A voltes amb l’Escocès (FC)

L’Escocès FC

Després d’uns anys de “silenci”, el futbol va tornar a la ciutat de Barcelona a final de 1899 per quedar-s’hi definitivament. L’Escocès FC va ser un dels primers equips de futbol fundat a la ciutat. Va ser un equip format, majoritàriament, per treballadors britànics del tèxtil. La seva vida, malgrat molt efímera, va deixar molta empremta.

Equips del Català FC, FC Barcelona i Escocès FC (hivern 1900)

El dia de reis de 1900 s’enfrontaven un combinat de jugadors del FC Barcelona i Català FC contra un equip format per britànics de la nombrosa colònia existent a la ciutat, que la premsa anomenava “Team Inglés”. El dia de Sant Esteve de l’any anterior s’havien enfrontat els mateixos equips amb el resultat de 2 a 1 per al combinat. Era el partit de la “revenja”. Curiosament, els diaris no es posen d’acord a l’hora de donar el resultat, per a uns guanyaren els britànics per 3 a 0, per a altres per 4 a 0. Els diaris destacaven dos jugadors escocesos de l’equip britànic, Hamilton i Dykes. A la finalització del partit, el secretari del recentment fundat San Andrés FC, al qual pertanyien els dos jugadors anomenats, reptaven el combinat barceloní a la disputa d’un partit.

El partit s’acaba disputant el 2 de febrer. El FC Barcelona, sense cap jugador d’altres equips, s’enfronta a l’Escocès FC, equip que, com veiem, havia canviat la seva denominació. Sota les ordres de l’àrbitre J. Caldwell i assistit pels jutges de línia, Lluís d’Ossó i W. Mauchan, l’equip escocès estava format per Hamilton a la porteria, Fallon i Wallace a la defensa, Dykes, McLachlan i Denniston a la mitja, i Black, Mauchan, Gold, Black i Girvan com als davanters. A la crònica d’Albert Serra, redactor de La Vanguardia, informa del triomf del FC Barcelona per 2 a 0, i del joc brut del jugador del FC Barcelona, Fitzmaurice (Serra va haver de rectificar dies després aquesta afirmació).

Un dels fets més sorprenents d’aquest inici del futbol, va ser a conseqüència del partit entre el FC Barcelona i el Català FC de l’11 de febrer de 1900. Era la segona vegada que s’enfrontaven. El partit s’havia suspès en dues ocasions a causa del mal temps (28 gener i 4 febrer). El primer dia que es va suspendre, el 28 de gener, malgrat tot i segons les cròniques, es va disputar un partit d’assaig ja que van es van presentar tots els jugadors convocats, i el Barça va guanyar per 6 a 0.

Tal com ens han informat els historiadors del FC Barcelona, quan Gamper es va decidir a fundar un equip de futbol, va contactar amb Jaume Vila, director del gimnàs Tolosa, coneixedor que hi havia uns quants socis que practicaven el futbol. Li va proposar constituir un club, però Vila no volia estrangers a les seves files i va acabar fundant el Català FC. El Barça de Gamper va acabar fusionant-se amb els jugadors anglesos residents a Barcelona, per tal de poder constituir un equip amb garanties.

Les cròniques prèvies al partit que havia de disputar-se el 4 de febrer ja parlaven de la inclusió de 6 jugadors de l’Escocès: Dykes, Gold, Black, Girvan, Denniston i Hamilton. Finalment, aquell 11 de febrer, el Català i el Barça es tornen a trobar. Dies abans la premsa tornava a notificar que sis jugadors de l’Escocès FC passarien a reforçar el Català. El mateix dia del partit, la premsa assenyalava que el Català admetia socis estrangers.

En el Català s’alineen Hamilton, Denniston, Dykes, un dels germans Black, Gold i Girvan. Malgrat aquests reforços, el FC Barcelona va guanyar per 4 a 0, i l’àrbitre Mauchan va anul·lar dos gols més al Barça. Aquest partit passarà a la història per ser el primer partit en el qual l’àrbitre va expulsar un jugador per equip: Harris, jugador de FC Barcelona va fer una càrrega a Gold, i aquest li va donar un cop de puny.

A conseqüència d’aquest partit, Gamper va dimitir com a capità, però la junta extraordinària del FC Barcelona (14 de febrer) no li va acceptar la dimissió. Això sí, la junta decideix no jugar durant un any amb els jugadors escocesos que integraven el bàndol del Català, si no es rebia una disculpa. Dies més tard, l’Escocès manifesta que aquells jugadors són socis del Català, i per tant no tenen res a veure amb ells. Per aquest fet, en tots els partits del que restava de temporada, excepte l’últim, els enfrontaments van ser entre l’Escocès FC i el Català. Sis vegades es van enfrontar i sis vegades va guanyar l’Escocès.

