Mai hauria pensat que podria escriure una tercera part de la Copa Pirineus, però algunes troballes mai conegudes demanaven una tercera entrada.
Abans, però, donat que he trobat un dels resultats que faltava de la competició, afegeixo el resum d’aquesta. Només faltarà un resultat per tenir-la completa
La segona part de la Challenge va acabar amb un interrogant “Què va passar amb el trofeu?”.
El trofeu de la Challenge era un objecte d’art que representava “El Destí”, obra de l’escultor francès Moreau, amb un valor d’uns 600 francs i donat per Paul Labat.
Penso que només existeix aquesta imatge del trofeu, de quan el Barça va ser campió per primera vegada, l’any 1910.
El reglament de la competició, del qual només disposo els que es van publicar l’any 1910 i 1912, deien que les finals s’havien de disputar a Tolosa, que l’objecte romandria en custodia del guanyador durant un any i que seria retornat, quinze dies abans (1910) i un mes abans (1912).
Les finals de la quarta i cinquena edició van ser jugades a Barcelona. Tant el Barça com guanyador de la quarta edició, com l’Espanya guanyador de la cinquena edició, pactarien unes condicions no conegudes amb el Comité des Pyrénées i amb els equips rivals perquè la final es disputés a Barcelona.
La cinquena edició, com dic, va ser guanyada per l’Espanya, per tant, i en teoria li haurien d’haver donat el trofeu.
En la següent imatge on s’exposen els trofeus de l’Espanya no hi ha ni rastre, potser ja l’havien retornat o potser no li van donar?
Què va passar realment?
Quan l’Espanya va ser campió de la cinquena edició, Gamper va rebre una carta de Naudy, secretari del Comité des Pyrénées en la que deia que el trofeu romanès en poder del Barcelona i no li donés a l’Espanya, ja que aquest havia incomplert els compromisos contrets amb l’equip finalista, la Comète et Simiot. Recordem que Gamper ja no formava part de la junta del FC Barcelona, la temporada 1913-1914 el president fou Francesc de Moxó i de Sentmenat, i la temporada 1914-1915 Àlvar Presta, que va dimitir pocs mesos després, quedant al capdavant del club, en Joaquim Peris de Vargas, vicepresident. Però la carta li van enviar a Gamper (!?)
Dies després, el mateix diari que havia inserit aquesta notícia, havia inclòs un nou article, a causa de la carta que li havia enviat Poch, president de l’Espanya, en la que deia que la notícia era falsa.
Tal com vaig dir a la primera part de la Challenge, el creat Comité Français Interféderal (CFI) l’any 1907 va acabar controlant el futbol francès en contraposició a la USFSA. El 1913, pràcticament totes les federacions de futbol francès estaven afiliades al CFI. La guerra va impedir la unificació real, però el 7 d’abril de 1919 el CFI va votar la conversió en una federació francesa de futbol única. Al sud de França s’havien creat noves organitzacions, sota l’empara de la FFFA, que van acabar fundant les lligues del Sud-est, del Sud-oest i del Midi.
Malgrat tot, la USFSA no llençava la tovallola, el Comité des Pyrénées va intentar reeixir la Challenge l’any 1919, tal com indicava l’article de Le Télégramme quan indicava el calendari de l’Stade Tolulousain.
La realitat és que no he trobat res sobre una nova Challenge de la temporada 1919-1920
Al Butlletí Oficial del Futbol Club Barcelona de l’abril de 1921, ja s’indica que s’havia de respondre pel tema de la Copa Pirineus.
Una vegada desapareguda la USFSA i controlat el futbol per la Ligue du Midi, emparada en la FFFA, el 21 de juny de 1921 es demana la restitució del trofeu de la Challenge, retingut il·legalment pel FC Barcelona.
I per fi, un article aparegut a Le Télégramme el 12 d’octubre de 1921 acusava directament al FC Barcelona per apropiació indeguda del trofeu, amb amenaces per al mig al delegat de la Ligue du Midi desplaçat a Barcelona.
Malauradament, no he trobat cap més article que faci referència al trofeu. Qui es va quedar el trofeu, el FC Barcelona?, un directiu?
Si va ser la primera opció, potser va ser destruït amb els bombardejos de la guerra civil (16 de març de 1938)?