John Hamilton nascut el 19 de febrer de 1876 a Newmilns (Escòcia), va ser el primogènit dels dotze fills del matrimoni format per David Hamilton (1856-1918) i Elisabeth Gray (1858-1940). 

Un cop acabats els estudis, va començar a treballar a una de les nombroses fàbriques tèxtils de la localitat, propietat de John Shields.

Quan aquest va obrir la factoria de Sant Martí de Provençals l’any 1893, és probable que Hamilton fos un dels primers treballadors a desplaçar-s’hi. Tenia aleshores 18 anys.

A Sant Martí també s’hi va traslladar el seu cosí germà James Dykes, fill de John Dykes i Jane Hamilton, germana de David Hamilton.

L’agost de 1900, a conseqüència de patir una infecció per la febre tifoide va romandre ingressat a l’antic hospital evangèlic de Barcelona.

El primer de gener de 1906, es va casar a Escòcia amb Marion Holland Steven.

L’any 1911 va néixer a Barcelona el seu únic fill, David Steven Hamilton

Al voltant de la primera guerra mundial, el matrimoni i el fill van retornar a Escòcia, on s’instal·laren a Darvel, a una mica més de 3 kms. de Newmilns.

John va morir el 10 d’abril de 1947 a la mateixa localitat de Darvel. La seva esposa moriria cinc anys més tard.

ESPORTS

És possible que tant John Hamilton com James Dykes formessin part de l’equip escocès de Sant Martí que, durant l’hivern de 1893-1894, es va enfrontar a l’equip d’anglesos de la ciutat de Barcelona, el Barcelona FC.

(https://memoriesfutbolcatala.com/2020/12/25/barcelona-cricket-club-els-primers-en-jugar-a-futbol/)

La primera referència a Hamilton a la premsa es produeix arran del tercer partit disputat l’hivern de 1899-1900 entre una selecció de jugadors del FC Barcelona i el Català FC, i un equip format per expatriats anglesos amb la col·laboració de Hamilton i Dykes. El resultat va ser de 0 a 4 favorable als britànics. Aquell mateix dia, segons informava el setmanari Los Deportes, el secretari del recentment fundat Sant Andreu FC —futur Escocès FC— reptava el FC Barcelona i el Català FC a disputar un partit.

El diumenge 2 de febrer es van enfrontar el FC Barcelona i l’Escocès FC al velòdrom de la Bonanova. Hamilton va jugar de porter. Va guanyar el Barça per 2 a 0

Set dies més tard, en un nou enfrontament entre el Barça i el Català, els equips es van tornar a veure les cares. En aquesta ocasió, el Català va alinear sis jugadors de l’Escocès. Malgrat això, el Barça va tornar a guanyar, aquest cop per 4 a 0. Durant el partit, l’àrbitre William Mauchan va expulsar Gold, de l’Escocès, i Harris, del Barça, després d’una baralla al mig del camp. Com a conseqüència d’aquest incident, la junta del Barça, reunida en sessió extraordinària, va comunicar “als senyors escocesos que integraven el bàndol del Català, la decisió de no jugar amb ells durant un any, a no ésser que donessin completa satisfacció al Barcelona per l’incident ocorregut i que per ells fou provocat“.

Fins a l’estiu es van disputar vuit partits: sis entre el Català i l’Escocès —Hamilton va jugar-ne cinc, ja que en un va actuar d’àrbitre—; un entre els expatriats britànics i els oficials del creuer HMS Calliope, en què Hamilton va ocupar la porteria; i un darrer partit entre un grup de dissidents del Català, embrió del futur Hispània AC, i el FC Barcelona.

Les tres temporades següents, ja amb l’Hispània constituït, Hamilton va entrar a formar part de l’equip i en va ser nomenat capità. Durant aquest període va jugar principalment en posicions defensives (defensa o migcampista), atès que Samuel Morris ocupava habitualment la porteria. En el primer partit oficial de la primera edició de la Copa Macaya no va poder jugar a causa d’una malaltia.

