En dues ocasions, dels 271 partits disputats entre Barça i Madrid, dos germans, un a cada bàndol, es van enfrontar entre ells. Es tracta dels germans Bestit Martínez i Navarro Perona.

Bestit Martínez

Carles i Tomàs Bestit, nascuts a Barcelona, el primer el 7 de març de 1908 i el segon el 29 de gener de 1910, foren jugadors de futbol en la dècada dels 20 als 40.

Ambdós van començar la seva trajectòria al CE Europa, Carles l’any 1926 i Tomàs el 1927. L’any 1929 participen en la primera lliga de l’estat, a l’Europa li corresponia un lloc en la primera divisió per haver sigut semifinalista en l’edició del campionat d’Espanya de 1923. Els dos germans juguen contra el Barça aquesta primera lliga, i sembla que només Carles juga contra el Madrid. En el partit de tornada li fa un hat-trick al Madrid.

En finalitzar la temporada, Carles fitxa pel Barça, on roman entre 1929 i 1934, disputa 124 partits i marca 81 gols. Les dues següents temporades i últimes com jugador las juga al Girona FC.

Tomàs roman a l’Europa fins a l’any 1931, on fitxa pel Madrid. Després de 2 temporades, 4 partits jugats i dos gols marxa l’any 33 a l’espanyol, per fitxar aquell mateix any per l’Elx, on roman fins a l’any 42. Aquesta última temporada també d’entrenador.

A banda del partit Madrid-Barça, els germans Bestit també foren rivals en 6 ocasions més, en 5 Carles amb el Barça i Tomàs amb l’Europa, i en 1 Carles amb el Barça i Tomàs amb l’Espanyol.

Navarro Perona

Foren tres els germans Navarro, Joaquín, Alfonso i Alejandro. Tots tres van néixer a Gavà (Baix Llobregat), fills d’emigrants murcians. Joaquín, el gran, va néixer el 2 d’agost de 1921, Alfonso el 8 o 9 d’abril de 1928 i Alejandro el 13 de febrer de 1934.

Tots tres van començar a jugar en les categories inferiors del Gavà, quan encara es deia FC Gavà. Calia espanyolitzar i així es va fer l’any 1941 canviant el nom a CF Gavà. El seu oncle, Antonio Navarro Gracia, havia jugat en el club en el seu origen, 1928, va morir poc després (1931) mentre feia el servei militar.

Joaquín es va iniciar a les categories inferiors del Gavà, essent interrompuda per la guerra civil. La temporada 1939-1940, amb 18 anys pertany al primer equip del Gavà, on debuta en la primera divisió de la lliga catalana. Dues temporades després, fitxa pel Barça. A banda de diferents amistosos, Joaquín debuta en la lliga disputant els 7 primers partits marcant 3 gols. L’últim partit disputat per Joaquín va ser contra el Granada marcant 2 gols, el Barça va guanyar per 4 a 0. El Barça anava penúltim en la classificació, amb un partit guanyat, un empatat i la resta perduts. Joaquín no va disputar cap més partit oficial, només uns minuts en el partit amistós contra el Sabadell l’abril de 1942.

Aquella temporada el Barça va acabar en dotzena posició havent-hi de disputar la promoció. Set dies abans d’aquest partit, jugava la final de la copa contra l’Athletic Club guanyant 4 a 3. La promoció la va guanyar al Múrcia per 5 a 1. Les set següents temporades Joaquín juga al CS Sabadell, sis a primera i una a segona disputant 123 partits de lliga.

La temporada 1949-1950 fitxa pel Madrid, on li arriba l’èxit. Juga durant 7 temporades, guanya tres lligues, dues copes llatines i dues copes d’Europa. A més és convocat per la selecció en cinc ocasions.

L’any 1953 passaria a la història com el primer jugador a ser convocat per la selecció de la FIFA, el que li valdria el sobrenom de “fifo”. Es retira de professional a l’edat de 35 anys, l’any 1957.

Durant els anys de professional va disputar alguns partits amistosos amb el Gavà, coincidint en algun d’ells amb els seus germans.

Alfonso debuta en el primer equip del Gavà a l’edat de 16 anys (temporada 1944-45). L’any 1945 s’incorpora a les categories inferiors del Barça. Debuta en el primer equip el desembre del mateix any en un partit amistós contra l’Espanyol. La següent temporada s’incorporarà definitivament en el primer equip. Després d’1 temporada en categories inferiors del Barça, 4 temporades en el primer equip, 85 partits, 26 gols, 2 lligues, 1 copa llatina i 1 copa Eva Duarte, abandona el Barça i fitxa pel Sabadell de segona divisió (temporada 1950-51).

El gener de 1951, malgrat que va sortir d’una lesió fitxa pel Madrid i roman aquests últims mesos de la temporada i la següent (1951-1952). En aquestes coincideix amb el seu germà Joaquín.

Valladolid, Lleida i Osasuna foren els seus clubs durant les següents tres temporades, després del fracàs en el Madrid.

Curiosament, la temporada 1954-1955 fitxa per l’Espanya Industrial, l’equip filial del Barça, que militava a la segona divisió, però acaba jugant en el primer equip fins a la temporada 1955-1956. Llavors fitxa pel CD Condal, coincidint l’ascens de l’Espanya Industrial a primera divisió i canviant el nom pel Condal (s’havia de desvincular del FC Barcelona per poder jugar a primera divisió). L’any 1958 fitxaria pel Girona, passant posteriorment pel Nàstic i el Sant Andreu, on coincideix en els dos equips amb el germà petit de la nissaga, Alejandro. Va acabar novament en el club que va veure formar-se, el Gavà.

Com el seu germà Joaquín, no perdia l’ocasió de jugar amb el Gavà en partits amistosos de certa importància.

D’Alejandro no hi ha moltes referències. Sembla que va arribar al primer equip del Gavà. Va jugar a l’espanyol Amateur, al Nàstic i al Sant Andreu, tornant novament al Gavà.

Els tres germans van jugar junts amb el Gavà en dos partits amistosos. El primer en homenatge a Joaquín, l’agost de 1953, contra una selecció de jugadors, i el segon en homenatge a Alfonso, el juny de 1955 contra el FC Barcelona.

       Fonts:

http://cfgava.blogspot.com.es/

Mundo Deportivo

ARCA