Smart prové d’un malnom anglosaxó que descrivia algú enèrgic o àgil. Deriva de l’anglès mitjà smert i de l’anglès antic smeart. Segons les bases de dades de distribució genealògica com Forebears, el cognom es troba principalment en països de parla anglesa, tot i que hi ha presències destacables en altres regions per migracions recents, encara que la concentració més gran de persones amb el cognom Smart es troba als Estats Units i a Anglaterra.
En honor al significat del cognom, Don Adams va encarnar a l’Agent 86 en la sèrie americana Get Smart. També una marca coneguda d’automòbils va batejar a un model amb aquest nom.
I Smart va ser un jugador encara no identificat del FC Barcelona, inclòs dins dels nascuts al Regne de la Gran Bretanya i Irlanda, que va participar en uns pocs partits, tant oficials com amistosos, entre 1900 i 1904, en les demarcacions de porter i defensa.
A les hemeroteques digitalitzades he trobat prop de 65 entrades relatives a Smart, en 44 d’ells sense cap inicial, 13 amb les inicials A.I. i a molta distància A.Y. en 3 ocasions, A.J. en 2, i A.S. i Y. en 1.
Recercant per internet vaig trobar 3 Smart amb les inicials A.I.: Archibald Ingran, escocès mort a Nova Zelanda el 1890, Albert Islip, anglès, mort el 1878 i Alfred Innis, anglès, nascut a Sunderland el 1881 i mort el 1951, però no sembla que es bellugués d’Anglaterra. De fet, aquest Smart apareix al cens anglès de 1901, cens que es va fer la nit del 31 de març, el mateix dia que el nostre Smart jugava un partit amistós o estava arbitrant un partit, com veurem.
Valorant totes les errades dels mateixos periodistes i de la linotípia, no només dels noms estrangers, sinó també dels nacionals, seria possible que la transcripció de les inicials fos errònia?, posats a suposar, quina lletra podria sonar igual per confondre-la amb una altra?, qualsevol nom que comencés per J o per Y podria ser confós amb la I, que ja podria quadrar amb les dades d’inicials donades amb anterioritat: A.Y. i A.J. I tenim una pista més, el nostre Smart podria ser que visqués o treballés a Portugal.
Vaig trobar una ressenya d’un tal Alexander Young Smart, escocès que va viure a Portugal i va morir al mateix Porto. Podria ser ell?, podria! La cerca de qualsevol altre personatge britànic que el seu segon nom comencés per J, és pràcticament impossible per la gran quantitat de A.J. Smart que hi ha.
Els Smart
Robert Smart (1839-1891) i Margaret Kynoch (1843-?), escocesos de Montrose i Abeerden, respectivament, es van casar el 3 d’agost de 1864 a Glasgow. Les dues famílies eren benestants. Un fet curiós és que els tres primers fills, Robert, Elizabeth i Alexander Young van néixer abans del matrimoni i van ser registrats amb el cognom «Smart Kynoch», si més no, així apareixen als documents. Posteriorment tots tres serien Smart.
L’any 1866, Robert, Margaret i els seus tres fills emigren a Nova Zelanda, on neixen els dos següents fills, George Arthur i William Young. I a finals del decenni la família tornar a emigrar a Mollendo (Perú), on va néixer l’últim fill, Patrick Young. Aquest tres últims registrats com Smart.
Poques coses se sap de la seva estada a Nova Zelanda i Perú. La mare, Margaret va morir en algú d’aquests llocs. Al voltant del 80 els fills, excepte Robert, viuen a Escòcia, els nois a un internat d’Edimburg i Elizabet a casa dels germans de Robert, a Elgin.
La guerra del Pacífic (1879-1883) va ser un conflicte entre Xile i l’aliança del Perú i Bolívia per controlar territoris rics en salnitre al desert d’Atacama.
Xile va derrotar els seus rivals tant al mar com a terra i va ocupar territoris peruans i bolivians. Com a conseqüència, Bolívia va perdre la seva sortida al mar, Xile va annexar territoris importants d’Atacama i Tarapacá i Perú va cedir diverses províncies després de la guerra.
