Amb el partit del passat diumenge 23 d’abril, Barça i Madrid s’han trobat en 3 ocasions en aquesta transcendent data.
El dia de Sant Jordi de 1917, és a dir, 100 anys abans de l’últim partit, el Barça i el Madrid s’enfrontaven en un segon matx d’una competició amistosa, coneguda com la “Copa Foronda”.
Un any abans d’aquesta data, arran de l’eliminatòria del Campionat de Copa entre els guanyadors dels campionats regionals Centre i Catalunya, el Madrid i el Barça, s’enfrontaven en una eliminatòria disputada i tensa que va requerir dos partits de desempat. La premsa de cadascuna de les ciutats acusava a l’equip de l’altra ciutat d’haver “jugat brut”. Arran d’aquesta eliminatòria les relacions entre els dos clubs varen quedar trencades, amb les conseqüències que es derivaven entre les dues federacions regionals.
Mariano de Foronda, personatge de caire conservador, director de la Companyia de Tramvies de Barcelona, havia fet l’oferiment d’una copa d’argent a disputar en matxes amistosos entre les federacions Centre i Catalana. Aquest oferiment per culpa de l’eliminatòria de Copa, mai va prosperar. El ressentiment d’uns i altres era evident.
El desembre de 1916, una vegada restablertes les relacions entre les dues Federacions, se cedeix el trofeu perquè sigui gestionat per la Federació Centre. Les bases del concurs són publicades el gener de 1917. Un dels punts i pel qual no va haver-hi acord entre les dues federacions va ser que els partits s’havien de disputar a Madrid, incloent el del teòric desempat.
Finalment, el Madrid FC i el FC Barcelona pacten la celebració de dos partits de futbol pels dies 21 i 23 d’abril. El guanyador obtindria el trofeu donat per Foronda.
Aquesta temporada 1916-1917, el Madrid FC es proclamaria guanyador del Campionat de la Federació Centre, cosa que li va donar el dret a competir en el Campionat d’Espanya, del qual també resultaria guanyador. Pel FC Barcelona va ser una temporada difícil: esclata el cas Garchitorena, quedant quart al Campionat de Catalunya.

Els jugadors del FC Barcelona es desplacen el dia 20, agafant el “rápido”. Els desplaçats són: Lluís Bru, Eduard Reguera, Joan Pedret, Jaume Amat, Pere Llobet, Agustí Sancho, Francisco Baonza, Juan Garchitorena, León Serrats, Vicenç Martinez, Salvador Hormeu i Carlos Maria Rovira. A la foto de l’equip apareixen 13 jugadors, però no se sap qui és aquest tretzè jugador, que a més no va disputar ni un minut dels dos partits. Els partits es disputen en dissabte i en dilluns, dos dies laborables. Sembla que la Sociedad Gimnástica tenia aparaulat el diumenge 22. Malgrat ser dies laborables, i l’abusiu preu, l’entrada general costava 6 reals, el camp va estar ple de gom a gom.

Primer partit: a dos quarts de 4 del 21 d’abril, al terreny del Madrid FC, O’Donnell, es troben els dos equips. L’àrbitre, Pelayo Serrano, de l’Athletic Club de Madrid, i jutges de línia Prota, del Madrid FC, i Sancho del FC Barcelona.

Teus
Manzanedo – Múgica
Zabalo – Artola – Álvarez
De Miguel – Sansinenea – Bernabeu – Petit – Aranguren

Rovira – Hormeu – Martinez – Serrats – Garchitorena
Baonza – Llobet – Amat
Pedret – Reguera
Bru

La crònica del partit el relata avorrit i dur, amb domini del Madrid la major part del temps. Comença marcant el FC Barcelona mitjançant Martinez. Bernabeu marca en dues ocasions para el Madrid, finalitzant la primera part. A la segona part Sansinenea marca el tercer pel Madrid. Manzanedo comet un penal que es fallat pel FC Barcelona. Alguns mitjans madrilenys acusen el FC Barcelona de voler iniciar “el juego catalán”, és a dir, brut, donat que a la segona part Santiago Bernabeu és lesionat, pel que sembla de gravetat. Alguns mitjans escriuen que va ser substituït per Caballero. També informen que Llobet va jugar mitja part essent substituït per Sancho.

Segon partit: a dos quarts de 4 del 23 d’abril, al terreny del Madrid FC, O’Donnell, es tornen a trobar els dos equips. L’àrbitre, Serrano, de l’Athletic Club de Madrid, i jutges de línia Prota i Sancho.

Teus
Erice – Múgica
Aranguren – Artola – Álvarez
De Miguel – Sansinenea – Petit – Saura – Aranguren

Rovira – Hormeu – Martinez – Serrats – Garchitorena
Baonza – Llobet – Amat
Pedret – Reguera
Bru

Aquest segon partit va finalitzar en empat a zero. Partit més interessant, jugat de poder a poder amb domini altern, el Madrid va estavellar dues pilotes al pal i Saura va fallar un penal estavellant la pilota a la creueta.

A la fi del partit, Mariano de Foronda va fer el lliurament de la copa al capità, Sotero Aranguren, de l’equip guanyador, el Madrid FC. També va repartir medalles entre tots els jugadors.