Partit Escocès FC contra Català FC al velòdrom de la Bonanona (hivern 1900)

A començaments de la següent temporada, l’Escocès té molts problemes per confeccionar un equip, i després d’un únic partit conegut, disputat l’11 de novembre de 1900 contra l’Hispània AC (equip sorgit d’una sèrie de jugadors dissidents del Català FC, que van crear primer el “Team Rojo” i després l’Hispània), en el qual li van haver de prestar diversos jugadors, va desaparèixer.

Els seus jugadors es van repartir entre els diferents equips existents: Hispània AC, FC Barcelona i Català FC. El Barça, en assemblea de socis del 27 de desembre, aixeca el “càstig” als jugadors escocesos, i nomena socis honoraris als recentment ingressats Girvan, Mauchan i Alexander Black.

A l’inici de la següent temporada i arran d’un partit amistós celebrat el 29 de setembre de 1901 contra l’Hispània, aquests tres jugadors participarien en aquest darrer. Una junta extraordinària del FC Barcelona del 9 d’octubre aprovava la baixa com a socis honoraris d’aquests tres jugadors.

La premsa d’aquells temps els anomenava “jugadors-taxi”, per la facilitat en canviar d’equip i, a més, se’ls va dedicar una quarteta: “Jugadores escoceses y criadas de servir, si en una casa tres meses están, ya es mucho pedir”.

Efímerament, l’any 1905, a cavall entre dues temporades, Hamilton i un dels germans Black, juguen amb el FC Barcelona.

John Hamilton va ser el primer president (1902) del Col·legi Oficial d’Àrbitres depenent de l’Associació de Clubs de Futbol, i els Mauchan van ser uns dels fundadors del Júpiter. Girvan va tornar al seu país l’any 1903 i posteriorment va ser alcalde de Newmilns.

Fotografia Escocès FC

El 6 de març de 2012, la web de la Unió Esportiva Sant Andreu publicava “La presentació de la foto de l’Escocès FC, la primera d’un club a l’estat espanyol”. Aquell mateix dimarts a l’auditori de Can Fabra, es feia la presentació de la fotografia, aconseguida per Hèctor Alonso, directiu del club, a través de Susanna Warner.

Susanna Warner, viu a Austràlia, és néta de George Girvan. En un web ja no operatiu (www.s1newmilns.com), Susanna preguntava (6 de desembre de 2010) a un tal Jim Wilson pel seu avi George. En el decurs de les converses ambdós manifesten que estan en possessió de la foto de l’Escocès FC, equip en el qual va jugar l’avi de Susanna. Suposo que Hèctor Alonso es va posar en contacte amb Susanna i aquesta li va acabar enviant la foto.

En ella apareixen 16 personatges, 11 uniformats esportivament i 5 de carrer. El peu de foto, malauradament no és sencer i només podem saber el nom de 10 jugadors: J. Green, J. Denniston, J. Hamilton, W. Gold, J. Fallon, J. Girvan, P. Mauchon, W. Berringer, J, Dykes i J. Black. Wilson afirma que la foto és presa darrere de la casa de Jack Shields a la Bonanova (Barranova escriu), però no especifica quin personatge és. Dos anys més tard, Federico Steegmann, de Barcelona, afirma que el tercer personatge de la dreta és el seu avi, Edward Birkhead Steegmann, i que a la foto, a més, podrien aparèixer John i Thomas Shields, i es pregunta si eren germans. Anys més tard, a un altre web tampoc operatiu (www.lovenewmilns.com) apareix la foto millorada (el photoshop fa miracles!) i el peu de foto sencer: el jugador que faltava era A. Black.

La premsa es va fer ressò de l’acte i, per exemple, l’article de La Vanguardia diu “… La mayoría de sus integrantes eran trabajadores de la industria textil Fabra i Coats de Sant Andreu (entonces aún llamada Fabra i Portabella), de origen escocés. También contaba con un pequeño grup de empleados de la colonia La Escocesa, en el Poblenou…”, “… El responsable de esta tarea, Héctor Alonso, recopilaba datos del primer equipo documentado del barrio, el Escocés FC, cuando encontró una imagen de la formación en un blog británico sobre los primeros obreros de la Fabra i Coats…”.

