A les acaballes del segle XIX, la pràctica del futbol es va reactivar a Barcelona per quedar-s’hi per sempre. És en aquell any 1899 quan es funden el FC Barcelona, el FC Català i un tercer equip format per membres del gimnàs Santanach.
Els expatriats britànics artífexs de la introducció del futbol a Barcelona feia uns anys, van crear un equip efímer, que la premsa va batejar com “Team Inglés”. Es van enfrontar fins a tres vegades amb els novells clubs de Barcelona. Alguns dels seus jugadors es van integrar en el FC Barcelona.

Un d’aquest partits va tenir lloc el 26 de desembre de 1899. Un combinat de socis del FC Barcelona i FC Català es van enfrontar al “Team Inglés”. Aquella tarda de dimarts festiu, Sant Esteve per als catalans i Boxing Day per als britànics, els dos equips es van trobar al velòdrom de la Bonanova. Per part del combinat: Soley, Mir, Lomba, Valdés, Planells, Artús, Gamper, Wild, Urruela, Ossó i Llobet; i per part britànica: A. Witty, E. Witty, E. Brown, F. Morrison, J. Parsons, Fitzmaurice, F. Ball, J. Ball, J. A Ball, W. Parsons (capità) i J.F. Bastow. L’arbitratge va correspondre una part a Arthur Leask i l’altra a Albert Serra. Aquest últim és qui ens va deixar la crònica del partit a La Vanguardia i a Los Deportes.

Els Ball

John Henry Ball, nascut l’any 1856 a Lambeth, barri de Londres, i Julia Emma Dale, nascuda l’any 1859 a Pancras (Londres), es van casar a Coventry el 5 de juny de 1881.
Van tenir 8 fills: John Henry, Frank, Percy Edward i Eleanor Marion, nascuts a Coventry, el 1883, 1884, 1886 i 1888, respectivament; Charles Bernard, nascut a Londres el 1889, David Lewis, nascut el 1891, Walter Lawrence nascut el 1893, aquests dos últims a Nottingham, i per últim, la petita Inez, nascuda al voltant de 1900 a Barcelona.

John Henry era enginyer i l’any 1889 crea una empresa, juntament amb altres socis, a Ilkeston, prop de Nottingham, anomenada Nottingham Mechanists Company, Ld. Ell era “especialista” en bicicletes, de fet va idear algunes modificacions que va patentar.
Anys més tard, el 1899, el trobem a Barcelona, apareix a la premsa en diverses ocasions: des de mecànic de bicicletes fins a inventor i constructor de maquinari.Ball va fundar una empresa anomenada J. H. Bell, Constructor de máquinas y tornillos, localitzada en el carrer Ali Bei núm. 26. Va inventar i patentar diferents maquinaris. A partir de 1905, l’empresa canvia el nom a “Sucesores de J. H. Bell” tot mantenint la localització.

El 13 d’octubre de 1901 Julia Ball va morir a Barcelona. L’any 1905 els diaris parlen d’un accident ocorregut al carrer de la Mercè: Lawrence, llavors tenia 13 anys, havia trobat un objecte metàl·lic a la muntanya de Montjuïc, i quan el manipulava li va esclatar i va perdre parcialment tres dits de la mà esquerra. Es tractava d’un fulminant dels que s’utilitzen per a treballs en pedreres i mines.

 
John Henry Ball va iniciar una relació amb Alice Margaret Poulton (1877-1947), filla d’una de les seves germanes. Amb ella va tenir tres fills més, Eva Margarita (1903-1988), Thomas Stephen (1906-1982) i Robert Andrew (1909-1988), tots ells nascuts a Barcelona.

De tornada a Anglaterra, va viure amb part de la família al castell del seu fill gran, John Henry, localitzat a Shaldon, comtat de Devon.

L’any 1932 la parella es va casar, però posteriorment el matrimoni va ser declarat nul. John Henry va morir al mateix Shaldon el 19 de gener de 1943.

Frank, Percy i Charles es van allistar a l’exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, Frank emigraria a Nova Zelanda, Percy, primer al Carib i després als EUA, David als EUA, Charles a Suïssa, Walter s’havia casat amb una barcelonina, Antònia Sánchez, amb la qual va tenir dos fills, John José i Julia Angela, i es va quedar a viure a Barcelona, i el fill gran, John Henry, pel que sembla es va convertir en el traficant d’armes més important del Regne Unit.

Els Ball i el futbol

John Henry Ball durant els anys de residència a Londres va practicar el rugbi. A partir de 1877 quan es va traslladar a Birmingham va començar a jugar a futbol en la posició de porter, encara que l’alçada no era la més convenient per aquest lloc (aproximadament 1,67). Inicialment, fitxa per un equip molt modest de la ciutat, els Arcadians, i la temporada 1879-1880 acaba fitxant per l’Aston Villa FC.

