Una consulta a qualsevol publicació que faci referència al Campionat de Catalunya (1900-1940) ens dirà que es van disputar 40 campionats (incloent-hi Copa Macaya i Copa Barcelona), dels quals en 23 ocasions el guanyador va ser el FC Barcelona, en 9 ocasions el RCD Espanyol, en 3 el FC Espanya i FC X, i en una ocasió el CE Sabadell, CE Europa i Hispània AC. La suma d’aquests campions dona 41, donat que a la temporada 1912-1913 van haver-hi dues competicions paral·leles organitzades per dues federacions catalanes diferents, i per tant dos campions, un d’ells, el FC Barcelona. Sembla que ningú posa en dubte el caràcter oficial dels dos campionats d’aquesta temporada, i tampoc que en un d’ells, el campió va ser el FC Barcelona. El relat oficial és que els dos campionats es consideren oficials, que el primer equip del Barça va disputar un d’ells i va ser campió. Però, va passar el mateix que amb els dos campionats de copa estatals paral·lels dels anys 1910 i 1913, en què tots dos van ser declarats oficials? Els dos campionats van ser considerats Campionats de Catalunya? Realment el FC Barcelona va ser el campió d’un d’ells? Jo tinc serioses dubtes d’aquest relat, malauradament les publicacions de l’època no ajuden gaire, però exposaré el que he pogut trobar de les hemeroteques i les meves conclusions.
En plena crisi institucional del futbol, tant català com espanyol, el dia 27 de desembre de 1912 la Federació Catalana de Clubs de Football feia el lliurament de premis de la temporada 1911-1912 als clubs campions. El FC Barcelona, tercer a la lliga de primers equips i primer a la de tercers equips del concurs per a sèniors, i el Gimnàstic, segon a la lliga de tercers equips del concurs per a júniors, no es van presentar a recollir els premis. Sí que ho van fer l’Espanyol, Espanya, Universitari, Numància, Internacional, Europa i Badalona. La raó: el FC Barcelona havia encapçalat una escissió en el si de la Federació per culpa d’una sèrie d’acords presos en assemblea i que el perjudicaven notablement.
Context
Temps difícils per la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball. Els clubs “grans” volien tenir el control i així poder influir en les decisions que es podien prendre. A mitjan juliol de 1912 Normand Cinnamond havia dimitit del càrrec de president de la Federació. Calia elegir nova junta. Dies abans de la sessió per elegir la nova junta, uns vint-i-dos clubs (segons la premsa) dels trenta que constituïen la Federació es van reunir a l’American Bar de Barcelona per recolzar una de les candidatures presentades, el Barça i el Català van ser exclosos. Així, el dissabte 17 d’agost al saló d’actes del col·legi Condal era elegida la nova junta de la Federació: Tarruella (Universitari), president; Collell (Europa), vicepresident primer; Garreta (Numancia), vicepresident segon; Poch (España), tresorer; Bru (Espanyol), secretari; i Verdú (Mercantil), vicesecretari. El complot de l’American Bar havia triomfat.
Josep Tarruella i Albareda
Tal com deia Catilinario en un article de El Mundo Deportivo de setembre de 1912:
(Les persones referides als càrrecs eren, Agustí Peris i Francisco Bru, respectivament).
Una de les missions de la nova junta va ser la modificació dels estatuts i reglament de l’organització. Durant el mes d’octubre, en assemblea es debatien i votaven les modificacions presentades pels diferents clubs. Espanyol i Universitari presentaven una proposta per acabar amb el professionalisme encobert: els estrangers havien de tenir dos anys de residència per poder jugar en el Campionat de Catalunya. La proposta va ser acceptada després de la votació. Ni Greenwell, ni Steel, ni Allack, jugadors del Barça, podien jugar el Campionat de Catalunya. Només Rositzky era l’excepció. Clar que l’Espanyol també perdria a Hodge, que no va jugar fins l’últim partit del campionat “oficial”, una vegada passats els dos anys de residència.