Les empreses tèxtils a Catalunya

Newmilns

Newmilns és un petit poble d’Escòcia. Des del segle XVI aquesta vila s’ha fet famosa per l’ofici de teixir. Protestants francesos i flamencs refugiats es van assentar a la zona i el van introduir. A principi del segle XIX era considerada la ciutat dels telers (manuals). James Hood nascut a Newmilns el 1821, va ser un personatge important en la indústria de l’encaix. Quan tenia vint-i-un anys ja havia desenvolupat, fabricat i subministrat telers Jacquard, i durant tota la seva vida va ser responsable de moltes de les innovacions aparegudes. L’any 1877 es va introduir el teler mecànic. L’automatització de l’ofici va deixar molts teixidors desocupats. Joseph Hood i Hugh Morton van instal·lar una màquina de cortines d’encaix i molt ràpidament altres van seguir el seu exemple. En deu anys, s’havien fundat vuit empreses que donaven feina a més de 1500 persones.

La Johnston, Shields & Co

John Shields

Al voltant de 1880, John Shields (Newmilns 1854-1917) va ser un dels fundadors d’una fàbrica tèxtil a Newmilns, inicialment tenia 8 treballadors, 3 homes, 2 dones i 3 nois. Sembla que l’empresa des d’un inici es diu Johnston, Shields & Co.

L’any 1891, Shields obre una factoria a Göteborg, Suècia, amb treballadors del tèxtil de Newmilns. Alguns dels treballadors es van unir al club esportiu local, l’Örgryte Idrottssällskap (ÖIS), i van fundar una secció de futbol. El primer partit de futbol va tenir lloc el 22 de maig de 1892, quan l’OIS es va enfrontar a l’I.S. Lyckans Soldater. Órgryte va guanyar el partit per 1 a 0, i alineava un equip que incloïa sis escocesos.

En 1893 l’Örgryte es coneixia com a Skottelaget (l’equip escocès) i comptava amb no menys de set jugadors escocesos. L’Örggryte va dominar els primers anys del futbol suec, i va guanyar els primers quatre campionats entre 1896 i 1899.

ÖIS: Mathew Connell, William Jamie, Magnuss Carlsson (suec), Otto Sjoberg (suec), Alfred Sjoberg (suec) Aron Hammaback (suec), William McKinnon, Alexander Boswell Thomson, John Lawson, John Paterson and William Scott.

Edward Birkhead Steegmann

L’any 1893, John Shields, i l’enginyer Edward Birkhead Steegmann (Nottingham 1843 – Barcelona 1907), lloguen les naus centrals d’una factoria del municipi de Sant Martí de Provençals localitzada a l’antiga carretera de Mataró, i estableixen una factoria catalana de la Johnston, Shields & Co. Duien diverses patents basades en la manufactura del punt de crochet, ideal per fer cortines i encaixos. Amb ells van arribar 40 escocesos, homes i dones, que van formar els martinencs en la nova tècnica. La població d’aleshores la va anomenar La Escocesa, nom per la qual encara avui es coneix.

The Nottinghamshire Guardian (16-09-1893)

Johnston, Shields & Co (La Escocesa): treballadors vinguts d’Escòcia (1893)

Algunes fonts informen que Steegmann fou fundador del club de futbol de Nottingham, el Notts County, un dels més antics d’Anglaterra. El 2 de gener de 1865 figura a l’alineació del Notts en el partit entre el seu club i el Sheffield, primer partit de la lliga anglesa que es coneix.

Futbol a Barcelona el 1894

Durant l’hivern de 1893-94, la premsa de Barcelona informava d’una sèrie de partits de futbol entre anglesos residents en Barcelona i escocesos residents a Sant Martí de Provençals (https://memoriesfutbolcatala.com/2020/12/25/barcelona-cricket-club-els-primers-en-jugar-a-futbol/). Difícilment podien ser altres que els escocesos de la Johnston. Hi ha referències dels partits disputats el 8 de desembre de 1893, l’11 de març i 15 d’abril de 1894.

La Vanguardia (11-3-1894)

La Vanguardia (14-4-1894)

Equip del Barcelona Cricket Club (1893)

Fabra, i Fabra i Coats

El 22 d’abril de 1903 van ser elevats a escriptura pública els estatuts de constitució de la Companyia Anònima de Filatures Fabra & Coats, producte de l’associació d’una societat catalana i una altra d’escocesa: Societat Anònima Fabra i Portabella i J&P Coats.