Amb The Villans juga uns 30 partits, la majoria amistosos, participant amb l’equip en la Birmingham Senior Cup, l’Staffordshire Senior Cup i la FA Cup. En les dues primeres competicions arriba a la final, guanyant la primera al Saltley College per 3 a 2 i perdent la segona amb el Wednesbury Old Ath per 2 a 1. En la FA Cup, l’equip participa en la segona ronda contra l’Stafford Road. El primer partit finalitza en empat a 1, necessitant un partit de desempat, que finalitza amb la victòria de l’Aston Villa per 3 a 1. La següent ronda li tocava jugar contra l’Oxford University. La directiva tot suposant que era una pèrdua de temps i de diners jugar contra un equip molt superior es va declarar forfeit. De fet, l’Oxford va arribar a la final, i va acabar perdent per 0 a 1 contra el Clapham Rovers.

El 1880, John es trasllada a viure a Coventry, inicia la temporada amb l’Aston Villa, però una retallada del club en despeses de desplaçament i allotjament va obligar John a plegar.(La distància entre Birmingham i Coventry són uns 35 km.)

---

En aquell partit de 1899 hi va participar tres jugadors amb el cognom Ball. La crònica apareix en tres diaris (dues són idèntiques, ja que l’autor és Albert Serra), a banda del llibre de Daniel Carbó. En tres de les publicacions, les inicials de dos dels Ball, són “F” i “J”, la del tercer membre és més dispar, apareix com “A”, “J. A.” i “W”.
El 26 de desembre de 1899, John, el pare, tenia 43 anys, John, el fill, 16 i Frank, 15; crec que són els que van jugar. La resta de germans eren massa petits per jugar. Molt probablement John Henry pare va ocupar la posició de porter.
Un any després, un Ball és inscrit amb el FC Barcelona per participar en la I copa Macaya. L’única inicial que apareix a Los Deportes és la “I”. Malgrat tot, en cap de les alineacions dels partits que va disputar el Barça apareix en Ball. Aquesta temporada, el mateix Ball arbitra dos partits, el primer partit oficial del país corresponent a la copa Macaya, entre el FC Barcelona i l’Hispània AC del diumenge 20 de gener de 1901, i un partit amistós entre el segon equip del FC Barcelona i el primer del Català FC. Novament, trobem Ball d’àrbitre, aquesta ocasió en el partit Hispània AC contra FC Barcelona de la segona edició de la Copa Macaya, de 6 de gener de 1902. Amb molta seguretat es tractaria de Frank Ball

Frank Ball

L’any 1902 es va crear un trofeu (medalla de la Federació Gimnàstica Espanyola) per a primers equips que no participaven en la copa Macaya d’aquell any i per a segons equips dels clubs que sí hi participaven. El primer equip de l’Internacional es va inscriure i un dels seus jugadors va ser Frank Ball. Va jugar els 12 partits del concurs en la posició de defensa.
La temporada següent, amb motiu de la Festa de La Mercè, la Federació Gimnàstica Espanyola va organitzar un altra competició que va resultar força polèmica. Finalment, només dos clubs es van inscriure, l’Espanyol i l’Internacional. El partit, disputat l’1 d’octubre, el va guanyar l’Internacional per 2 a 0.

És molt possible que Frank sigui el jugador del mig, dempeus de l’última fila. Sempre que la distribució de la foto sigui el clàssic 2-3-5 que utilitzaven. El company del costat seria Felipe L. Aguado de Filipines, les faccions del qual podrien delatar el seu origen.

La mateixa temporada es va crear la “Copa pergamino”, concurs en el qual podien participar els clubs fundats la temporada 1901-1902. L’Internacional i quatre clubs més es van inscriure. Frank Ball era jugador i capità de l’equip. L’internacional només va jugar 3 partits, després es va retirar del concurs. Frank apareix en 2 dels tres partits (en un d’ells no hi ha alineacions). I aquell 16 de novembre de 1902 és l’últim partit en què trobem en Frank.

Després d’un any sense notícies, un article aparegut a Los Deportes, informa que Ball era de retorn a Barcelona. Durant l’absència havia viscut a Anglaterra, “donde ha practicado algún tiempo el deporte” .

Retorna al seu club d’origen, l’Internacional, que tot just començava la participació al primer Campionat de Catalunya.

Molt bona actuació de l’Internacional en aquesta competició, es classifica segon per darrera de l’Espanyol, d’un total de deu equips (un d’ells s’havia retirat a la primera volta).

L’Internacional va jugar catorze partits, un d’ells es va anul·lar per l’abandonament abans explicat. A més en altres tres partits, l’equip contrari li va cedir els punts. Frank ball va participar en nou partits, a la seva posició de defensa esquerra. Només en un partit no es troba l’alineació. Tampoc va participar en el partit de desempat contra el català en la Copa Torino.