En aquestes dates, fa 80 anys, alguns dels jugadors del primer equip del FC Barcelona que no havien marxat amb l’esclat de la guerra, es trobaven a Mèxic. Mesos enrere el FC Barcelona havia rebut l’oferta de l’Asturias FC de Ciutat de Mèxic per jugar una sèrie de partits durant el mes de juny.

El diumenge 16 de maig, el primer equip del FC Barcelona s’acomiadava del públic barcelonès jugant un partit contra una selecció catalana de jugadors dels equips de primera categoria. El dimarts 18 a les 7 del matí, 20 persones, dels quals 16 eren jugadors, agafaven el tren a l’estació de França, destinació París.

Després de romandre uns dies a la capital francesa, el dilluns 24, jugadors, tècnic i directius es dirigeixen a Saint-Nazaire, on agafen el vapor Mexique de la naviliera francesa, Compagnie Générale Transatlantique. La destinació, Veracruz (Mèxic).

La guerra conseqüent del cop d’estat militar significà l’exili de molts republicans. Molts dels exiliats foren nens, els anomenats nens de la guerra. El govern republicà, amb el fi d’allunyar-los del conflicte i aconseguir ressò internacional a favor de la seva causa, els va enviar a diferents països, França, Bèlgica, Gran Bretanya, URSS, Mèxic, Suïssa i Dinamarca. Aproximadament 33.000 nens van ser exiliats.

Una de les històries prou conegudes és la de “los niños de Morelia”: 456 nens de diferents regions d’Espanya, d’edat compreses entre els tres i els 15 anys, eren reunits a Barcelona i enviats en tren fins a Bordeus. En aquesta ciutat, el 27 de maig eren embarcats en el vapor Mexique, el mateix vaixell en què viatjava l’equip del FC Barcelona!!
Així ho relatava el diari “El Informador” de la ciutat mexicana de Guadalajara, en la seva crònica del diumenge 6 de juny durant l’escala del vaixell en l’illa de Cuba: “La Havana, junio 5.- A bordo del trasatlántico ‘Mexique’ pasó hoy por aquí, rumbo a México, el equipo de futbol ‘Barcelona FC’ que jugará una serie de seis partidos en aquel país. Dicho comjunto es el campeón de Cataluña y de España y varias veces ha contendido con México en juegos internacionales.
También salieron de aquí con destino a México 500 niños españoles a bordo del mismo trasatlántico.
Las autoridades no permitieron que dichos niños desembarcaran y solo se autorizó fueran visitados únicamente por los diplomáticos españoles y por el comité que les llevó vestidos, juguetes y dinero en efectivo, todo por valor de varios miles de dólares que fueron donados por sociedades locales y por el Presidente de la República, doctor Laredo Brú, quien fue recibido con júbilo por 340 niños y 160 niñas a bordo del ‘Mexique’.”

A les dues de la tarda del dia 7 de juny el Mexique feia l’entrada al port de Veracruz. Els nens van ser rebuts amb tots els honors i van ser portats a Morelia. Els jugadors, més discretament, es van dirigir cap a Ciutat de Mèxic.
S’ha escrit molt sobre “los niños de Morelia”, es poden trobar moltíssimes referències a internet. No cal escriure res més, únicament una descripció del que va significar aquest exili forçós: “La historia de los niños de Morelia es como el chocolate, muy amarga y con momentos dulces”
De la gira del Barça, ho deixo per una altra ocasió.