La història dels primers anys del futbol català amaga nombrosos enigmes, i un dels més curiosos és el del jugador que ha estat conegut com a White. Tradicionalment, s’havia identificat el futbolista del FC Barcelona amb un escocès que havia militat abans a l’Escocès FC i a l’Hispània AC entre 1900 i 1903. La investigació presentada en aquest article demostra que aquella identificació, repetida durant dècades, era incorrecta: el blaugrana no era White, sinó Witte, un jugador anglès. Més d’un segle després, la semblança entre els dos cognoms ha quedat finalment aclarida.
Els White
William White neix el 27 de març de 1835 a Arbroath, localitat portuària a un 26 km al nord de Dundee. Laboralment, i des de ben jove està relacionat estretament amb el tèxtil, el cens de 1851, quan tenia setze anys, posa de manifest el treball amb maquinari del lli (Machine maker flax). El 1861 s’allotja a Montrose, a casa de la que seria la seva primera muller, Mary Taylor Falconer (1839-1868), la descripció laboral que fa el cens és la mateixa: maquinari del tèxtil. El 1863 es casa amb Mary, i s’instal·len a Dundee, on tindran dos fills, Alexander Cruickshank (1866-1939) i Mary Watt (1868-?). El cens de 1871 ens posa de manifest el progrés professional de William, arriba a ser «mill manager», és a dir, director d’una fàbrica mecanitzada de tèxtil de Dundee.
Durant el segle XIX i començaments del XX, Dundee (al comtat històric d’Angus) es va convertir en el principal centre mundial de la indústria del jute. Va arribar a ser coneguda com a “Juteopolis”, perquè el jute dominava completament la seva economia i societat. Les importacions de jute (sobretot des de Bengala/Índia) van créixer enormement: d’unes poques mil tones al segle XIX a centenars de milers cap al 1900. Milers de treballadors (fins a 5.000 en una sola fàbrica gran) hi estaven empleats, i la ciutat es va expandir gràcies a aquesta indústria.
Un any després de la mort de Mary, es torna a casar a Jane Porter (1843-1891), tindran entre cinc i set fills (veurem que per les circumstàncies és molt difícil seguir el fil de la família), Margaret Middleton (1870-1902), Isabella Aitken (1872-1901), Jane Porter (1874-1964), Alice Warren (1877-?) i William Girones (1882-1954), els quatre primers nascuts a Dundee i l’últim a Arbroath. Algunes fonts informen que va tenir dos fills més, nascuts a Sant Martí de Provençals, Alice Stevenson (1880-?) i George Porter (1885-?).
En algun moment de finals del decenni dels setanta, tota la família o part d’ella es trasllada a Sant Martí de Provençals per dirigir la companyia Godó Germans, Milà i Cia.
Durant la dècada de 1860, els germans Carles Godó i Pié (1834-1897) i Bartomeu Godó i Pié (1839-1894) es van establir a Barcelona, on es dedicaren principalment al comerç tèxtil. Anys més tard s’associaren amb Pere Milà i Pi per crear la societat Godó Germans, Milà i Companyia, especialitzada en la filatura de jute, una fibra emprada sobretot per a la fabricació de sacs i xarpelleres, tot i que també processaven cànem i lli.
La factoria ja estava en funcionament l’any 1880. Aquell mateix any, Bartomeu Godó va sol·licitar autorització per reconstruir una part de les instal·lacions del carrer d’Enna —actual carrer de Ramon Turró— que havia quedat malmesa a causa d’un incendi. Durant els anys següents, entre 1880 i 1889, el complex industrial va experimentar diverses ampliacions al voltant dels actuals carrers Doctor Trueta i Llacuna. El 1892, l’empresa adoptà la denominació de Godó i Companyia.
La fàbrica arribà a ocupar prop de dos mil treballadors, en gran part dones i infants, que sovint havien de suportar unes condicions laborals molt exigents. Les obreres eren popularment conegudes amb el malnom de xinxes, ja que la forta olor produïda per la pols del cànem impregnava la roba que duien.
Després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, la família Godó va posar a disposició de la Guàrdia Civil un dels seus edificis perquè hi fos instal·lada una caserna. Anys més tard, amb l’esclat de la Guerra Civil, l’empresa fou col·lectivitzada i passà a anomenar-se Societat Obrera Filadora de Jute.
Un cop finalitzat el conflicte, Carles de Godó i Valls va recuperar la propietat de les instal·lacions, però les cedí gratuïtament a l’estat espanyol. Aquest hi va habilitar la «prisión provisional de Pueblo Nuevo», una presó política que va funcionar entre 1939 i 1942 sota la dependència administrativa de la Presó Model de Barcelona.
Per aquest centre penitenciari hi van passar més d’11.000 presos republicans, dels quals 1.619 acabaren afusellats al Camp de la Bota. Quan la presó va clausurar les seves portes l’any 1942, el recinte va tornar novament a mans de la família Godó.
