra de cuarenta mil metros cúbicos por día”

La manca d’iniciativa dels diferents ajuntaments va facilitar l’eclosió de les empreses privades.

Xavier Camps i Puigmartí es va proposar de millorar la situació de l’abastiment d’aigua a Sant Martí de Provençals i Barcelona. La zona del Taulat, era molt rica en aigües freàtiques, per això l’any 1868 va adquirir una de les finques amb edificacions fabrils que era propietat de la Sociedad La Conchita i que es trobava al costat de la fàbrica Herrería Nuestra Señora del Remedio (Can Girona). La idea era la captació d’aigua del subsòl procedent d’una antiga llera del delta del riu Besòs, prop de la seva desembocadura. Deu anys més tard, l’ajuntament va donar la concessió per a la captació d’aigua i l’any 1881 creaven la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs.

El Diluvio 18 febrer 1881 (ARCA)

El projecte consistia en una torre i una casa de vàlvules que extrauria l’aigua del subsòl i l’emmagatzemaria a prou alçada per poder distribuir-la a Sant Martí i Ciutat Vella. L’arquitecte encarregat va ser el prestigiós Pere Falqués, també soci de la companyia. Un altre soci, Josep Canudas, prestigiós farmacèutic i químic, va certificar la puresa d’aquest cabal subterrani.

Les obres s’havien iniciat el gener de 1880, un any abans de la creació de la companyia. Els primers treballs van consistir en la construcció de dos pous de captació i de la galeria que els comunicava, mentre es construïa la torre.

La Vanguardia 6 agost 1881 (Hemeroteca)
En construcció: pous de captació de l’aigua, galeria i torre.

El 21 de juny de 1882 s’inaugurava el conjunt, on destacava la Torre de les Aigües. Dos mesos més tard comença l’explotació comercial.

Esquema de la factoria
Dibuix de la torre de les aigües
Torre de les Aigües del Besòs actual

Malauradament, la proximitat del mar i l’efecte de succió que exercien les bombes, especialment en els períodes de sequera, van propiciar una elevació de l’índex de salinitat.

Uns anys més tard, les autoritats van obligar a tallar el subministrament d’aigua. El 26 de juny de 1888 la companyia es declara en fallida. El fracàs de l’empresa va afectar molt el seu director gerent i principal artífex de la inversió, Xavier Camps, i diu la llegenda que Camps va escriure “tinc aigua salada a les venes”, abans de saltar al buit des de la Torre de les Aigües.

La Vanguardia 3 febrer 1890 (Hemeroteca)

La dramàtica situació financera de la Companyia després de la seva fallida va donar lloc, a través d’un procés concursal celebrat el 12 d’abril de 1892, al traspàs de la totalitat dels seus béns i concessions a la societat anglesa Barcelona Besós Waterworks Company Ltd. Aquesta empresa, amb seu a Londres i representada per William Smith, el seu director a l’estat, pretenia remuntar la instal·lació posant en marxa un segon punt d’extracció prop del riu Besòs, a Sant Andreu del Palomar. No se’n va acabar de sortir i després d’un cicle d’explotació ruïnós, tot el sistema fou adquirit tres anys més tard, el 13 de maig de 1895, per la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB).

Reeves va ser contractat per la Barcelona Warterworks Company Ltd i va romandre a Barcelona el temps que va durar la companyia: de 1892 a 1895.

La Vanguardia 16 abril de 1892 (Hemeroteca)
La Vanguardia 23 setembre 1892 (Hemeroteca)
Liverpool Daily Post 15 abril 1893
La Publicidad 6 maig 1893 (ARCA)
La Publicidad 28 octubre 1893 (ARCA)
Diario de Barcelona 26 novembre 1893 (Hemeroteca arxiu històric ciutat de Barcelona)
El Diluvio 7 desembre 1893 (ARCA)

Biografia

Herbert James Reeves va néixer l’any 1869 a Hackney, llavors municipi del comtat de Middlesex (actualment districte del Greater London). No es coneix la data exacta de naixement, però va ser inscrit al registre civil entre abril i juny d’aquell any. El 6 de juny era batejat a l’església anglicana de St Michael and All Angels (Hackney).