Mollendo és una ciutat a l’oceà Pacífic al sud del Perú. Va ser el port principal de la costa sud peruana. Des del 1830 fins al 1880 aproximadament va ser un punt clau en el comerç del salnitre i guano amb Europa. Amb la construcció del Ferrocarril del Sur l’any 1871, famílies de diferents nacionalitats es van instal·lar. Durant la guerra del Pacífic, Mollendo va ser envaïda per forces xilenes sota el comandament del coronel Orozimbo Barbosa, l’any 1880. Van destruir la línia de ferrocarril per evitar l’arribada de reforços d’Arequipa. Mentrestant, part del seu regiment va saquejar i incendiar la ciutat.
Elizabeth es va casar amb James Golding a Mollendo. Tota la resta de germans van emigrar a Xile, uns a Iquique, altres a Valparaiso i Santiago. Robert, el pare va retornar a Escòcia i va ser ingressat en un centre de salut mental (Montrose Royal Asylum) l’any 1890, on va morir un any després. El seu testament va ser per Alexander, William i James Golding, marit de la seva filla.
El germà petit Patrick, Patricio, es va casar a Iquique amb Matilde Fabrés Fuenzalida. Actualment, molts dels seus descendents encara hi viuen a Xile.
Alexander Young Smart
Va néixer a Aberdeen (Escòcia) el 19 de maig de 1864, va ser el tercer fill del matrimoni. L’any 1895 abandona Xile per retornar a Europa. Entre 1900 i 1905 en trobem a cavall de Barcelona i Lisboa, i a partir de 1905 s’instal·la definitivament a Portugal, primer a Lisboa i posteriorment a Porto. Tots els estius, excepte en el període de la primera guerra mundial i fins a la jubilació, a principis dels trenta, retornava durant aproximadament un mes a Londres.
Va morir a Porto el 6 de gener de 1949 a 84 anys a l’Hospital de San António, anomenat British Hospital per l’estil de construcció. Tal com diu la ressenya, Alexander va ser representant a l’estranger d’una empresa de productes químics industrials, tindria relació amb els seus anys al Perú i Xile, i els nitrats?
Futbol
La primera ressenya sobre Smart va ser per la disputa del partit de revenja entre el FC Barcelona i el FC Català, previst pel diumenge 28 de gener de 1900.
Partit que per les inclemències del temps es va arribar a suspendre, encara que tots els jugadors es van presentar, el partit finalment es va jugar.
El següent partit, nascut arran del repte que va fer Hamilton als jugadors del Barça i Català el dia 6 de gener, es va jugar entre el FC Barcelona (sense la participació de cap jugador del Català) contra l’Escocès FC. El partit es va disputar el divendres 2 de febrer, i la crònica de Los Deportes deixa en molt bon lloc a Smart en la demarcació de porter.
Dos dies més tard s’havia programat la revenja «oficial» entre el FC Barcelona i el FC Català. El partit es va suspendre novament per culpa del temps. Finalment, es va jugar el diumenge 11. Smart va ocupar novament la demarcació de porter. Del partit ja s’ha parlat en aquest blog i en altres llocs.
Arran dels incidents d’aquest partit, el Barça es va quedar sense contrincant i no va disputar cap partit més fins al maig.
Mentrestant, Smart va jugar, novament de porter, en el partit disputat entre els expatriats britànics i els oficials de l’HS Calliope.
El partit final de la temporada es va jugar el diumenge 24 de maig a l’hipòdrom entre el FC Barcelona i el Team rojo, jugadors dissidents del FC Català, que molt probable estaven farts de tenir un equip tan fluix.
La següent temporada, amb la fundació de l’Hispània AC i altres clubs, l’oferta de partits s’ampliava. A més, es creava la primera competició de futbol estatal més o menys oficial, la Copa Macaya.