Isabella i Margaret, moririen de tuberculosi els anys 1901 i 1902 a Sant Martí, respectivament. William moriria a Arbroath l’any 1906. Per tant, William va exercir de director fins a principis del segle XX.
El domicili indicat al registre és el carrer Wad-ras, actual Dr. Trueta, molt a prop d’on estava la fàbrica el Cànem.
William Girones White
El nostre futbolista va néixer el 15 de gener de 1882 a Arbroath, va ser el setè o vuitè fill de William.
Al Regne Unit és (o era) costum posar un segon, tercer i fins a un quart nom. Aquests tenien l’origen en els cognoms de les mares, avis o besavis, però també de gent molt propera a la família. Així en el cas de la família White, el segon nom Cruickshank (Alexander), és el cognom de l’àvia paterna, Watt (Mary) de l’àvia materna, MiIddleton (Margaret), també de l’àvia materna de la segona dona, Porter (Jane), cognom de la segona muller. Del segons cognoms Aitken, Warren i Girones no he trobat a ningú en la família, però ningú pot discutir l’origen català de Girones, per tant, l’any 1882, William ja tenia relació amb Catalunya.
Depenent de l’any, trobar registres de naixements a Sant Martí abans de la seva integració a Barcelona és difícil, per no dir impossible. Segons algunes fonts, el 1880 William i Jane van tenir una filla nascuda a Sant Martí, Alice Stevenson, segon nom del qual tampoc he trobat relació, però seria estrany que dues filles tinguessin el mateix nom, llevat que la primera morís abans de 1880, però no a Escòcia, ja que no hi ha cap registre de defunció, per tant, hauria mort a Sant Martí, cosa que corroboraria la teoria del desplaçament a Catalunya abans de 1880. D’en George Porter, altre potencial fill nascut a Sant Martí, tampoc he trobat cap dada.
I, a banda del futbol, poques coses sabem de William Gironès, es va casar l’any 1942, probablement a Gibraltar amb Leonor González (1905-1986) i va tenir un fill, George (1942-2019). Va morir a Gibraltar el 18 de gener de 1954.
Futbol
La primera aparició d’un White als diaris és amb motiu d’un dels partits entre el FC Català i l’Escocès FC. Tres diaris amb la notícia calcada informen del partit a celebrar aquella mateixa tarda del diumenge primer d’abril de 1900, i en les alineacions s’informa que juga un tal J. Wite.
Que el cognom estigui mal escrit és fins i tot comprensible, però la J?, és difícil confondre encara que William fos «Guillermo»!! Podria ser el seu (teòric) germà George, la J de Jorge?, en tot cas tindria catorze anys el dia del partit, i William (Girones) divuit.
El 10 de novembre de 1900, l’última crònica que apareixerà en un diari sobre l’Escocès FC, aquest s’enfrontava a l’Hispània AC l’endemà. El Noticiero Universal informa que un White jugaria, cosa que no es confirma i a més l’Hispània va haver de cedir alguns jugadors per poder completar l’equip.
No es tenen cap notícia més fins principis de 1902. El setmanari Los Deportes informa de la incorporació de Guillermo White a l’Hispània. El diumenge 27 de gener juga el seu primer i únic partit, era el quart partit de l’Hispània que disputava de la Copa Macaya aquesta vegada contra el FC Català.
Una de les raons per les quals va deixar de jugar va ser el dol que havia de mantenir per la mort de la seva germana Margaret.
En aquesta temporada el primer equip de l’Hispània juga 27 partits, 8 amistosos, 6 de la tercera copa Macaya i 13 de la copa Barcelona. Entre partits sense alineacions o incompletes o no juga, White apareix en 14: 5 amistosos, 5 de la copa Macaya i 4 de la copa Barcelona.
El 19 d’octubre de 1893 entrava en funcionament la factoria Johnston, Shields & co (La Escocesa) de Sant Martí de Provençals. El propietari, John Shields juntament amb Steegmann, havien aconseguit per part del govern espanyol el dret exclusiu de la fabricació de cortines de punt. Thomas Shields, germà de John va ser director-gerent de la factoria els següents vint-i-cinc anys.
La germana de William White, Jane Porter estava casada amb Joseph Hood Mitchell, i la seva germana, Janet Mair, s’havia casat l’any el 1901 amb John Shields. Joseph va ser el substitut de Thomas en la direcció de la factoria.
El 2 de juliol de 1936, Joseph era assassinat. Joseph i el seu nebot Laurence es dirigien en automòbil a la factoria. A l’altura del carrer Almogàvers amb Dos de Maig, van ser metrallats des d’un taxi que es va fugar. Joseph va morir a l’acte, Laurence va quedar mal ferit, però se’n va sortir. Les investigacions van relacionar a la CNT amb uns acomiadaments, però no es va arribar a cap acusació. Dies més tard, amb el cop d’estat, el cas va quedar arxivat.
Aquest fet va deixar molt tocada a la república, el govern de la Generalitat va publicar una relació de propietats britàniques que s’havien de respectar. Però el mal ja estava fet.