Curiosament, malgrat formar part de dues federacions diferents, el Barça i l’Espanyol es veurien les cares a la Challenge International du Sud de la France (https://memoriesfutbolcatala.com/2017/12/02/challenge-international-du-sud-de-la-france-segona-part/). El Barça va alinear als seus estrangers: Rozitsky, Allack, Steel i Greenwell; i l’Espanyol, contrari al que havia dit, va fer jugar a Hodge, i va fer venir tres britànics; Harrison, Darley i Barnet. El partit el va guanyar l’Espanyol per 3 a 1, però el Barça va impugnar el partit i el Comité des Pyrénées li van donar la raó.
CD Espanyol
Football Association Catalunya – L’Associació Catalana de Clubs de Foot-ball
Després de l’assemblea de la Federació Catalana de l’octubre de 1912, el FC Barcelona va presentar les conclusions de la mateixa a una assemblea de socis el 7 de novembre. Després de les exposicions, els socis van donar carta blanca a la junta per fer el que creien més convenient pel club. El 14 de novembre la junta del Barça va enviar una missiva al president de la Federació Catalana notificant-li la baixa d’aquesta. Sense cap possibilitat d’acord, malgrat el partit de selecció jugat contra França en la que van participar jugadors del Barça, aquest va convocar pel 14 de desembre una assemblea per a tots els clubs que s’havien donat de baixa, seguint el camí del Barça. Pel 13 de desembre la Federació convocava als clubs que no s’havien donat de baixa, 25 clubs, i van planificar el campionat per a la temporada. Un dia després a l’Ateneu Barcelonès, els 16 clubs dissidents reunits en assemblea, acordaren fundar una nova entitat federativa, l’Associació Catalana de Clubs de Football, coneguda com a FAC. El 10 de gener en nova assemblea es van aprovar els nous estatuts i reglaments de l’entitat, elegint president i junta. Francesc de Moxó, president, Joan Gamper vicepresident, Agustí Peris, tresorer, Santiago Mundi, secretari, i J. Casades, S. Patxot i J. Balaguer, vocals.
Francesc de Moxó i de Sentmenat
Inicialment, el FC Badalona va integrar-se en la FCCF, inclús es va assignar a la segona lliga del seu campionat. El primer i tercer equip van arribar a jugar un partit de lliga el diumenge 15 de desembre.
El campionat de la FAC
El 17 de gener de 1913 els presidents dels clubs afiliats a la FAC es van trobar a l’Ateneu Enciclopèdic Popular per organitzar el campionat: FC Barcelona, Català SC, FC L’Avenç del Sport i FC Badalona formarien la primera lliga, i Catalunya SC, Club TBH, FC Gimnàstic AEP, Atlètic Sporting Club, FC Sparta, Sarrià SC, juntament amb els tercers equips del Badalona i Avenç i els quarts del FC Barcelona i Català, formarien la segona lliga. Un dia després la FAC informava que dos dels quarts equips del FC Barcelona passaven a ser tercers equips, i disputarien la primera lliga. Pels equips de comarques es van crear altres campionats: el de Girona, format pel Figueres, Palamós i Olot; i un altre pels clubs de Gironella, Pobla de Lillet, Sallent, Súria, Monistrol, Berga, Manresa i altres poblacions.
Primera lliga
Primers equips
FC Barcelona – primer equip A*
FC Barcelona – primer equip B*
FC Barcelona – primer equip C
Català SC – primer equip
FC Badalona – primer equip
FC L’Avenç del Sport – primer equip
Segons i tercers equips
Català SC – tercer equip
FC Badalona – segon equip
FC L’Avenç del Sport – segon equip
FC Barcelona – tercer equip A
FC Barcelona – tercer equip B
Segona lliga
Primers equips
Catalunya SC – primer equip
Club TBH – primer equip
FC Gimnàstic AEP – primer equip
Atlètic Sporting Club – primer equip
FC Sparta – primer equip
Sarrià SC – primer equip
Segons i tercers equips
Catalunya SC – segon equip
Club TBH – segon equip
FC Gimnàstic AEP – segon equip
Atlètic Sporting Club – segon equip
FC Sparta – segon equip
Sarrià SC – segon equip
FC Badalona – tercer equip
FC L’Avenç del Sport – tercer equip
Tercers equips
Catalunya SC – tercer equip
Club TBH – tercer equip
FC Gimnàstic AEP – tercer equip