Herbert James Reeves amb el seu fill John Pownall Reeves l’any 1909

La família, benestant, estava formada pel pare, John (1838-1902), la mare, Elizabeth Sowter (1848-1910) i vuit fills: John Horace, Herbert James, Lizzie Jane, Robert G, Clara, Henry Edward, Frederick Arthur i Beatrice Annie.

Va cursar estudis d’enginyeria, i es va graduar com a enginyer de pous artesans (Artisan Well Engineer). El 1907 es va casar amb Katherine Margaret Pownall (1870-1942), vídua d’en Wood (fundador i jugador del Barcelona Cricket Club i només va disputar un partit amb l’equip britànic) i germana de Pownall (un dels fundadors del Barcelona Football Club, també va jugar al cricket amb el Barcelona Cricket Club). L’any 1910 van tenir un únic fill, John Pownall Reeves. Katherine ja tenia dos fills de l’anterior matrimoni amb Wood. Inicialment, viuen a Blackheath (Lewisham – Londres), fins que compren la mansió Danesford de Hordle, Hampshire.

Mansió Danesford (actual)
Mansió Danesford (actual)

Els anys 1933 i 1935, el matrimoni Reeves, passen uns dies de vacances a Las Palmas de Gran Canàries i a Mallorca, respectivament.

Reeves va morir el 4 de juny de 1937 a l’edat de 68 anys.

Futbol

En algun moment de 1892, Reeves arriba a Barcelona. En aquell moment i que sapiguem, no es jugava habitualment a futbol. El Barcelona Cricket Club, fundat un any abans, és l’única empremta d’un club estrictament britànic.

Reeves es fa soci del Club Regatas de Barcelona, és el portaveu dels socis britànics i és en aquest club on coneix i convenç alguns dels socis catalans per jugar a futbol, també algun soci francès. Respecte als cricketers, no sabem si Reeves es va incorporar a l’equip (encara que a l’alineació de 1894 no apareix) o només va aconseguir que alguns dels seus socis juguessin a futbol.

Així que finalment, el 25 de desembre de 1892 van poder disputar el primer partit conegut de futbol a la ciutat (realment al municipi veí de Sants -La Marina de Sants-). El lloc serà un camp situat entre l’hipòdrom i l’arsenal civil.

Situació terreny de joc (futbol i criquet)

La primera crònica com cal d’un partit de futbol apareix a La Dinastía dijous 16 de març de 1893. El diumenge anterior es va organitzar un partit de futbol i Enrique Font València ens detalla aspectes del joc, incloent-hi alineacions i resultat.

En la crònica, Reeves ja apareix com el capità d’un dels equips

La Dinastía 11 març 1893 (hemeroteca BNE)
La Dinastía 16 març 1893 (Hemeroteca BNE)

Anys més tard, concretament el 6 de gener de 1906, Joaquim Escardó a Los Deportes, publica un reportatge sobre el futbol d’aquell decenni i sobretot d’aquest partit disputat diumenge 12 de març. A l’article hi ha la imatge dels jugadors de futbol, que s’ha suggerit que era l’equip d’una església metodista de Barcelona, la qual cosa no és certa.

Primer equip de la ciutat de Barcelona (12-3-1893). Reeves enclerclat en vermell

La temporada 1894-1895, tal com ja he explicat, es funda el Barcelona Football Club, del qual Reeves és el capità i es canvia el terreny de joc per la pelouse del velòdrom de la Bonanova.

A banda dels partits d’entrenament que fa el club, aquesta temporada es disputen dos partits contra el Torelló AFC. Reeves és el capità en els dos partits.

Barcelona Football Club, imatge prèvia al partit contra el Torelló AFC (25 març 1895)

I tal com es va indicar i coincidint amb el tancament de la Barcelona Waterworks Company Ltd, Reeves torna al Regne Unit la tardor de 1895, deixant el club orfe de direcció. A partir d’aleshores, a banda dels germans Parsons, cap britànic jugarà al futbol (que coneguem) fins el 1899. I seran els catalans els que agafaran les regnes de l’equip fins a la seva desaparició l’any 1897.

No sé si us heu fixat en una de les imatges dels retalls de diaris. Parla de gerent de la companyia d’aigües britànica. Es deia Alfredo Collett. Sí, és l’àrbitre del partit del 12 de març de 1893. No era francès. Però això queda per a un altre post.

Alfred Collett encerclat en vermell

Leave a Reply