En el partit decisiu contra el FC Barcelona, disputat el 14 d’abril, l’Hispània només necessitava un empat per proclamar-se campió. En bona part gràcies al treball defensiu de Hamilton i Gold, l’equip va aconseguir resistir l’intens setge blaugrana. Gamper va ser marcat per dos homes, fet que li va impedir desenvolupar el seu joc habitual. A la segona part, Hamilton va avançar la seva posició i va passar a la davantera.

Els dies 17 i 21 de maig de 1903, seleccionat entre els millors jugadors de la ciutat de Barcelona, va jugar dos partits interclubs.

El Campionat de Barcelona (Catalunya) de 1904-1905 es va disputar entre cinc equips de la ciutat, FC Barcelona, C Espanyol F, FC Internacional, Català SC i FC X. Després de sis jornades disputades en la primera categoria, l’Espanyol i l’Internacional lideraven la classificació amb 9 punts, seguits pel Barça amb 8 (el Català havia derrotat el Barça per 4 a 1). El Català i el FC X ja no tenien opcions de proclamar-se campions.

Als tres primers equips els restaven dos partits cadascun, dos dels quals eren Barça–Internacional i Barça–Espanyol. Internacional i Espanyol van guanyar els seus respectius partits, sumant els dos punts, fet que obligava el Barça a imposar-se en els dos enfrontaments restants si volia guanyar el campionat.

El Barça va fitxar Hamilton i un dels germans Black —probablement John—. Els dies 30 d’abril i 14 de maig va vèncer l’Internacional per 1 a 2 i l’Espanyol per 2 a 3, aconseguint així el títol. Segons les cròniques, Hamilton va tenir un paper fonamental en la defensa.

A banda d’aquests dos partits oficials, Hamilton va disputar dos amistosos més amb el Barça. Segons cròniques de finals de 1906, encara pertanyia a la disciplina del club. Així, els dies 29 i 30 de novembre s’anunciava l’inici de les activitats del Barça de cara a la nova temporada amb un partit entre el primer i el segon equip, en el qual figurava Hamilton. No hi ha, però, cap crònica que confirmi que arribés a jugar-lo.

L’últim partit conegut d’en Hamilton va ser el 8 de setembre de 1911. Amb motiu del triomf del campionat de Catalunya de la temporada anterior, es va disputar un partit a benefici de la Casa Provincial de Caritat, entre l’equip campió i un conjunt d’antics jugadors ja retirats. Hamilton, de nou va ocupar la porteria, i malgrat encaixar set gols, El Mundo Deportivo explica: “De los jugadores decanos sobresalieron Hamilton, que en más de un trance apurado demostró que no en vano ha sido profesional de puerta”.

ARBITRATGE

Tot i que des de la seva arribada a Barcelona Hamilton ja havia arbitrat alguns partits, no va ser fins a l’any 1909, un cop retirat com a jugador, que va ser designat membre del comitè d’àrbitres. Des d’aleshores i fins a 1916 va dirigir nombrosos partits, tant oficials com amistosos, i les cròniques, majoritàriament, en destacaven la bona actuació.

Probablement el partit més complex que va arbitrar va ser el FC Barcelona – RCD Espanyol corresponent a la Copa Pirineus. El diumenge 10 de març de 1912 es disputava l’eliminatòria de la ciutat de Barcelona al camp del carrer Indústria. Hamilton va ser l’àrbitre del partit, i per primera vegada es permetia que un jutge aliè a la USFSA dirigís un encontre de la competició.

Va ser un partit dur, amb moltes faltes i interrupcions: un penal a favor del Barça, un penal no assenyalat a favor de l’Espanyol, i cròniques periodístiques que oscil·len entre l’elogi de la seva imparcialitat i la crítica per un arbitratge desencertat.

L’últim partit conegut arbitrat per Hamilton va ser l’amistós entre el FC Barcelona i el Basilea, el dia de nadal de 1916.

ALTRES ESPORTS

A partir de 1915 i fins que se’n va anar, Hamilton s’aficiona al tir, participant en diferents competicions.

LES IMATGES SÓN PROPIETAT DE LORRAINE HAMILTON, BESNETA D’EN JOHN HAMILTON, A LA QUAL LI AGREIXO EL SEU AJUT I PERMÍS PER PUBLICAR-LES.