Atlètic Sporting Club – tercer equip
FC Sparta – tercer equip
Sarrià SC – tercer equip
Quarts equips
Català SC – quart equip
FC Barcelona – quart equip A
FC Barcelona – quart equip B
FC Barcelona – quart equip C
FC Barcelona – quart equip D
FC Barcelona – quart equip E
FC Barcelona – quart equip F
FC Barcelona – quart equip G
FC Barcelona – quart equip H
FC Barcelona – quart equip I
La temporada 1911-1912 van haver-hi quatre grups a la primera lliga anomenada dels “sèniors” i tres grups a la segona lliga anomenada dels “júniors”. Dels dissidents, només Barça i Català formaven part de la primera lliga. El Barça tenia un equip als tres primers grups i set equips al quart grup. El Català tenia un equip als tres primers grups i dos equips al quart grup. La temporada 1911-1912 van haver-hi quatre grups a la primera lliga anomenada dels “sèniors” i tres grups a la segona lliga anomenada dels “júniors”. Dels dissidents, només Barça i Català formaven part de la primera lliga. El Barça tenia un equip als tres primers grups i set equips al quart grup. El Català tenia un equip als tres primers grups i dos equips al quart grup. A la segona lliga formaven part la resta d’equips dissidents: Avenç, Badalona, Catalunya, Gimnàstic, Atlètic i Sarrià. El TBH, sigles de “Tomas Bracons y Hijos” s’havia format mesos enrere. Al campionat 1912-1913, el Barça forma els equips A, B i C, en teoria els antics primer, segon i tercer equip, per jugar al primer grup de la primera lliga. Dos quarts equips (C i F) passen a ser tercers A i B, i juguen al segon grup de la primera lliga. Els set restants quarts equips més dos de nous, en total nou, passen a jugar al quart grup de la segona lliga. El cas del Català és curiós, “perd” un segon i un quart equip. El perquè els primers equips del Badalona i de l’Avenç passin a disputar al primer grup de la primera lliga no està explicat. Potser per haver finalitzat l’anterior campionat en tercera i cinquena posició, respectivament.
El cas del Barça és curiós: realment els equips A i B van participar en el campionat?, com veurem, segons les hemeroteques sí, però veurem en l’exposició que alguna cosa no ens van explicar correctament.
Calendari
No he trobat cap calendari oficial del campionat. Es va començar a disputar el diumenge 19 de gener per la segona lliga i el 26 de gener per la primera lliga, i havia de finalitzar entre l’abril i maig en funció del nombre d’equips de cada grup. Malgrat tot, els últims partits del campionat es van disputar el diumenge 22 de juny per les diferents suspensions i ajornaments.
Competició
Ha estat impossible fer un seguiment de tots els partits de cada grup. De totes maneres i pel que respecta l’entrada només faré esmen dels partits del primer grup de la primera lliga i els guanyadors de cada grup. Els partits són exposats d’acord amb el que les hemeroteques publicaven.
Primera jornada: Diumenge 26 de gener de 1913 El Poble Català i La Vanguardia anuncien els tres partits del grup: Barcelona (1) – Català (1), camp del Barça Avenç (1) – Badalona (2), camp de l’Avenç Barcelona (2) – Barcelona (3), camp del Català
Els dos diaris anuncien que serà el segon equip del Badalona, cosa que, en principi és falsa. La numeració dels equips és “1”, “2” i “3” i no “A”, “B” i “C”.
El partit no va tenir història, el Barça va començar amb 10 jugadors i va acabar el partit amb 9 per retirada d’Amechazurra. En el Català, Sabater va substituir el porter Navarro. La primera part va finalitzar 5 a 1, i la segona 5 a 0.
A Sant Andreu s’enfrontaven l’Avenç contra el Badalona. El partit fou molt disputat, amb lleuger domini del Badalona. Aquest marca el primer gol a la primera part i a les acaballes del partit va empatar l’Avenç. Segons La Vanguardia l’àrbitre va suspendre el partit per “El ardor con que unos y otros luchaban, motivo en que se armase tan fenomenal lío de jugadores dentro del área del goal”.
En el tercer partit, el Barça C va guanyar fàcilment, però desconeixem el resultat.
