En aquestes dates, fa 80 anys, alguns dels jugadors del primer equip del FC Barcelona que no havien marxat amb l’esclat de la guerra, es trobaven a Mèxic. Mesos enrere el FC Barcelona havia rebut l’oferta de l’Asturias FC de Ciutat de Mèxic per jugar una sèrie de partits durant el mes de juny.

El diumenge 16 de maig, el primer equip del FC Barcelona s’acomiadava del públic barcelonès jugant un partit contra una selecció catalana de jugadors dels equips de primera categoria. El dimarts 18 a les 7 del matí, 20 persones, dels quals 16 eren jugadors, agafaven el tren a l’estació de França, destinació París.

Després de romandre uns dies a la capital francesa, el dilluns 24, jugadors, tècnic i directius es dirigeixen a Saint-Nazaire, on agafen el vapor Mexique de la naviliera francesa Compagnie Générale Transatlantique. La destinació, Veracruz (Mèxic).

La guerra conseqüent del cop d’estat militar significà l’exili de molts republicans. Molts dels exiliats foren nens, els anomenats nens de la guerra. El govern republicà, amb el fi d’allunyar-los del conflicte i aconseguir ressò internacional a favor de la seva causa, els va enviar a diferents països, França, Bèlgica, Gran Bretanya, URSS, Mèxic, Suïssa i Dinamarca. Aproximadament 33.000 nens van ser exiliats.

Una de les històries prou conegudes és la de «los niños de Morelia»: 456 nens de diferents regions d’Espanya, d’edat compreses entre els tres i els quinze anys, eren reunits a Barcelona i enviats en tren fins a Bordeus. En aquesta ciutat, el 27 de maig eren embarcats en el vapor Mexique, el mateix vaixell en què viatjava l’equip del FC Barcelona!!
Així ho relatava el diari «El Informador» de la ciutat mexicana de Guadalajara, en la seva crònica del diumenge 6 de juny durant l’escala del vaixell en l’illa de Cuba

La Havana, 5 de juny.- A bord del transatlàntic «Mexique» ha passat avui per aquí, rumb a Mèxic, l’equip de futbol «Barcelona FC», que jugarà una sèrie de sis partits en aquell país. Aquest conjunt és el campió de Catalunya i d’Espanya i diverses vegades s’ha enfrontat amb Mèxic en partits internacionals.
També van sortir d’aquí amb destinació a Mèxic 500 nens espanyols a bord del mateix transatlàntic.
Les autoritats no van permetre que aquests nens desembarquessin i només es va autoritzar que fossin visitats pels diplomàtics espanyols i pel comitè que els va portar roba, joguines i diners en efectiu, tot per un valor de diversos milers de dòlars que van ser donats per societats locals i pel president de la República, doctor Laredo Brú, que va ser rebut amb alegria per 340 nens i 160 nenes a bord del «Mexique».

A les dues de la tarda del dia 7 de juny el Mexique feia l’entrada al port de Veracruz. Els nens van ser rebuts amb tots els honors i van ser portats a Morelia. Els jugadors, més discretament, es van dirigir cap a Ciutat de Mèxic.
S’ha escrit molt sobre «los niños de Morelia», es poden trobar moltíssimes referències a internet. No cal escriure res més, únicament una descripció del que va significar aquest exili forçós: «La historia de los niños de Morelia es como el chocolate, muy amarga y con momentos dulces»
De la gira del Barça, ho deixo per una altra ocasió.