Fabra i Coats

Ambdues societats eren producte de successives fusions anteriors. L’empresa catalana, la Societat Anònima Fabra i Portabella, era propietària de tres fàbriques: a Sant Andreu Palomar, a la Sagrera i a Manresa. L’empresa escocesa J&P Coats era un gegant industrial. Tenia establertes plantes de producció en 19 països d’Europa, Amèrica i Àsia. La seva presència a Catalunya es consolida l’any 1895 amb la constitució de Noves Filatures del Ter, una fàbrica-colònia ubicada a Borgonyà, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló.

Per què es diu que l’equip es funda a Sant Andreu de Palomar?

L’equip apareix anomenat per la premsa durant tot l’any 1900. En principi, apareix com “San Andrés FC”. La Vanguardia del 16 de gener parla de “… la fundación en aquel barrio de una nueva sociedad de foot-ball, cuyos socios, escoceses en su mayoría …”. El 31 de gener La Veu de Catalunya els “bateja” com “FC Escocés”, nom amb el qual es quedarà l’equip fins a la seva desaparició (realment Escocès FC, respectant la gramàtica anglesa). En algunes de les cròniques del mes de febrer se’ls anomena “El Escocés de San Andrés“. El 24 de gener i el 25 de gener de 1900, les edicions del vespre i matí de La Veu de Catalunya, respectivament, publicaven: “… També s molt probable que’l dia 5 del vinent febrer s’en fassi un entre els escocesos del Club de Sant Martí y els d’aquesta ciutat.” I a La Vanguardia del 22 d’octubre de 1900: “… Además el «Club Escocés» no deja de prepararse en su campo de San Martin.”

Kilmarnock Standard

Set dels jugadors de la fotografia eren treballadors de la Johnston, Shields & Co: John Hamilton, Peter Mauchan (https://memoriesfutbolcatala.com/2018/09/18/els-mauchan-david-mai-va-jugar-al-barca/), Alex Black, George Girvan, John Black (no Joseph, tal com se li havia “batejat”), Jim Dykes i Willie Gold. Els 5 últims eren nascuts o tenien la residència a Newmilns i l’últim, Gold, va ser durant quinze anys el supervisor de la factoria (1893-1908). J. Green és Gustavo Green que, curiosament, no el trobem a cap alineació de l’Escocès (http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2018/02/la-identidad-de-gustavo-green-desvelada-despues-de-120-anos/), probablement l’únic no britànic, treballava al telègraf. Dels nou jugadors restants, només un sabem que era de La Escocesa, l’altre germà Mauchan. De la resta, i que surten a la foto, Fallon, Denniston i Barringer, o que no surten, McLachlan, White, Wishart, Wallace i Young, no en sabem res (podrien ser (tots o part) treballadors del tèxtil a la Fabra de Sant Andreu?).

Thomas Shields

Dels personatges vestits de carrer, hem comentat que dos d’ells podrien ser Thomas Shields (Newmilns, 1863-1925), germà de John i gerent de la factoria fins a 1921, i Edward Steegmann, personatge ja comentat amb anterioritat. Un any més tard, Thomas seria el president del comitè de la Copa Macaya. L’altre personatge que s’ha comentat podria ser el mateix John Shields.

Amb totes aquestes dades ningú no tindria encara ni que sigui un petit dubte d’on es va fundar l’equip? Algú no podria pensar que l’equip es va fundar a Sant Martí i no pas a Sant Andreu?

Dues últimes ressenyes

El 21 de gener de 1909 El Mundo Deportivo, publicava a la pàgina 4: “El Foot-ball en San Andrés” Con gran entusiasmo está organizando entre los jóvenes andresenses un “Club de Foot-ball”, habiendo ya empezado los preparativos necesarios para inaugurarlo en el próximo mes.

Dicho club será el primero fundado en San Andrés de Palomar, que hasta ahora parecía mostraba cierta indiferència por los sports, pero no dudo que la obra emprendida por estos amantes del sport dará su fruto y pronto tomará éste, incremento en nuestra importante barriada. A. Reila.”

Mundo Deportivo (21-1-1909)

Al web de l’INE té els censos de final del segle XIX i principi del XX. Malauradament, els censos de 1897 i 1900 no donen molta informació. El de 1897 no indica el nombre d’estrangers, sí el de 1900, però per no distingeix per districtes. En canvi, el cens de 1902 indica el nombre d’estrangers. A Sant Andreu hi havia un britànic, home, i a Sant Martí n’hi havia 54, 24 homes i 30 dones.

Cens d’estrangers Barcelona (1902)

Pot ser el nom de San Andrés li van posar per homenatjar al patró d’Escòcia …?

Martiri de Sant Andreu, patró d’Escòcia

Leave a Reply