Segona jornada: 2 de febrer de 1913 El Poble Català del dia 31 informa que el partit corresponen a aquesta jornada, Badalona-Barça C s’ajornava per la festa de Badalona. Dos dies després, el mateix diari anuncia els tres partits i La Vanguardia només anuncia un d’ells, el Barça A-Avenç: FC Barcelona A – Avenç del Sport, camp del Barça Català SC – FC Barcelona B, camp del Català FC Badalona – FC Barcelona C (ajornat)
El mal temps va obligar suspendre els altres dos partits. El Barça A i l’Avenç es va suspendre al cap de 20 minuts amb el resultat de 0 a 0. Curiosament, La Vanguardia a la seva crònica diu que l’equip del Barça estava format per una selecció del primer i segon equip.
El dimecres 5 de febrer es van disputar dos partits amistosos a favor del Patronat Social Obrer de Les Corts. Per un costat, i al camp de l’Espanyol, s’enfrontaven el primer equip d’aquest contra el primer equip de l’Universitary. I al camp del carrer Indústria s’enfrontaven el Barça A i el Barça C. Tal com diuen les cròniques, l’equip A, amb samarreta blaugrana, era l’equip designat pel campionat d’Espanya i l’equip C, amb samarreta blanca, pel campionat de Catalunya.
Tercera jornada: 9 de febrer de 1913 Novament El Poble Català i La Vanguardia anuncien els partits pel diumenge 9: FC Barcelona A – FC Badalona, camp del Barça Català SC – FC Barcelona C, camp del Català L’Avenç del Sport – FC Barcelona B, Camp de L’Avenç
No hi ha crònica
No hi ha crònica
Al camp de Sant Andreu s’enfronten L’Avenç i el Barça B. El Barça, malgrat jugar amb 8 jugadors, és el dominador de la primera part, marcant el primer gol obra de Greenwell. La segona part molt més equilibrada, L’Avenç marca tres gols per un de sol del Barça.
Quarta jornada: 16 de febrer de 1913 El Poble Català i La Vanguardia anuncien els partits de la jornada: FC Barcelona A – FC Barcelona B, camp del Barça FC Badalona – Català SC, camp del Badalona L’Avenç del Sport – FC Barcelona C, camp de L’Avenç
Al carrer Indústria es troben els equips A i B del Barça. Els primers blaugranes i els segons de blanc. Els estrangers s’alineen amb el B. Partit disputat en que reïxen els porters. L’equip blanc marca el gol del desempat a les acaballes del partit.
No hi ha ni crònica ni dades. El resultat està tret del diari El Poble Català, mesos més tard informa de tots els partits del Badalona.
Partit disputat, marca primer L’Avenç per mediació de Cabrellas a la primera part, i Martínez empata a la segona. Sulies havia abandonat el camp per lesió en aquesta segona part.
Cinquena jornada: 23 de febrer de 1913 La Vanguardia i El Poble Català anuncien els partits d’aquesta jornada: FC Barcelona A – FC Barcelona C, amb cap del Barça Català SC – L’Avenç del Sport, al camp del Català FC Badalona – FC Barcelona B, al camp del Badalona
Partit disputat al camp del carrer Indústria entre el Barça A i el Barça C. Només hi ha tres ressenyes, i una d’elles només indica el resultat. Dues diuen 4 a 2 i una 6 a 3, en dues diuen que Peris va ser l’àrbitre i a l’altra dos germans Peris van jugar amb l’A, podria tractar-se de Joaquim. L’equip C va jugar amb 10 jugadors i després per la retirada d’un dels germans Alcántara, amb 9. De totes maneres va aguantar la primera part, finalitzant aquesta amb empat a dos gols. La nota de la tarda, va ser l’aparició d’en Gamper com davanter centre, i a més autor del primer gol.