Abans del seu inici, el Barça es va enfrontar en tres ocasions contra l’Hispània, amb un balanç decebedor: un empat i dues derrotes. Smart va participar en dos d’ells, el del 18 de novembre i el del 2 de desembre de 1900, empat i derrota, respectivament. Smart va jugar de porter en les dues ocasions. Tal com diu la ressenya de Los Deportes del 18 de novembre, «el inesperado regreso de Portugal del antiguo goal keeper Sr. Smart, permite ocupe este lugar, en substitución del también excelente D. Vicente Reig, que en principio estaba designado». El tercer partit no el va arribar a jugar per malaltia, i va ser substituït per Reig.
El 23 de desembre, Smart era l’àrbitre designat pel partit entre el FC Barcelona i la Sociedad Espanola de foot-ball.
Previ a l’inici de la copa Macaya, els clubs inscrits van presentar la llista de jugadors. A la del Barça apareixia Smart.
Malgrat estar inscrit per jugar la copa Macaya, Smart no va participar en els tres primers partits del campionat, Reig va ser el porter titular. El dia 10 de febrer el Barça jugava el tercer partit de la copa Macaya, on com s’ha dit Reig va ser porter titular. El mateix dia el segon equip del Barça jugava un partit amistós contra el Català, on Smart va jugar de porter.
Smart ja no jugaria més en la demarcació de porter, si més no en el primer equip, ja que Reig, pel que sembla es va guanyar el lloc.
Així, Smart passava a la demarcació de defensa, on va jugar només un dels partits de la copa Macaya d’aquesta temporada, el que corresponia al desplaçament a Tarragona.
El diumenge 31 de març es va jugar un partit amistós entre els primers equips del Barça i Club Espanyol al camp del Mas Casanovas. Segons el llibre de Daniel Carbó, Smart va jugar de defensa. No hi ha cap ressenya als diaris sobre l’alineació. El partit segons les cròniques es va jugar a la tarda, però és que la mateixa tarda es jugava un amistós entre el primer equip del Català i el segon de l’Hispània, al camp del carrer Muntaner, i l’àrbitre del partit era Smart!!
La temporada 1901-1902, Smart és inclòs en el segon equip i a més com suplent
A banda de la copa Macaya, es crea una segona competició per primers equips que no han participat en l’esmentada competició i per tots els segons equips. La competició organitzada per la Federació gimnàstica espanyola, atorgava al campió una medalla cedida per l’Ajuntament de Barcelona. El Barça va inscriure a Smart, però tal com diu la notícia del diari, Smart no va arribar a jugar cap partit: «no habiendo tenido necesidad de utilizar este bando á los buenos jugadores señores Smart, …»
Respecte a la seva participació en els partits de la temporada i malgrat ser inclòs en el segon equip, Smart va acabar jugant alguns partits del primer equip, en total quatre, dos amistosos i dos de la copa Macaya.
Del segon equip, només tenim dues referències, el jugat el dia 1 de desembre contra el club Espanyol, i un segon a disputar el 15 de desembre, que no el va arribar a jugar per absència.
Els quatre partits disputats amb el primer equip foren contra el Català, amistosos i en dues ocasions, i contra l’Universitari i Català en la copa Macaya.
A més, per indisposició de l’àrbitre designat pel partit de la copa Macaya, Parks, entre el Club Espanyol i el Barça, Smart va ser el que el va dirigir.
A la temporada 1902-1903 no hi ha cap ressenya de Smart en cap dels diaris, i en conseqüència se suposa que no va participar en cap, si més no, del primer equip. Encara que hi ha una notícia a Los Deportes, que pot ser un error, però diuen que Smart va jugar algun partit de la Copa Barcelona.
I durant l’última temporada que va estar a Barcelona, la 1903-1904, el trobem en dues alineacions de dos dels partits del campionat de Barcelona, una amb el segon equip i una altra amb el primer, els dos partits contra el Salut.
És obvi que Smart va jugar més partits dels que surten reflectits a l’entrada. El problema són poques referències que trobem als diaris, sobretot del segon equip del Barça.
Gràcies a l’aportació d’en Oriol Jové (@OriolJove) podem afirmar amb un 99,9% d’encert que es tracta del nostre Smart. El document següent és un fragment del testament d’en Smart, i tal com diu, anomena beneficiaris als germans Witty, Arthur i Ernest.
