Schilling, pare o fill?

El divendres 8 de desembre de 1899 el Football Club Barcelona començava la seva història esportiva amb la disputa del seu primer partit de futbol. El seu rival estava format per membres de la colònia britànica, anomenats per la premsa el “Team inglés”.

Feia nou dies que s’havia constituït com societat futbolística, i dels membres que la van acordar (de l’article més que dubtós de Narciso Masferrer de La Vanguardia del 29 de novembre de 1925), només sis van disputar el partit. Dos dels fundadors, els germans Parsons, van jugar amb l’equip anglès. Als sis fundadors es van afegir quatre jugadors més, fent un total de deu. L’equip anglès també va jugar amb deu.

Tots deu jugadors del Barça sembla que estan identificats, ja que hi ha suficients publicacions que així ho diuen: Walter Gustav Wild, Hans Max Gamper, Juan de Urruela Morales, José Ramón Macario Lomba de la Pedraja, Lluís d’Ossó Serra, Josep Llobet Llobet, Adolfo López, Bartomeu Terradas Brutau, Antoine Otto Künzli i Eduardo Maria Schilling. Aquest últim jugador, es diu que tenia 47 anys quan el va disputar.

L’objectiu de l’entrada és introduir un element de discussió sobre qui va ser el jugador Schilling, si el pare o el fill? A mi em sembla estrany, no impossible, que un home de 47 anys pogués jugar un partit de futbol l’any 1899, i a més de davanter.

Eduardo Maria Schilling Montfort

Schilling va nèixer el 14 d’octubre de 1852 a Waldshut (Grossherzogtum Bade – Gran Ducat de Baden), en el si d’una família catòlica (encara que per alguns eren jueus conversos) formada pel pare, Johann Nepomuck Schilling, la mare, Maria Anna Montfort (1833-1871), i dos germans, Anna Maria i Karl Frederik. Johann tenia un càrrec públic al servei del jutjat segons el sistema jurídic del Ducat. Va exercir a Waldshut, Adelsheim i Ettenheim. Eduardo va emigrar (o fugir) al voltant de 1870, la raó, pel que sembla, era deguda al reclutament militar obligatori dels joves a 21 anys. El destí no se sap, per alguns primer va anar a Anglaterra i després a Espanya, per altres va anar directament a Barcelona. De fet, a algunes publicacions el “nacionalitzen” anglès.

Historia del Club de Futbol Barcelona -1949-

La qüestió és que una vegada instal·lat a Barcelona, Schilling treballa i s’associa amb Luis Vives Torrabadella, empresari català que des del 1859 disposava d’una tenda d’armes i material de caça al carrer Ferran 20 i Rauric 7. Anys més tard, el juliol de 1883, es crea Luis Vives y Compañía, possiblement ja amb Schilling de soci. L’any 1877 Schilling s’havia casat amb la filla de Vives, Ramona Vives Vives.

Eduardo -empresari i emprenedor- volia disposar de marca d’escopetes pròpies, i el 1893 s’estableix a Eibar, on fabrica i registra la primera marca d’escopetes d’Espanya, “Jabalí”.

L’any 1896 abandona Eibar i s’estableix al municipi de Sant Martí de Provençals, a les instal·lacions propietat del seu sogre, a la carretera de Mataró 571-583. Li acompanyen un nombre indeterminat de treballadors. Schilling s’estableix com a persona física “Eduardo Schilling, Fabricante de Armas“, amb domicili al passeig de Gràcia 24, segon, i el depositari de la fabricació és Luis Vives y Compañía, que disposa de la tenda al carrer Ferran 23.

L’any 1900, Eduardo Schilling i Pedro Paguaga constitueixen la companyia E. Schilling y P. Paguaga. El domicili social i la fàbrica es trasllada al carrer Llull 58, xamfrà Padilla (actual Zamora).

L’any 1903 canvi de nom de Luis Vives y Compañia a Eduardo Schilling Sociedad en Comandita, passant a ser propietari. Luis Vives va morir el 17 de desembre de 1905.

Sis anys després, la companyia disposa de 15 diferents models d’escopeta marca Jabalí: La Colonial, La Española, La Continental, San Huberto, Diana, La Especial, San Eustaquio, La Favorita, La Nemrod, La Victoria, La Pluma y La Campeón, de la gama normal, i La Jabalina, la Royal Guality y la Imperial Guality de gama alta.

Del matrimoni amb Ramona van néixer sis fills: Luis (x-1880), Eduardo (1883-1925), Carmen (1898-1922), Pilar, Francisca i Mercedes. En algunes publicacions apareix un altre fill anomenat Ramon, nascut el 1913.

Luis el primogènit va morir de molt petit. El seu segon fill, Eduardo va néixer el 25 de març de 1883. Va començar els estudis d’enginyeria industrial que va abandonar abans de 1900. Va entrar a formar part de l’empresa del seu pare i durant aquests anys va fer diferents viatges internacionals als Estats Units, Argentina, Anglaterra, Alemanya, …

Eduardo Schilling Montfort va morir a Barcelona el 13 de novembre de 1925, Eduardo, fill, es posa al davant de l’empresa. La poca capacitat empresarial i les moltes convulsions socials del país, condueixen a la venda de l’empresa l’any 1929.

Eduardo fill es casa el maig de 1919 amb Montserrat Utrillo Raymat, amb la que tenen dues filles, Maria Montserrat (1921-1940) i Maria Núria (1927-1938).

Eduardo Schilling Vives va morir l’1 de febrer de 1971.