No hi ha crònica del partit
No hi ha crònica del partit
Sisena Jornada: 2 de març de 1913 Començava la tornada dels partits d’aquest primer grup. El Mundo Deportivo del 27 de març anuncia els tres partits d’aquesta jornada. Un dia després La Vanguardia també fa l’anunci, però paràgrafs més endavant de l’article indica que amb motiu del partit eliminatori de la Challenge International du Sud de la France entre el Barça i el Casual SC, programat pel diumenge 9 de març, se suspenen els partits dels tres equips del Barça per jugar un partit preparatori entre els jugadors del Barça. Curiosament, La Vanguardia i El Poble Català del mateix dia 2, anuncien la disputa dels tres partits (?): Català SC – FC Barcelona A, camp del Català –suspès- FC Badalona – L’Avenç del Sport, camp del Badalona FC Barcelona B – FC Barcelona C, camp del Barça -suspès-
No hi ha cap ressenya del partit
Setena jornada: 9 de març de 1913 Aquest diumenge 9 de març s’havia de jugar el partit eliminatori de la Challenge entre el Barça i el Casual. El mateix diumenge el Casual tenia programat l’eliminatòria contra l’Espanya pel campionat de copa de la FECF. La direcció de la Challenge, que ja s’havia vist obligada a ajornar el partit entre l’Espanya i l’Espanyol, va decidir canviar les dates i disputar l’eliminatòria el 30 de març. El Barça va protestar per telegrama, esperant resposta, i decidint presentar-se a l’hora indicada al seu camp per disputar l’eliminatòria. No sabem si la direcció de la Challenge va contestar. El Barça es va presentar i òbviament el Casual no. És de suposar que els tres partits programats fossin suspesos per motiu de l’eliminatòria de la Challenge. El Mundo Deportivo i La Vanguardia del dia 6, el Diario de Barcelona del dia 7 i el Poble Català del dia 8 anunciaven la disputa dels tres partits. La Vanguardia del dia 9 ja no els anunciava. Els partits eren: L’Avenç del Sport – FC Barcelona A, camp de l’Avenç -suspès- Català SC – FC Barcelona B, camp del Català –suspès- FC Barcelona C – FC Badalona, camp del Barça -suspès-
Vuitena jornada: 16 de març de 1913 Novena jornada: 23 de març de 1913 Amb motiu del campionat de copa celebrat a Barcelona per la RUECF, entre el FC Barcelona i la Real Societat es van ajornar tots els partits de tots els grups del diumenge 16. Però la final va necessitar d’un partit de desempat per saber-ne el campió, per tant, la jornada del dia 23 també es va ajornar encara que no he trobat cap ressenya on ho digui. En definitiva, es programava la jornada corresponent pel dia 30.
Desena jornada: 30 de març de 1913 La jornada desena del primer grup es va ajornar amb motiu de l’eliminatòria de la Challenge entre el Barça i el Casual. Malgrat tot i anunciar el partit de la Challenge, La Vanguardia dels dies 28 i 30 anunciava els partits del primer grup (?). Aquests eren: FC Badalona – FC Barcelona A, camp del Badalona -suspès- FC Barcelona C – Català SC, camp del Barça -suspès- L’Avenç del Sport – FC Barcelona B, camp de l’Avenç -suspès-
Onzena jornada: 6 d’abril de 1913 Aquest diumenge estava programada l’eliminatòria de la Challenge entre el Barça i l’Espanyol. La Vanguardia del dia 6 anunciava dos dels partits, s’ha de suposar que el partit entre el Barça A i el B s’havia suspès. Els dos partits, teòricament jugats foren: Català SC – FC Badalona, camp del Català L’Avenç del Sport – FC Barcelona C, camp de L’Avenç FC Barcelona B – FC Barcelona A, camp del Barça -suspès-
No hi ha cap ressenya del partit
Del partit Avenç – Barça C no hi ha ni dades ni resultat ni ressenyes, ni tan sols es pot assegurar que es jugués.
Dotzena jornada: 20 d’abril de 1913 El diumenge 13 d’abril, la F.A.C. va organitzar un partit de futbol entre jugadors espanyols i jugadors estrangers. No va haver-hi competició de cap dels grups. L’última jornada passaria doncs al diumenge 20 d’abril. El dia 20, La Vanguardia anunciava únicament un partit del grup, els altres dos partits s’havien suspès, ja que el Barça havia de jugar contra el Crook Town FC. Partits: FC Barcelona C – FC Barcelona A, camp del Barça -suspès- L’Avenç del Sport – Català SC, al camp de L’Avenç FC Barcelona B – FC Badalona, al camp ? -suspès-
Partit molt disputat.
De tots els partits suspesos, dos de la primera volta i onze de la segona, només se’n van jugar tres. Tots els partits suspesos del Barça A i B no es varen jugar
27 d’abril de 1913 Anuncia a La Vanguardia del partit suspès de la segona jornada: FC Badalona – FC Barcelona C, camp del Badalona
No hi ha cap ressenya del partit
4 de maig de 1913 Anunci a La Vanguardia del partit suspès de la vuitena jornada: FC Barcelona C – Català SC, camp del Barça
El Català es defensa amb ordre, però no pot impedir els dos gols del Barça
18 de maig de 1913 Anuncia a La Vanguardia del partit suspès de la setena jornada: FC Barcelona C – FC Badalona, camp del Barça
No hi ha cap ressenya del partit
El juliol de 1913, el diari El Poble Català publica sengles articles sobre els partits disputats pel FC Barcelona i el FC Badalona. En el primer, els dos únics partits jugats pel Barça A que segons les hemeroteques eren oficials del campionat, els informa com amistosos (contra el Català SC i el FC Badalona). No apareixen els partits jugats pels equips B i C, i tampoc cap dels partits entre aquests tres equips. Respecte a l’article del Badalona, només indica com partits oficials els disputats contra el Barça C, la resta els considera amistosos. Pel diumenge 10 d’agost i ja en plenes negociacions per restablir l’statu quo anterior a l’escissió, la FAC va organitzar un esdeveniment esportiu al camp de FC Barcelona del carrer Indústria. Es lliurarien els trofeus als equips guanyadors i hi hauria un programa format per atletisme i futbol. Aquest segon consistia en un partit de futbol entre els primers classificats de la primera i segona lliga. Només La Vanguardia i El Mundo Deportivo informen de l’esdeveniment. Aquest últim avança que el partit es disputarà entre el FC Barcelona i el TBH.
Cinc són els diaris que escriuen sobre el partit jugat: Diario de Barcelona, El Poble Català, La Vanguardia, La Publicidad i El Mundo Deportivo, aquest últim amb els guanyadors de totes les categories. La Publicidad i La Vanguardia diuen que van ser el Barça i el TBH, el primer va guanyar per 1 a 0, i segons LV el golejador va ser Nonell. El Diario de Barcelona, El Poble Català i El Mundo Deportivo diuen que va ser el FC Badalona contra el TBH, el resultat 1 a 0 a favor del Badalona amb gol de Nonell, realment jugador del Badalona. Mesos més tard l’Almanaque del Diario de Barcelona diu que els equips van ser el Badalona i el TBH.
Resultat final del campionat
Cal dir que fins al diumenge 25 de juliol de 1915 la Junta de la Federació no va aconseguir lliurar els premis dels diferents Campionats i Copa de les temporades 1912-193, 1913-1914 i 1914-1915. La raó del perquè es va retardar tant és desconeguda, però sembla que a l’actual junta, dirigida per Ricard Cabot, els hi va costar molt. Entre els premis ni rastre del campionat de la FAC.
Hi ha dos articles dels anys vint apareguts als diaris La Veu de Catalunya i Estampa. El primer el signava Daniel Carbó, i indica que el FC Barcelona va ser campió de Catalunya l’any 1913, el segon és una entrevista a Paco Bru, just després que el Barça guanyés el primer campionat de lliga. Li pregunten els anys en què el Barça va ser campió de Catalunya, de la copa i de la copa dels Pirineus. Del primer omet l’any 1913.
I com a dada final, i crec que definitiva, al Llibre d’Or del Futbol Català de 1928, amb Joan Gamper en el consell de redacció, donen guanyador del campionat al FC Badalona.
Conclusions
Fins al dia d’avui no s’ha trobat cap referència al fet que el campionat de la F.A.C. tingui la consideració d’oficial.
El primer i segon equip del FC Barcelona, crec que reconvertits en A i B, no van competir. Només el FC Barcelona C va competir el campionat
El veritable guanyador del primer grup de la primera lliga va ser el FC Badalona i no el FC Barcelona.
Una de les condicions per restablir la normalitat va ser que el FC Badalona, L’Avenç del Sport i el TBH juguessin la primera lliga la temporada 1913-1914
La competició real seria la següent:
Si tal com diu El Mundo Deportivo, L’Avenç del Sport va acabar segon, hauria d’haver guanyat el partit del dia 6 d’abril contra el Barça C i encara que empatat a punts, suposo que la victòria en un i l’empat en l’altre li atorguen el segon lloc (recordem que en més d’una ocasió el FC Barcelona reclamava l’aplicació del goal average i no el d’un partit de desempat).
